El passat dimarts vaig anar a escoltar una ponència de Guillem López Bonafont sobre “Què significa ser d'esquerres”, al casal d’ERC-Gràcia.

En ella, Marc Marsal va explicar com el partit s’havia adaptat al concepte d’esquerres en cada moment de la seva història, i va analitzar els canvis dins de cada període històric, fent una mirada històrica a la ideologia d'esquerres d'ERC i al seu desenvolupament des de 1931 fins avui. En Guillem, per la seva banda, va desenvolupar la tesi del canvi en l’esquerra actual i del futur i va deixar moltes “perles” que volia compartir aquí.

Un dels punts importants de la seva ponència van ser els nous reptes als que s’han d’enfrontar el moviments d’esquerres. Si no s’entenen aquests reptes i aquesta nova situació, el moviment d’esquerres (i segurament qualsevol moviment polític) està condemnat a decréixer:

1. Tots els països que tradicionalment han creat l’estat del benestar o han estat coneguts tradicionalment pels seus moviments d’esquerres, ara són governats per partits de dretes (França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit (segurament en breu)... fet que indica que l'esquerra està en crisi a Europa, sense que això hagi suposat grans canvis a nivell legislatiu. Han variat les polítiques de govern, sí, però no ha estat exagerat, i normalment no han tombat lleis que varen fer els partits d’esquerra quan governaven anteriorment.

2. L’era micro. Una aportació molt interessant, que es pot dividir en el vessant temporal i en el vessant territorial: en la vessant temporal, la societat actual i tots els corrents d’opinió es desenvolupen d’una forma molt diferent a la que coneixíem fins ara i que s’estructura al voltant del concepte d’immediatesa. Internet estableix unes noves regles del joc en les qual el coneixement és accessible a tothom i de forma gratuïta i en el qual es fomenta la connexió de tots els seus usuaris (social web) eliminant per complet les barreres territorials. En la vessant territorial, cada cop ens interessem menys per qüestions internacionals i més per qüestions de gran proximitat territorial i que ens mobilitzen més. Exemples són els casos de NIMBY, com la mobilització per evitar una narcosala a la Vall d’Hebron o que l’AVE passi per la Sagrada Família. Això és el què Norberto Bobbio anomenava identitats de resistència. Apareixen nous conceptes com el conceptes com el Microvoluntariat o el microtargeting que no fan més que posar èmfasi a aquesta organització en base a la microsegmentació del temps, en base a microcauses territorials i temporals i en base a tasques i funcions cada vegada més acotades.
A més, cada cop més, partits d’esquerres abanderen moviments que porten com a noms: anti-, preservem, salvem, no... que és lingüística més aviat conservadora i no progressista.

3. Desafecció política. La història mostra que són els partits d’esquerres els que més noten (en vots) la crítica als partits i als polítics.

4. Hem passat de la concepció Top-Down a l’aproximació Bottom-Up. La societat actual entén que els petits canvis són poderosos, que si es mobilitza i coopera amb altres activistes pot canviar les coses i tenir visibilitat.

5. Existeix encara la lluita de classes? En l’actualitat la consciència de classe ha desaparegut en gran mesura. Això pot haver canviat el sistema de valors de l’esquerra.

6. Els valors post-materialistes estan ara presents en la societat actual, en contraposició amb els valor materialistes que caracteritzaven els moviments d’esquerres de mitjans del segle XX els quals centraven la seva raó de ser en la redistribució econòmica. Un exemple són els darrers temes d’interès general a Catalunya i a Espanya: matrimonis gais, moviment independentista, religiositat vs laïcitat, immigració, la igualtat de gènere, la reforma de l’impost de successions, la llei antitaurina, i l’energia nuclear. Només un d’aquests temes (successions) és materialista. Si guanyen els valors postmaterialistes, és que no es fa èmfasi en la desigualtat social, pel que el “ser” de l’esquerra deixa d’estar tant clar.

Guillem també ens va parlar del que per a ell serà el futur de l’esquerra. Un futur en el que s’han de canviar les coses i els partits (d’esquerra) s’han d’adaptar a la nova societat.
Les noves tecnologies i la cultura 2.0 porten valors de transparència, col·laboració, participació, Bottom-Up, immediatesa, co-responsabilitat... són valors que han de ser agafats per l’esquerra actual. Evolucionem cap a una nova concepció de partits de masses on el rol dels partits serà el d’aglutinadors, coordinadors i dinamitzadors de micromoviments de grassroots (de bases) transpartidistes (de dins i fora de l’organització).
Això representa un gran canvi en les estructures actuals: tot i que les oligarquies de partit continuaran, l’estructura pròpia del partit serà menor. Ja no hi haurà militància com a tal, però sí que s’estendrà la xarxa de relacions a molts més sectors de la societat.
L’objectiu passarà per l’anàlisi dels temes clau i la gestió de les relacions amb els grups de pressió amb els quals serà necessari cooperar per poder definir i aplicar les polítiques públiques.

Finalment, en Guillem aconsella a ERC un canvi: “Si amb Àngel Colom ERC era la C, amb Carod-Rovira va passar a ser la E, el futur haurà de ser la R. Avui el republicanisme és la corrent que encaixa millor en una societat amb valors participatius, cooperatius i postmaterialistes, ja que busca la construcció comuna de la RES PÚBLICA i dels elements identitaris que la defineixen. En l’era d’Internet ja no existeix una veritat absoluta ni la figura dels experts que advoquen per formes d’estat tecnocràtiques. Avui dia és important abandonar la concepció schumpeteriana de menyspreu a les masses per començar a confiar en el poble a l’hora de definir un bé comú”.

En resum, molt interessant la xerrada. Gràcies a Jordi Vilanova per convidar-me!