A Itàlia, com en la majoria de països, ja fa temps que Internet és present a l'hora de fer campanya política. Hi ha hagut iniciatives bones i dolentes, com arreu. La revista Wired Italia recull les 10 pitjors idees d'e-campanya en la història de la política italiana:

10 - YouTube - Napolitano: És l'error més recent. En el tradicional missatge d'Any Nou, el President de la República Italiana Giorgio Napolitano ha creat el seu propi canal a YouTube i ha pujat el missatge de vídeo. L'error està en haver deshabilitat els comentaris, amb el que aquests es realitzen (molts) en altres canals i sense filtre.

9 - ForzaSilvio.it - no és ni social ni xarxa: Segons els seus creadors, la xarxa social creada a finals de maig al voltant de la figura del Primer Ministre va néixer "després de l'èxit d'Obama en relació amb l'ús adequat d'Internet i el seu potencial". Tanmateix, en aquesta plataforma (que poc té de xarxa social) els usuaris no poden participar activament en el diàleg polític, i només poden respondre a enquestes i veure esdeveniments que es fan a prop d'ells.

8 - PD network - la confusió mai no acaba: l'equivalent de xarxa social demòcrata és, sens dubte més oberta (els membres poden enviar els seus comentaris i contribucions dels altres), però manca la capacitat per als usuaris de mantenir-se en contacte i comunicar-se amb els seus perfils.

7 - Vídeo viral d'Itàlia dei Valori: El partit d'Antonio Di Pietro va decidir fer vídeos virals (segons ells). En canvi eren tan dolents i amb tan poc sentit que no van tenir cap èxit. El més destacat és un gos gegantí en mig de la ciutat, criticant el programa nuclear de Berlusconi.

6 - Blog de Prodi - el blog de menys durada en la història: El 16 de febrer de 2005 Romano Prodi va iniciar el seu blog. El primer comentari és una introducció de benvinguda, la segona arriba "tan sols" dotze dies després i diu, "Ho sento pel retard", i després diversos dies de foscor. Després de menys d'un mes des de la primera entrada, Prodi va clausurar el blog.

5 - Berlusconi Nobel de la Pau. De veritat? Quan el setembre passat va aparèixer a YouTube el vídeo "La pace può" demanant el premi Nobel per a Berlusconi molts van pensar en una broma, però no ho era (també tenen un grup a Facebook). Una vegada més, el vídeo va ser clonat i es van crear desenes a la xarxa que es reien del president, i on es van fer milers de comentaris.



4 - Nou èxit dels Village People: I am PD: Era un vídeo realitzat per joves demòcrates per recolzar la campanya de Walter Veltroni, on feien una versió de la cançó YMCA dels llegendaris Village. El vídeo es pot classificar com un dels més ridículs fets mai i va tenir centenars de comentaris, cap bo, i molts d'ells dels propis militants.



3 - A Facebook pots recolzar Berlusconi, sense saber-ho: Sis dies després del llançament a Berlusconi de l'estàtua en la Piazza del Duomo, alguns usuaris de Facebook van descobrir que de sobte ells mateixos estaven entre els membres de grups com "Recolzem Silvio Berlusconi contra els fans de Massimo Tartaglia", encara que mai no s'haguessin inscrit en el grup. En realitat els usuaris eren membres de grans grups, com per exemple "Made in Italy" al que els seus administradors li havien canviat el nom. Les crítiques a aquests administradors encara no han acabat.

2- L'incomprensible anglès de Francesco Rutelli: prova d'escriure "Rutelli" en la cerca de YouTube. El primer vídeo que apareix és un amb el que el llavors (2007) Ministre de Patrimoni i Cultura va decidir rebre els visitants de la web Italia.it. A causa de la mala pronunciació de l'anglès i la banalitat del que deia, aquest clip és encara un dels més divertits que viatgen per la xarxa.



1-Mastella i les Guerres Clon: Guanya el premi al pitjor error de la política italiana 2.0 la història de la clonació blog de Clemente Mastella. El setembre de 2007 Mastella (llavors Ministre de Justícia) va obrir el seu blog personal i escrivia posts amb regularitat. Però hi havia un error imperdonable: va posar un filtre en els comentaris i dels centenars que rebia sols en publicava uns quants. La resposta de la xarxa va ser immediata. En qüestió de dies es van realitzar clons del blog (per exemple, http://clementepastella.blogspot.com/). Mateixos gràfics, mateix disseny, i mateix text (copiat del blog oficial de Mastella). La diferència? Els comentaris són lliures. El resultat? En només una setmana, les visites al blog clonat eren més freqüents que a l'original.

Vist a politica 2.0. Alguns d'aquests errors els coneixia i a la majoria dels altres no. Aquests són a Itàlia, però i aquí? Algú vol proposar un rànquing o recorda algun mal exemple?