Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

Fa un parell de setmanes, en el Personal Democracy Forum Europe de Barcelona es va parlar de la necessitat de transparència en les institucions públiques. De l'objectiu d'obrir les administracions a la ciutadania, i de l'obligació dels governs d'oferir totes les seves dades a qualsevol persona que pugui estar interessada en saber més sobre com s'està governant.

Ellen Miller deia que hi ha un canvi de la relació entre govern i ciutadans, i que aquest canvi es deu a la nova informació oferta per les administracions, basada en la transparència, que podem trobar a la xarxa. Aquesta accessibilitat a les dades genera un augment de confiança en els nostres governs.
La democràcia és igual a participació, sí, però la participació no es pot aconseguir del tot si no s'obté dels organismes públics transparència, col·laboració i compromís. En aquests temps, és la xarxa la que permet que s'accedeixi a les dades, en qualsevol lloc i hora, per la qual cosa Internet es presenta com el millor element democratitzador, sempre que sigui utilitzat per les administracions per informar, comunicar-se i permetre la participació ciutadana.

I un bon exemple el tenim als Estats Units. El dia després de la seva presa de possessió, el 20 de gener de 2009, el govern Obama va emetre el Memoràndum sobre Transparència i Govern Obert, que demana major transparència governamental i promou la rendició de comptes a la ciutadania.
En altres països també s'han creat lleis semblants, però no se solen quedar més que en paraules. Tanmateix en el cas nord-americà, dos mesos després d'aquest memoràndum, el secretari general del govern Obama, responsable que funcioni tota la maquinària a nivell legal, va emetre una norma de compliment obligat per a totes les agències oficials: cal fer pública a Internet tota la informació, abans fins i tot que algú la sol·liciti.
Això permet, d'una banda, facilitar als ciutadans la informació i les dades de l'administració (despeses, pressupostos...), i per un altre, facilitar a l'administració una eina per veure en què està treballant i com, i especialment fa que augmenti la responsabilitat de tota l'organització, ja que el que fan és públic i trobable a través de la xarxa.

Podem trobar diversos exemples:

Data.gov: Com indiquen en la web del departament d'Estat, encara que virtualment totes les agències federals mantenen els seus propis llocs web, el fet que la informació que contenen estigui fragmentada entre múltiples llocs i en diferents formats pot fer difícil per als usuaris el seguiment de la informació que necessiten. En un esforç per resoldre aquest problema, el Consell Principal Federal d'Informació, un fòrum conformat per diversos organismes i el propòsit del qual és millorar la gestió de la tecnologia de la informació, va llançar Data.gov, una finestreta única per obtenir accés gratuït a dades generades en totes les agències federals, i que en estar en múltiples formats (xml, csv...) pot usar-se per qualsevol per generar noves eines. La web ofereix dades del govern en qüestions econòmiques, d'atenció a la salut, agricultura, naixements, educació i mediambientals així com moltes altres matèries.


Recovery.gov: Web perquè els ciutadans puguin rastrejar a què es dediquen els diners del pla d'estímul contra la crisi. Tal com ho analitzava César, " s'imagina poder identificar mitjançant un mapa actiu i navegable el que s'està gastant el govern a la seva ciutat, municipi o regió? Recovery.gov, el lloc web oficial del govern nord-americà per al seguiment del pla federal contra la crisi, va ser llançat amb un autèntic tresor de noves dades que permet als visitants veure - literalment - on va els diners dels seus impostos".


Transparency.gov: Web, també anomenada USAspending, per a què els ciutadans nord-americans (o de tot el món) controlin la despesa pública del seu govern, els contractes que fan i a qui els hi fan. Fins i tot inclouen un top 5 de les entitats que reben més diners i de les empreses més contractades (i per tal com).


A part, la Casa Blanca disposa de presència en xarxes socials com Facebook o Twitter, i sens dubte del seu blog, on hi han les últimes novetats sobre tot el que concerneix al govern.
La necessitat de transparència sempre ha regnat, més o menys, en la política nord-americana, per exemple en el llistat públic de regals rebuts pels presidents, però la transparència en el govern Obama està arribant a cotes inimaginables fa tan sols un any. Un altre exemple d'això és la publicació a la web de la Casa Blanca dels noms i el nombre de visitants que s'han entrevistat amb el president Obama i alts funcionaris d'aquest país. Com indica Orlando Jorge Mera, en aquesta llista hi ha tots, no hi ha excepcions. Lobbistes, empresaris, exfuncionaris, personalitats, periodistes...

No són els únics, ni molt menys. A Mèxic, en l'Estat de Nuevo León, podem saber fins i tot el que cobra l'últim dels seus empleats (incloent alts càrrecs) o en què es gasten el seu pressupost, i el mateix en l'Estat de Chiapas. Cada vegada més governs, d'estats, regions, municipis... estan entrant en aquesta dinàmica de mostrar el que fan a qui els trien, els ciutadans, que són els que han de decidir si està bé o malament.

Tal com bé va dir Alorza, la informació, igual com altres matèries primeres, és un bé que és necessari gestionar i processar. L'arribada d'Internet i de la web social està redefinint profundament el camp de joc, en un context d'abundància i de major protagonisme de la ciutadania.

Com a ciutadans, aquesta abundància d'informació transparent ens dota d'una informació que mai no haguéssim imaginat, i cal usar-la bé. Molts polítics i moltes administracions tenen por que se sàpiguen les seves dades i les seves despeses. Però en aquesta època, el més segur és que tot acabi sabent-se, i millor que sigui la pròpia administració la que, en un gest de transparència i de responsabilitat envers la ciutadania, ofereixi aquestes mateixes dades. És això el que donarà legitimitat al (bon) govern, el que generarà confiança i la que, en definitiva, permetrà augmentar la democràcia.

 

2 Comments:

  1. Pepa Loves said...
    Molt bon post!! A veure si aquí prenen exemple i fem les mateixes practiques per tal que les coses vagin millor en aquest país!
    e-Xaps said...
    Gràcies, Pepa!

Post a Comment




RSS Blogger