El passat 10 de març, Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, va presentar el seu llibre “#Política 2.0“.

El llibre és una excel·lent reflexió, en primera persona, sobre les noves relacions entre la classe política i els ciutadans que la comunicació a través de la xarxa permet: "les coses estan canviant, i de pressa, i la política ha de canviar".

En el text, Benach, un dels polítics catalans que més ha fet per difondre el que es fa al Parlament i apropar les seves activitats a la gent, també parla en primera persona de com els canvis en la comunicació a través de blocs, xarxes socials o Twitter estan afectant la política, els polítics i la manera de fer política.

Ens trobem en un moment de transició, entre dues concepcions en la manera de dialogar i de fer les coses, de treballar, d'organitzar-nos, de gestionar el nostre temps, de relacionar-nos... I aquesta transició també es dóna en la política, aplicant les noves tecnologies en un nou marc de transparència, sinceritat, honestedat i de col·laboració directa i participació, per poder modificar la concepció que es té de la política i dels polítics. Es deixa de parlar A la gent, i es comença a parlar AMB la gent. Aquest és el gran canvi que explica el llibre.

Som davant d'un model de comunicació horitzontal i descentralitzada, on ja tots som emissors i receptors, i on la interactivitat adopta el sentit més ampli del terme: la relació i la conversa que mantenim amb altres persones i altres entorns ens enriqueix.

L'ús de totes aquestes eines és la millor medicina per a la desafecció i per canviar i millorar la credibilitat i la confiança en els polítics, obrint a través d'elles nous ponts de diàleg d'una manera més directa, pròxima, transparent i personal. Establint i aprofitant complicitats entre ciutadans i polítics que no es poden ni imaginar. Cal renovar el vincle amb una ciutadania cada dia menys confiada en els que es fa en el parlament, però al seu torn, més crítica i més relacionada entre si. El món avança, els ciutadans també, i la política no es pot quedar enrere en la manera de comunicar-se i sobretot en la recerca d'una política més propera amb la ciutadania. Les TIC són una gran oportunitat i cal aprofitar-les.

Els partits han d'adaptar les seves estructures al segle XXI per recuperar la transparència i la utilitat de la política (Benach proposa algunes idees per aconseguir-ho al llibre).

Benach parla d'una nova comunicació, però també d'una nova administració, una nova empresa, una nova educació... Parla de canvi en la societat, però també parla de canvis personals i de canvis que ha experimentat per si mateix i en els polítics que l'envolten, que han començat a no tenir por de comunicar-se amb la ciutadania. Es tracta d'un llarg camí (va començar el seu bloc el 2003), però com indica "si giro la vista enrere i miro el camí recorregut fins avui, he de reconèixer que ha valgut la pena".

I aquesta experiència conclou amb nou propostes per a la reflexió, que només enumeraré: informació accessible, actualitzada i personalitzable, espais de debat ciutadans, contracte amb la ciutadania, participació activa entre eleccions, auditoria de resultats, donar sempre la cara, reconèixer errors i ser sincer, administració 2.0, i finalment, Internet com a dret ciutadà.

Em deixo moltes coses i aquest és sol un brevíssim resum. Recomano la seva lectura, que a més inclou algunes referències de Saül, Marc, César, Albert, Antoni, Jose Antonio, Ricard, Trina, Ismael, meves i d'altres/as blocaires.