L'oratòria cada vegada queda més relegada, amagada en desenes d'assessors, escriptors de discursos, teleprompters, preparació a consciència de cada escenari... i això no és dolent per donar a conèixer el missatge d'un polític, al contrari, és només que es dilueix aquesta personalització del missatge i la manera natural i personal de parlar, i fins i tot es pot arribar a dubtar de si el candidat està d'acord del tot.

En un context de desafecció i de crisi en la política es troben a faltar discursos de valors, de pensaments personals, que fan reflexionar i que demostren que la política és quelcom més que un espectacle o una lluita pel poder, que no s'ha d'oblidar l'afany de servei a la societat.

Un bon exemple d'això és un vídeo que circula per Youtube d'una sessió en el parlament brasiler. Tal com descobreixo a mints words, el discurs de la diputada Cidinha Campos, pronunciat el 24 de març de 2010, és interessant tant per la forma (un to sincer i emocionat) com pel fons (simple, planer, directe). La diputada critica la corrupció estesa al país i a la pròpia cambra de diputats, donant noms i cognoms. Com ella diu, "la corrupció d'aquest país no és aquí o en la Justícia o en el Ministeri Públic. És en l'ADN del país. És en l'ADN de les persones i escolto rialles darrere de meu. Com més lladre, més estimat, més simpàtic".

El vídeo d'aquest discurs circula per la xarxa i ja és conegut amb el títol "Os que maman". La diputada ha aconseguit molta visibilitat i acceptació al Brasil, i el vídeo, penjat pel seu equip, té constants referències al Twitter de la diputada i al seu correu electrònic.

Podeu llegir el discurs sencer, en portuguès, en aquest document que han penjat a mints words.

I sí, l'oratòria, l'ús d'un llenguatge que qualsevol pugui entendre, i els valors ètics i polítics encara es troben, tot i que en aquests temps, sovint a Youtube.