Ahir es va convocar una reunió amb blocaires i el Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, per a explicar-nos el que fan i per a rebre feedback sobre el que podrien fer. L'excusa era presentar-nos les noves eines que van sortir a la llum el passat 19 de gener, quan el Departament d’Educació va posar en marxa el seu propi bloc, canal a Twitter i canal a YouTube.Ismael Peña ja ha fet un molt bon resum i una molt bona reflexió sobre l'acte. En el seu post parla de tres estratègies que es donen alhora i que són necessàries en el departament, tal com ens va explicar el conseller o tal i com van anar sorgint durant l'acte:

1. Una estratègia de govern obert, de democràcia electrònica, perquè la ciutadania pugui participar en els debats i decisions del govern en matèria d'educació.
2. Una comunitat de pràctica i d'aprenentatge, per a que els educadors (i la comunitat educativa en general) puguin intercanviar coneixements sobre metodologia educativa i TIC, així com reflexionar sobre la implantació d'aquestes a l'aula.
3. Un canal on el treballador i la direcció poguessin tractar les seves qüestions laborals de forma oberta i participativa, qüestions laborals que, sovint, s'encavalquen amb aspectes d'interès general (punt 1) o metodològic (punt 2), el que ha comportat que molts professors "prenguessin per la força" les noves eines per a aquest últim propòsit.

La conselleria (i opino com l'Ismael) sembla que ha llançat la seva estratègia a la xarxa pensant en el primer punt, tot i que ara mateix no crec que sigui tant un "govern obert" com "una eina de comunicació per a un govern més obert". El conseller Maragall ens va parlar al principi de l'acte de problemes de comunicació, de que les coses no s'entenen (o no s'expliquen bé, hi afegiria), i de que quan la informació no arriba adequadament als interessats (treballadors, famílies, societat) pot no entendre's, i llavors són els rumors i el boca-orella el que pot fer empitjorar les coses i "derrotar a l'administració".
Tot i així, el conseller va voler expressar en tot moment que el departament vol comunicació, no vol propaganda. Amb aquestes noves eines volen apropar-se a la ciutadania allà on molta hi és, a la xarxa, intentant canviar el rol entre societat i servidors públics.

Durant la presentació, en canvi, es va veure por, pànic, al que passarà. En paraules de Xavier Vidal, cap de comunicació, estan "acollonits" pel que passi en un futur amb aquestes eines i amb el seu ús en el futur per part de la ciutadania.
El departament dóna servei a 3.000 centres públics i té 100.000 treballadors. Molts d'ells es queixen que no tenen una manera clara de conèixer les informacions que el Departament els ha de donar. Aquesta és una de les raons de crear aquests canals online, en canvi, molts treballadors utilitzen els comentaris al nou bloc per a expressar queixes constants del que passa als seus llocs de treball. Tal com comentava la Trina Milan, de 100 comentaris rebuts, 3 oferien idees i la resta eren queixes que no tenien a veure amb el contingut dels posts.

El departament d'educació, com la resta de departaments, té tres dimensions, la dimensió de govern, la dimensió d'administració d'una temàtica (l'educació) i la dimensió de patrons de treballadors. Cal deixar clares aquestes diferències, i potser, pensar que si al bloc hi ha tot de queixes és perquè els treballadors no han trobat cap altre lloc on expressar-se.
Si això els fa por, com va semblar, potser que no obrin més canals de comunicació.
És a dir, que hi hagi canals de comunicació entre l'administració i la ciutadania és una gran noticia, i han d'estar contents, molt, de l'èxit aconseguit. Porten tres setmanes, és poquíssim temps per a veure resultats, tot i que ja són visibles i molt bons.

La trobada d'ahir, si demostra una cosa, és que hi ha interès, per part de la conselleria però també per part del mateix conseller, en aprendre, en comunicar-se, en aconseguir idees i en millorar aquestes eines de comunicació, no només en la vessant comunicació administració-ciutadania, sinó en la millora de les idees per a una educació de futur i per a que el bloc no sigui només una eina emissora de la conselleria, sinó de totes les coses positives i innovadores que es fan a les escoles de Catalunya per part del professorat. Aquest ha de ser l'objectiu, segons la meva opinió. L'objectiu és millorar l'educació, amb l'ajuda de tots.

Durant la trobada es va veure una problemàtica greu, i és que es nota una dicotomia clara i enorme entre la conselleria i els seus treballadors. Algú va dir que és com si a un partit de futbol portessin una samarreta diferent encara que estiguessin en el mateix equip. No sóc ningú per a donar consells, però el que s'ha vist aquestes setmanes és que el professorat utilitza la xarxa també per a comunicar-se amb la conselleria, i si ho fa així és que o bé no tenen altres canals per a fer-ho o bé els altres canals no funcionen. També és obvi que (tal i com diu algun comentari) així es desfoguen, anònimament. Però si se'ls respon deixaran de desfogar-se i canviarà el comportament. Veuran que no és un paripé sinó una eina que els pot ser d'utilitat.

En Xavier Vidal es queixava (amb raó) de que per ara al bloc no hi ha participació, només crítiques que no tenen a veure amb els continguts que s'hi pengen. Doncs potser cal pensar alguna cosa per a millorar la comunicació. Potser cal crear un altre canal per a que el professorat es comuniqui directament amb la conselleria i que aquests els puguin respondre o enviar la seva queixa a la persona corresponent. Si hi ha comunicació hi haurà confiança, i si hi ha confiança hi podrà haver una comunitat de persones que puguin aportar idees o col·laborar.
La confiança ha de vèncer la por. Ha de portar curiositat i per últim interès i col·laboració.

La conselleria d'Educació ja està sent un exemple per a múltiples conselleries (per exemple el bloc del PTOP (tot i que va sortir abans) o el Twitter de la conselleria de treball (que comença precisament avui)) i està aconseguint tenir una identitat digital basada en la seva reputació, que es crea a través del que diuen i del que responen. Cal que continuïn, que no es deixin espantar per les crítiques i que segueixin amb la idea. Cal buscar la comunicació i la participació. Si es queden a mitges, aquest projecte, com va dir Gutiérrez-Rubí, només serà una anècdota.
Han passat tres setmanes, tenen tot un món per endavant.

Els presents vam ser: Ramon Barlam, Albert Criado, Miquel Duran, Albert Garcia Pujadas, Saül Gordillo, Francesc Grau, Antoni Gutiérrez Rubí, Jordi Jubany, Josep Martínez Piñero, Albert Medran, Miquel Pellicer, Ismael Peña López, Xavier Peytibi, Jordi Roca Font, Xavier Rosell, Pilar Soro, Xavier Suñé, Dani Gàmez, Francesc Grau i Artur Tallada.