La recerca de noves fonts de difusió i de noves eines i canals de comunicació política és quelcom consubstancial a la política, especialment en temps d'eleccions.
Un d'aquests canals, el còmic, explorat als Estats Units i França, amb molta tradició i una bona indústria, ja és una cosa habitual, però no ho és tant a la resta de països.

Conèixer la vida d'un polític, o les seves idees, o senzillament veure el teu superheroi de còmic preferit aparèixer en una vinyeta amb un candidat fa que la visibilitat d'aquest polític augmenti exponencialment, que arribi a un públic al que segurament no podria arribar de gaires altres formes. En molts casos, si el còmic és positiu i no satíric, molts lectors es poden sentir identificats emocionalment amb aquest candidat si apareix al costat dels seus herois.

En alguns casos, com indiquen en un article de Quilmes presente, el pas dels polítics pels còmics no ha estat merament anecdòtic i, de vegades, van inspirar biografies dibuixades o historietes que van servir com complement a una campanya electoral o retrats humorístics i de vegades satírics que han format part dels grans reclams en festivals internacionals de còmic i en llibreries. També per a molts editors les vides d'aquests líders han inspirat títols i fins i tot col·leccions que perfilen la història d'aquests personatges en forma de biografia. És el cas de la col·lecció "Political Power" de l'editorial Bluewater Productions, que han publicat els còmics de Ronald Reagan, Colin Powell, Joe Biden i Barack Obama.
També Darren G. Davis dirigeix "Female force", una sèrie sobre les dones, moltes d'elles dedicades a la política, com Condoleezza Rice, Michelle Obama, Sarah Palin i Hillary Clinton, les biografies de les quals van sortir a la venda en plena campanya per la presidència.

Així, poques setmanes després d'arribar al Saló Oval, Barack Obama es va convertir en el primer president electe que protagonitzava la tapa d'un còmic de "la casa de les idees", del gegant editorial Marvel Comics. Tot un esdeveniment mediàtic que va esgotar la tirada abans que la historieta sortís a la venda, i que donaria la volta al món en només unes hores. El resultat va ser una breu història de cinc pàgines en la qual l'alter ego de l'home aranya, Peter Parker, s'enfrontava a un curiós contratemps durant la presa de possessió del president, quan un doble d'Obama intenta sense èxit aconseguir el poder.
Encara que breu, aquesta aparició elevava sens dubte a la categoria d'heroi Obama, a qui Spiderman, icona indiscutible de la cultura popular i el símbol més preat de Marvel, li dedicava picades d'ull des de la primera pàgina.

Però la fascinació icònica que desperten els inquilins de la Casa Blanca va saltar al món del còmic ja en els anys '60. Marvel va retratar gairebé tots els presidents nord-americans, des de George Washington, que va aparèixer el 1974 a les historietes de Els 4 fantàstics, per les que també passarien John F. Kennedy (1963) i Gerald Ford (1977), fins a Barack Obama. Franklin Roosevelt, Richard Nixon i Bill Clinton van tenir la seva aparició al costat del Capità Amèrica -testimoni de la Guerra Freda, de la del Vietnam, de l'escàndol del Watergate i de la posterior dimissió del president- i Ronald Reagan va compartir algunes pàgines amb l'Increíble Hulk.

En altres països, i abans de les eleccions legislatives, Angela Merkel va veure com la seva biografia saltava a les historietes. A França, amb una tradició de lectura i venda de còmics, les caricatures de Sarkozy durant la campanya electoral de 2007 van arribar a vendre 200.000 exemplars de la seva biografia satírica. La vida de Sarkozy ha inspirat altres títols com "La face karcher de Sarkozy" (joc de paraules que utilitza una controvertida expressió del cap de l'Estat), o " Carla & Carlito, la vie de château", un dels còmics més demandats en el passat festival d'Angouleme (França) i l'últim títol que va inspirar l'enllaç del president amb la cantant i model Carla Bruni. Segoléne Royal no es va salvar de la sàtira, però també va tenir el seu còmic per a "simpatitzants", titulat 'Ségo, François, papà et moi' (editorial Hachette), un còmic en blanc i negre de 220 pàgines l'autor del qual, Olivier Faure, es va valer de la seva afiliació al Partit Socialista i d'un format inusual per comptar-nos amb tendresa i audàcia els detalls que van conduir a la investidura de la candidata Royal.

A Llatinoamèrica, Evo Morales també va tenir la seva aparició al còmic al costat de Supercholita, l'heroïna del còmic més popular de Bolívia, a qui el president va demanar ajuda per treure el país de la crisi. A Espanya, durant les generals de 2008 van sortir al mercat dos llibres en format còmic de Grup Editorial 62 (Comic Books). Un, amb el títol “La EsPPaña de Rajoy“, l'autor del qual és Enric Sopena i compta amb les il·lustracions de David Ramírez. I l'altre, “La EZpaña de ZP” de César Vidal i il·lustrat per Franfer.

Els comics han estat sovint instrument per a la propaganda ideològica, de vegades buscat per gabinets de comunicació, de vegades volgut pels editors o els dibuixants, de vegades tan sols realitzats per aconseguir diners aprofitant les campanyes. Però cal admetre que és un nou públic, que els còmics poden humanitzar els candidats, mostrant-los més o menys naturals o més o menys poderosos. I és un públic important, cada vegada més, al que se sol deixar de costat a l'hora de pensar en màrqueting electoral.
A més, que pensaríem com a electors si en el nostre còmic favorit aparegués aquesta imatge?:


- Article re-publicat a ComiCat (via fonamental)