El president veneçolà, Hugo Chávez, va debutar a Twitter dimarts passat i, tres dies després, ja compta amb més de 125.000 seguidors del seu compte @chavezcandanga, ell segueix a 5 per ara. El compte està verificat per Twitter, encara que Chávez ja es va encarregar de dir que l'anava a fer diumenge passat.

A més sembla que vol convèncer Evo Morales i Fidel Castro perquè entrin també, la qual cosa no estaria gens malament.


Però Chávez no ha entrat sol a Twitter, i ho ha fet acompanyat dels ministres i directius del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) Diosdado Cabello, Tarek El Aissaimi i el president de la Comissió Electoral d'aquesta organització, Francisco Ameliach, que al seu torn van instar els 7 milions de militants d'aquest partit a "prendre per assalt" les xarxes socials i contrarestar les opinions que per aquesta via emet l'oposició, que des de fa ja mesos ha convertit Twitter i les xarxes socials en l'única finestra on expressar-se. Twitter era, fins a aquest dimarts, per a Chávez, el lloc on s'amaguen els terroristes.

El més estrany, almenys per a mi, és que pensen que per ser més a Twitter ho poden conquerir, sense pensar que no es realitza la mateixa comunicació a la xarxa que a través de la televisió o diaris o manifestacions als carrers. En aquests casos, ser més per descomptat que ajuda i és una mostra de poder, però a la xarxa el que funciona és el mèrit individual, i per molt que es comuniquin entre ells, només se seguiran a aquells que hagin de dir coses interessants, però els missatges de l'oposició es continuaran realitzant. Una altra opció és que tan sols vulguin crear (o evitar) trending topics. En aquest cas, sí que compta la quantitat.

Diosdado Cabello va dir: "L'oposició es creu la propietària de les xarxes socials, creuen que el Twitter (i el Facebook) és d'ells. Nosaltres estem donant la batalla i som 7 milions (de militants del PSUV) i tindrem Twitter. Tots en el PSUV tindrem un compte. Comencin a consultar. Seguirem els mentiders". Però ha oblidat pensar que per molt que ells segueixin, no significa que els segueixin a ells.

En aquest sentit, Javier Pereira fa una interessant reflexió: "la idea no és comunicar, entrar en contacte directe amb els seguidors, obrir una línia de conversa entre el cap d'estat i els militants del partit, debatre els assumptes públics, posicionar-se, opinar... res d'això. L'assumpte és "treure" a l'oposició d'un espai". És a dir, seria fantàstic que 7 milions de persones, incloent els seus màxims líders, difonguessin les seves idees, les compartissin, les discutissin, dialoguessin... però si seguim al peu de la lletra les manifestacions aparegudes en premsa dels chavistes, sembla que no sàpiguen gaire bé com funciona i per a què és Twitter.

Entre els chavistes hi ha també molts i bons Twittaires (Javier enumera a alguns/es). Estaria bé que els escoltessin.