Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

Podem canviar alguna cosa?

Fa uns mesos vaig anotar un post de Daniel Mehrad que em va cridar molt l'atenció. En ell, Daniel deia que "al llarg de la història hem vist com els grans invents, usualment invents en l'àrea de la comunicació, com la impremta, els micròfons, la televisió, la ràdio, Internet, etc., han anat canviant les formes amb les quals fem que l'art [polític] "sigui possible". La tecnologia ens ha permès (en el costat positiu) fer eficients els processos, massificar i/o ampliar la política, fer-la més transparent i sobretot més accessible".

Tanmateix, en la societat actual veiem que aquesta nova tecnologia no és utilitzada a grans trets per les organitzacions polítiques, tan sols en algunes accions i tan sols per part d'alguns polítics. Hi ha dues raons principals segons Daniel per a això:

1. Por al canvi. Les nostres societats tenen por al canvi. D'una banda, la societat civil sol ser apàtica als canvis i més si són en política. La confiança que es té en els processos polítics ja és mínima, si a això li agreguem innovació, tecnologia i canvi de les formes i els processos confiarem molt menys en ella. D'altra banda, els polítics solen obviar el canvi perquè els obliga a reinventar el seu rol dins del procés i perquè els treu poder.

2. Falta d'actitud ciutadana. Per raons entendibles som apàtics. Segons la teoria de sistemes polítics existeixen dos tipus de pressió: d'una banda està la pressió vertical feta cap a baix que és la que fan els polítics i després estan els inputs horitzontals, que són els que fa la ciutadania. Històricament la pressió que clama per la innovació (drets de les dones, dret a vot....) sol ser a través d'inputs horitzontals. Amb la tecnologia passa el mateix. Les pressions i les demandes per a que s'implementin les noves tecnologies en la política vénen de grups reduïts de la ciutadania que només comencen a ser "escoltades" pels polítics quan la pressió és prou forta per fer-los perdre vots o posar-los en problemes.

"La política i la tecnologia han anat moltes vegades de la mà però sempre costa fer el primer pas. Llastimosament la tecnologia s'adopta ràpidament quan permet augmentar el poder i la influència dels polítics però quan augmenta el poder i influència de la ciutadania sol tenir un recorregut més lent". Vet aquí el quid de la qüestió.

Quan l'ús de la xarxa permet a les organitzacions polítiques o als seus candidats aprofitar aquest mitjà per a la difusió massiva dels seus missatges, llavors Internet està molt bé i fa modern. Quan els ciutadans exigeixen interactuar amb els partits o els polítics a través de la xarxa, quan s'organitzen i creen idees, llavors la xarxa és en moltes ocasions massa caòtica i no és necessari escoltar-la ja que només són individus anònims (tot i que cada vegada menys, en alguns casos) que estan polititzats cap al partit contrari.

I potser sigui cert. En alguns moments el soroll a la xarxa és tal que és impossible dialogar, però ha d'observar-se un altre canvi que s'està desenvolupant a Internet: la velocitat. Amb un simple click podem posar-nos en contacte amb altres individus, amb altres ciberactivistes polítics o no polítics, gent molt aficionada a la política o gent apolítica que sí que pot voler participar en alguna acció puntual que li agradi. Aquesta és la força: la rapidesa i l'hipersegmentació de temes.
Les organitzacions polítiques no han de malgastar aquesta força col·lectiva, una força col·lectiva que pot fer-los guanyar o perdre unes eleccions, no tant amb vots a favor o en contra, que també, sinó a través de l'abstenció i de la desafecció. Una persona no polititzada, que es mou generalment a la xarxa, no crec que estigui molt connectada amb uns polítics que només li envien, de tant en tant, missatges a través de la televisió, que no escolten el que ha de dir, o el que li agrada, i que no li responen quan pregunta.

Depèn dels polítics respondre i crear noves eines de participació perquè participi qui vulgui (que no són tants per ara) i realment cada vegada els partits i els candidats són més presents a la xarxa. Però en realitat, depèn de la ciutadania demandar aquestes eines de participació, de col·laboració i d'escolta activa. Depèn de nosaltres crear coses que no sols depenguin de fer un click a Facebook i oblidar-se del tema per sempre. Depèn de nosaltres que la manera d'interactuar, de compartir i d'elegir les persones que llegim, escoltem o votem sigui a través dels mèrits i no dels càrrecs o del número de la llista electoral en la qual hi vagi.

 

2 Comments:

  1. Albert B. i R. said...
    Unes refelxions molt interessants. Internet, com a mínim, permet a persones poder expressar una sèrie d'inquietuds polítiques o socials i donar-les a conèixer. Sense aquest altaveu, probablement, no haurien arribat a ningú. Sobre l'immobilisme de la societat, és en època de crisi quan es donen més canvis i hi ha més ganes de canvis profunds. Pot ser que aquests estiguin més a prop d'arribar del que ens pensem.
    e-Xaps said...
    Gràcies, Albert!

    I aviam si tens raó! ;)

Post a Comment




RSS Blogger