Actualment, els videojocs són un dels mercats més rendibles i innovadors de l'actualitat, i ho són perquè ha canviat una tendència: els vídeo-jocs ja no són només per a persones de 15 anys (sobretot homes) que es quedaven a casa jugant tot el dia, sinó que aquests, la primera generació que els va utilitzar (el primer vídeo joc es va crear en 1972 -Pong- i es van generalitzar a finals dels 80) han crescut i continuen jugant. Als Estats Units, on més d'un 47% de la població consumeix videojocs, la mitjana d'edat dels usuaris supera els 30 anys. tan sols han passat 37 anys des de Pong, però els vídeojocs o jocs online són ja una constant en les nostres vides, tinguem o no consola.

Així, avui en dia el perfil del jugador de videojocs, ja sigui de manera habitual o casual, inclou persones d'ambdós sexes, de tot tipus d'edats, procedència i estudis.
A més hi ha noves maneres de jugar, ja no és només en consola, sinó que es pot jugar online, amb una consola portàtil, o com exemplifiquen a ETC, aplicacions de Facebook com “Farmville”. Un plantejament veritablement senzill a nivell gràfic i narratiu que ha captivat a més de 60 milions de jugadors actius, des d'estudiants a executius, passant per mestresses de casa i fins i tot grangers reals que dediquen les seves estones mortes a conrear la seva granja, recollir la collita i vendre-la al mercat.

La societat juga, és quelcom normal, i sovint juguen entre ells, però tanmateix, a les campanyes polítiques no s'està usant aquest format (i algun un altre com la música o el cinema) per connectar amb aquests jugadors. Els formats canvien, i la comunicació política ha d'adaptar-se a aquests canvis, i ha de fer-se sense por, coneixent aquest format i participant-hi.

En campanyes en vídeojocs vam veure la de Barack Obama, els cartells electorals del qual apareixien en tanques publicitàries d'una dotzena de jocs, tals com el NBA Live`08, Burnout Paradise, Nascar`09, Need For Speed Carbon, Need for Speed Po Street, NFL on Tour, NHL`09, Skate i Guitar Hero. A més, i això és el més curiós, l'esmentada publicitat només va poder veure's en els jocs dels qui jugaven en els 10 principals estats nord-americans, aquells considerats com els “battleground states“: Ohio, Iowa, Indiana, Montana, Wisconsin, North Carolina, Nevada, New Mexico, Florida i Colorado. És a dir, una segmentació en tota regla i usant un nou format per arribar al seu públic (o a un nou públic).

Com bé indica Alberto Pedro en el seu blog, "això no és rés més que l'obertura d'un nou sentit de màrqueting polític, original i intel·ligent i que apunta al votant jove, desinteressat i outsider... aquest mateix del qual els polítics es queixen perquè no participen (com si fos motivant veure mitja dotzena de pseudodebats i 40 minuts diaris de spots televisius) ".

Els jugadors no són frikis, són persones normals, cada vegada més nombrosos, i que a més, poden votar! No s'han de menysprear aquest potencial públic, i petits anuncis no intrusius no només poden tenir visibilitat en el joc i en els jugadors, sinó que per la seva creativitat poden arribar a ser comentats des d'altres àmbits, per exemple des dels mitjans de comunicació tradicionals. A la campanya nord-americana, els anuncis se situaven en llocs del joc que els jugadors podien percebre com a reals, és a dir, on si fos la realitat podrien veure un anunci publicitari. Per tant, la publicitat política fins i tot pot ajudar a donar més veracitat a l'experiència del joc, i que el missatge es mantingui.

La publicitat és una opció, i una altra opció interessant d'ús futur (i present) és la creació de petits vídeojocs o jocs online (amb un joc en flash n'hi ha prou, no és necessari contractar el creador de GTA!).
En ells es pot explicar ràpidament algun tema de la campanya o un partit es pot burlar sarcàsticament d'un altre partit. Aquests són els més comuns, i si són creatius i, especialment divertits, ja que no s'ha d'oblidar que parlem de jocs, poden ser molt difosos i usats per la gent.