Youtube és la quarta web més visitada del planeta. I és visitada especialment per joves. I això, per a una campanya electoral és un potencial públic extremadament llaminer, sobretot si a través de Youtube els polítics arriben a un públic no molt interessat en el procés polític. L'any passat, en la majoria d'eleccions del món, tots els candidats han utilitzat vídeos polítics de campanya a Youtube, dirigint-se en molts casos als joves en particular.

En un estudi realitzat per Robin Blom, es va analitzar el visionat de vídeos polítics en un institut durant la campanya 2008. Tan sols el 12% dels enquestats no va veure cap vídeo polític a Youtube.

Els vídeos polítics, que van començar a circular a la xarxa a partir de l'any 2005 i de manera generalitzada el 2007 i sobretot 2008, permeten als partits i als candidats difondre les seves imatges a persones que difícilment no les veurien si no fos a través de la xarxa, però a més, permet que aquestes persones els difonguin i comparteixin als seus contactes, o que parlin i insereixin aquests vídeos en els seus blocs i xarxes.

Aquesta revolució en la difusió de campanyes polítiques en vídeo té nous capítols, especialment lligats amb la publicitat. A Youtube, la falta de beneficis sempre s'havia vist com el principal problema, i després de la compra de la web per part de Google, es va començar a posar publicitat al llarg de la pantalla, però aquests anuncis no eren molt visibles, pel que a partir de setembre de 2007, van optar finalment per un format que consistia a inserir publicitat dins de la finestra de visualització de vídeos, com si d'un banner flotant es tractés. Dins d'aquests anuncis "flotants" cal diferenciar 2 tipus, els denominats Invideo Ads, a l'estil banner i els Text Ads, que són anuncis de text. Els Anuncis InVideo ads tenen un pagament partint de CPM (pagament per impressions, vegades que es visualitza l'anunci) i els Text Ads tenen un pagament partint de CPC (pagament per click).

Tanmateix, aquests anuncis normalment no tenien res a veure amb el vídeo en el qual estaven reflectits, que per cert, eren els que tenien més d'un milió de visites mensuals.

El febrer de 2008, Youtube comença a usar AdSense, és a dir, que les empreses paguen per determinades paraules clau, i aquests anuncis es col·loquen en vídeos que tenen aquestes paraules en el títol o en l'explicació. Tanmateix, encara hi ha pocs polítics o partits que usin adwords a Youtube com l'usen a Google. Al cercador, durant un període electoral veiem com cerques com "terrorisme", "atur", "sanitat"… sempre apareixen amb un anunci del partit o del candidat. A més, Google permet una cosa importantíssima, com és la segmentació per zones. Així, si a Tennesse la problemàtica principal era l'atur, Obama podia fer que tots els que busquessin "atur" des d'aquest Estat trobessin un anunci seu sobre el tema. Recentment, també es pot fer per regions a Europa. Un bon exemple és el candidat conservador italià Roberto Formigioni, que es presenta a Lombardia. Només els llombards veuen els seus anuncis, quan busquen "tren", "sanitat"… i els problemes més apressants de la regió. És una manera de segmentar, dirigint-se directament als interessats, però també és una manera d'abaratir costos, ja que no ha de fer campanya per a tot Itàlia.

Com indiquen a Politica 2.0, no és l'única novetat de Formigioni, l'equip del qual també ha preparat una campanya a Youtube. No és una campanya a través d'adwords, sinó una campanya de presència d'un anunci del candidat en els vídeos més vistos d'Itàlia. Així, ha incrustat el seu anunci en el vídeo més vist de les últimes setmanes, una cançó de “Pupo ed Emanuele Filiberto” en el festival de San Remo (que va quedar en segon lloc, però de la qual s'han fet infinitat de remakes, paròdies i sàtires, fins i tot en programes de televisió). Però per descomptat, només els llombards poden veure aquest anunci.

I el futur de la publicitat a Youtube tendeix al mòbil. Des d'aquest mateix mes de març, YouTube ha començat a comercialitzar anuncis publicitaris als seus llocs mòbils (que el 2009 han augmentat el seu trànsit en un 160%) per als mercats americans i japonesos. No hi ha dubte que en breu també arribarà a la resta del món, i sens dubte a la política i a les seves campanyes.