És summament important la percepció que poden tenir les persones sobre algú, especialment per als polítics, i per aconseguir una bona percepció cal tenir una bona imatge pública. No és l'únic, però és important generar una idea de bona imatge física i personal.
Una bona comunicació verbal, no verbal i la combinació correcta d'ambdues ajuden a obtenir una òptima opinió dels altres sobre alguna cosa o algú.

Eduard Punset va escriure en el seu bloc com les imatges són un element fonamental en els processos cognitius que pretenen una permanència a llarg termini en la memòria: «Posar imatges a un concepte abstracte al cervell té un efecte immediat. No visualitzem fàcilment la gana en abstracte a Ghana, però, en canvi, la imatge d'algú ferit a la carretera activa reaccions de solidaritat immediates. Als laboratoris estem comprovant l'impacte, fins a ara desconegut, de les imatges en els processos cognitius. Les últimes investigacions aclareixen que la imatge compta com a instrument de permanència o durada de la memòria. Sense imatge és difícil que alguna cosa s'assenti en la memòria a llarg termini. I sense memòria a llarg termini no es produeix la reacció estimada: un sentit determinat del vot.»

L'evocació de la imatge dels candidats i de les emocions que representen és una base important en la identitat política de la ciutadania, i aquesta és la raó per a que calgui cuidar-la, també a Internet, que s'està convertint en un dels principals generadors per desenvolupar la marca dels partits i dels candidats. Punset deia que el poder de les emocions és molt més dominador que el de les multinacionals.

I aquesta frase és certa, una proposta o idea, o la imatge que tenim d'un polític es pot transformar en quelcom perdurable en la ment del votant si existeix un suport audiovisual. La raó és senzilla: són més fàcils d'interpretar les imatges que les paraules. La capacitat receptora que té el cervell se li atribueix als sentits, i en efecte la major part del que recordem es deu a les imatges. Parlem també de vídeos, però especialment de fotografies.


En els últims mesos hem vist com diferents polítics han començat a usar normalment Flickr com eina de màrqueting polític, i la seva utilitat es pot veure per diverses raons:
- Són fotos de molta qualitat, escollides pel propi gabinet del polític. Per descomptat el polític sempre surt perfecte
- En fer una recerca per Internet, sovint seran aquestes les fotos que trobem. Si som periodistes o tenim un bloc, les podrem usar. I preferirem aquestes a altres de menor qualitat
- Que en diaris i en blocs comencem a veure bones fotos d'aquests polítics transcendeix a l'emocional, millora la visibilitat i la visió que tinguem d'ells.

D'altra banda, no sols hi ha fotografies realitzades i penjades pel gabinet de comunicació a Flickr, sinó que també hi ha infinitat de fotògrafs i periodistes que fan excel·lents fotografies, , algunes d'elles també penjades als seus propis canals de Flickr. La recerca d'aquestes imatges i la seva reutilització per part del polític o dels partits és una altra cosa a tenir molt en compte. En primer lloc per l'ús per si mateix, hi ha imatges boníssimes que podrien fer-se públiques o usar-se pel partit o polític; en segon lloc, t'apropes a aquest fotògraf (ocasional o no) i generes un contacte, sigui per demanar-li permís per usar-la o per sol·licitar penjar-la en el Flickr del polític.


Hi ha diferents maneres de donar a conèixer les imatges dels polítics. Em basaré en cinc models, que són els que s'usen normalment:

1. Fotografies de qualitat, algunes de fins i tot artístiques, que ensenyen el dia a dia del polític, tant personalment com laboralment. Totes les fotografies estan a disposició de tot el món, penjades a la xarxa i amb àmplia difusió gràcies a Flickr. Sovint, moltes d'elles formen part de la portada d'algun diari. També es poden comentar. Exemple: el Flickr de The White House.

2. Fotografies de qualitat, que ensenyen el dia a dia polític. Trobades, alguna reunió, presentacions... Totes les fotografies estan a disposició de tot el món, penjades a la xarxa i amb àmplia difusió gràcies a Flickr. També es poden comentar. Exemple: el Flickr de Downing Street o el Flickr del govern mexicà.

3. Fotografies d'actes protocol·laris de polítics. Estan allotjats en la web corresponent del polític o de la institució, amb un enllaç ben visible. Exemples: la galeria d'Isabel II, la galería del Palau de l'Elisi, la galería del govern xilè, la galería del govern canadenc o la de la Casa Rosada, a Argentina

4. Fotografies d'algun acte protocol·lari del president. Amagades en les profunditats de la web oficial. Exemple: La Moncloa.

5. No es mostren ni pengen fotografies, ja ho farà la premsa

Amb quin model us quedaries si volguéssiu generar una bona imatge del polític o del candidat? Segurament amb cap de les dues últims.

Fotos via el bloc de Luís Arroyo (Obama), bloc de Diego Beas (Bo) i flickr de Downing Street.