Avui he assistit a la xerrada de Jordi Segarra al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), amb el títol la "Noves formes de comunicació institucional".
Us adjunto un resum:

1. La tecnologia es nomes una eina
La xarxa, Internet, els telèfons mòbils, els iPhones, les noves aplicacions... estan al servei de l'estrategia i del missatage. Mai no ha de ser a l'inrevés. A aquestes eines tots hi podem accedir, ja que estan a l'abast, però no ho utilitzarem igual. Segarra ha fet el símil del barça i Messi. Per molt que ens vestim de blaugranes i sortim al Camp Nou, mai no faríem el mateix que fa ell.
Internet és el mateix. Cal saber aprofitar aquestes eines per a enviar un missatge al target corresponent.

2. Investiga i continua investigant
Cal conèixer l'electorat, els targets, el terreny de joc i a tu mateix.
És molt important el microtargeting. En l'actualitat la política ja no és local, es ja personal.
Hi ha diferents maneres de fer-ho:
- buzzmonitoring: analitzar les converses a la xarxa
- xarxes socials segmentades i especialitzades
- datamining: excel·lents bases de dades
- implantacio territorial offline: a traves de liders locals, obrir delegacions, aquí importa la confiança que tens amb qui et dóna el missatge

3. El copiar/enganxar no funciona
Que la campanya d'Obama a la xarxa anés bé no significa que vagi bé a qualsevol lloc.

4. Diàleg/conversa enlloc de monòleg
Les campanyes actuals es centren en una conversa. Cal generar informacio però cal democratitzar aquesta informacio que es dóna, mitjançant informar a tots els membres de l'organització: revistes internes, correus electrònics, webs...
També s'ha de generar debat a través de xerrades, col·loquis oberts, converses intra organitzacions i a fora, grups de treball... Cal que qui participi senti que forma part de l'organitacio.

5. All politics is personal
Sempre hi havia un emissor i un receptor. En l'actualitat ja no és així.
La facilitat en l'ús d'aquestes eines fa que tothom hi sigui, i que sigui necessari personalitzar al màxim. Tota la politica es individualment segmentable, i amb més segmentacio més arribarem al públic.
Tot i així, no hem d'oblidar que estem en un procés d'hibridació de mitjans. La TV segueix dominant i ho seguirè fent fins que la societat continuï evolucionant, amb l'expansio generacional i geogràfica del 2.0.

6. Tornar als clàssics
Els spots han de ser simples i ràpids, en múltiples formats. Cada cop més anem cap a equips de campanya de resposta ràpida. Cal un spot en 24 hores!!, amb el tema punyent del dia, que es pugui viralitzar. En aquest cas, Segarra ens ha posat l'exemple del vídeo de Maverick de John McCain. 24 hores després de sortir el vídeo, va sortir un vídeo demòcrata atacant el vídeo anterior.
Per a la campanya, el porta a porta és encara la millor eina de comunicació personal. I és important que es faci amb voluntaris, no amb treballadors pagats. En les darreres eleccions nordamericanes, un 26% de persones va rebre visites directes a casa seva de simpatitzants d'Obama. De Mcain només un 18%.

7. Deixa-ho fluir
Els responsables no poden controlar-ho tot, el que es diu o el que es fa a la xarxa. Cal deixar-ho anar i aprofitar-ho quan pot ser aprofitable per part del partit. Un bon exemple, i molt actual, és el vídeo "The massachussettes miracle". Avui hi ha eleccions a senador per Massachussettes. Sempre han guanyat els demòcrates, però aquest vídeo pot fer canviar les coses:



8. Sense emoció no hi ha reacció
En política l'emoció sempre guanya a la raó. No guanyen els programes. Si un candidat et fa sentir ressonància emocional envers ell, també et fa sentir dissonància envers els altres.
Hi ha moltes maneres d'apel·lar a les emocions, les no tant conegudes:
- Anuncis negatius
- Trucades telefòniques (de gravacions) fent-se passar per demòcrates mentre veus la superbowl per la televisió
- porta a porta de travestis fent-se passar per sol·licitants de vot demòcrata en barris conservadors
- Anuncis subliminals (com l'anunci republicà que quan apareix Al Gore surt sobreimpressionat un segon la paraula "RATS").

En resum, si abans parlàvem d'esfera pública ara hem de parlar d'espora pública. Les regles han canviat. És la xarxa la que ho ha fet canviar. Ara, la politica es connectar amb persones, i que aquestes connectin amb els seus contactes, i aquests amb els seus...
No s'ha de convèncer sinó de mobilitzar.


Ha estat una xerrada molt interessant. En realitat no ha parlat gaire de comunicació institucional i sí molt de comunicació política, però a mi ja m'està bé ;).
El proper 9 de març la següent xerrada a les sessions web del CEJFE: El lideratge institucional a la xarxa, d'Antoni Gutiérrez-Rubí.