iSilvio és una aplicació de iPhone que converteix el teu telèfon d'Apple en un repositor d'imatges, sons, vídeos i textos en honor del primer ministre italià, Silvio Berlusconi.

L'aplicació no és un producte de la propaganda oficial, ja que no ha estat encarregada per Berlusconi o el seu partit. Però el cert és que tal com diuen a politica2.0, obre noves perspectives interessants per a la comunicació política en els nous mitjans. Fàcil i barat de produir (es pot fer "a casa" amb eines com MobBase) i distribuir (potser comptant amb el boca orella i l'intercanvi viral) aquestes aplicacions per a telèfons intel·ligents (no només d'Apple) poden tenir un potencial considerable, especialment en el context italià, on el número de telèfons mòbils amb connexió a la xarxa és més gran que la de PCs amb connexió de banda ampla.

iSilvio neix després de l'èxit d'una aplicació que va causar furor a Itàlia el gener passat, denominada iMussolini (L’uomo che cambiò la storia del nostro paese), que en pocs dies va arribar a tenir el record de descàrregues del país, i que incloïa sis discursos de Benito Mussolini. L'aplicació va ser creada per un jove napolità de 25 anys per a la tenda virtual Apple iTunes, amb un preu de 0,79 euros.

Aquest mateix jove és el que ha creat iSilvio, que ja està actualment entre les 30 aplicacions més descarregades d'Itàlia.

Són molt interessants aquestes aplicacions innovadores, per no esmentar que amb la venda de baix cost i a gran escala (costa menys d'1 euro), podria convertir-se en un valuós canal per al finançament polític, i fins i tot perquè hi hagi gent que es guanyi la vida creant aquestes aplicacions a favor d'un polític, sense que hagi de ser necessàriament del partit. Si recolzes un polític, i vols escoltar, veure o llegir les seves millors frases, és una manera senzilla de fer-ho.

Això sí, no dubto que en breu es crearan aplicacions amb les majors errades d'aquests mateixos polítics, i que aquestes futures aplicacions potser tindran fins i tot més èxit que les aplicacions en honor d'aquests polítics. Veurem, tanmateix, si sorgeixen de la ciutadania o de l'oposició, que seria el més interessant i lògic (tot i que ho dubto).