Sarah Palin ha estat la primera governadora d'Alaska, i també la més jove (42 anys), i després que el 29 d'agost de 2008 s'anunciés que seria la candidata a vicepresidenta dels Estats Units pel Partit Republicà acompanyant a John McCain, es va convertir en la primera dona que aspirava a la vicepresidència d'aquest país pel partit republicà, i la segona en la història rere Geraldine Ferraro, que el 1984 va ser company de candidatura de Walter Mondale (demòcrata).

No va triomfar a la campanya, però potser està triomfant ara, i és la política republicana amb més números, encara que falta molt, per presentar-se en les primàries republicanes de 2012. És la reina dels nous moviments conservadors nord-americans, que la busquen com a referent, encara que no busquin cap líder.

En un any, 2009 a 2010, segons publicà el 3 de maig New York Magazine, Palin s'ha embutxacat dotze milions de dòlars gràcies a la seva incessant tirada mediàtica. La base d'aquesta fortuna està en les vendes que ha aconseguit amb les seves memòries, "Going Rogue: An American Story" (2,2 milions de llibres venuts), així com el seu fitxatge com a col·laboradora del canal de televisió Fox (3 milions de dòlars per 3 anys) pel seu programa de televisió estrenat a començaments d'abril "Real American stories" (històries d'americans reals). En els seus programes, Palin convida a persones perquè expliquin la seva història que, com no, desenvolupen l'esperit americà que a Palin li interessa (un heroi de guerra, una dona que va rescatar un home d'un incendi, un milionari que finança les carrera universitària de joves pobres, un nen amb paràlisi cerebral).

El març d'aquest any, la política republicana també va firmar un contracte amb Discovery Communications per a la producció d'almenys vuit episodis d'un ‘reality show’ sobre Alaska per a la cadena per cable The Learning Channel, a un preu d'un milió per capítol, preu del qual, segons la revista, Palin cobrarà 250.000 dòlars.

De de cara a les eleccions presidencials de 2012, Palin ja té una cosa guanyada, i és una plataforma mediàtica estable fins a aquesta data, des de la qual, si vol, podrà vendre les seves propostes i les seves idees, i amb la qual gaudirà de nombrós públic. Així, la televisió i programes que s'apropen més als del cor que a informatius, són el nou mannà que Palin ha trobat per donar-se a conèixer fins i tot més del que ja es coneix a l'actualitat.

Sarah Palin i els seus "infoshows" són un bon exemple de la recerca d'aquests nous públics, però no sol succeeix als Estats Units. A Espanya, encara que no ha arribat a tant ni molt menys, han estat dues entrevistes recents les que han causat un fort enrenou, no sols per les entrevistes en sí, sinó sobretot per on han tingut lloc.

En primer lloc, Alfredo Pérez Rubalcaba, que el passat mes d'abril va realitzar la seva primera entrevista en tres anys... per al diari esportiu Marca! Més recentment, un altre polític socialista, José Blanco, vicesecretari general del PSOE i ministre de Foment, va participar en el programa 'La noria' de Telecinco. Aquest programa, amb un 17% de quota mitjana de pantalla, és un dels més vistos el cap de setmana i, com indiquen a El Mundo, un programa com 'La noria' és dels que aglutina un elevat nombre de persones que no consumeix altres mitjans o formats de comunicació.

Aquest tipus de compareixences donen a un dirigent polític l'oportunitat de mostrar perfils més personals, que el ciutadà no percep en compareixences habituals com rodes de premsa, declaracions o mítings.

Arturo Criado també en parla en el seu blog, comentant que és una nova forma de comunicació política que s'està començant a adoptar a Espanya -encara que molt a poc a poc- especialment en el Partit Socialista. Un nou període que va obrir el propi Rodríguez Zapatero amb la seva entrevista a Buenafuente a La Moncloa.

Pel programa de Buenafuente han desfilat altres dirigents polítics, entre ells la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez. Per altres com 'El Programa d'Ana Rosa', un dels programes més vistos de la graella televisiva, han passat desenes de polítics. Sense anar més lluny, abans-d'ahir, Mariano Rajoy, líder del PP i d'oposició, va oferir una entrevista al "Follonero" (La Sexta, a les 21.30 hores).

Són nous programes, nous públics, política directa al ciutadà -sense filtres de periodistes, i són informacions polítiques al mig de programes d'entreteniment (generant una espècie d'infoshow), per veure els polítics des d'un altre prisma, amb preguntes personals, amb humor i amb proximitat.

Crec que és una bona manera de dirigir-se personalment a la gent que senti el polític com a més proper i pugui veure de primera mà el que diu i com ho diu, allunyat del seu faristol. Una altra cosa és que els polítics encertin amb la manera de dir les coses i el tret els surti "per la culata".