L'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, un dels intel·lectuals més rellevants del segle XX, destacat antropòleg i pare de l'enfocament estructuralista de les ciències socials, va morir dissabte als 100 anys, encara que va ser anunciat ahir per la seva editorial. Lévi-Strauss, que hauria complert 101 anys el pròxim 28 de novembre, va influir de manera decisiva en la filosofia, la sociologia, la història, l'etnologia i la teoria de la literatura.

Fill intel·lectual de Émile Durkheim i de Marcel Mauss, i interessat per l'obra de Karl Marx, pel psicoanàlisi de Sigmund Freud, la lingüística de Ferdinand de Saussure i Roman Jakobson, el formalisme de Vladimir Propp i un llarg etcètera, era a més un apassionat de la música, la geologia, la botànica i l'astronomia.

En una entrevista el 1977 va dir una cosa que m'ha cridat l'atenció: “Per a mi, l'equip ideal és un quadern de notes i un llapis. Però he de dir que si tinguéssim encara que sigui un quart d'hora de pel·lícula feta a l'Atenes del segle V abans de la nostra era, comprendríem més de Grècia que tot el que es va escriure sobre ella des del Renaixement…”. Per sort, en el futur (i en el present) sí que les noves generacions podran veure pel·lícules i vídeos sobre Levi-Strauss i els seus teories.

Les aportacions més decisives del treball de Lévi-Strauss es poden resumir en tres grans temes: la teoria de l'aliança (el parentiu té més que veure amb l'aliança entre dues famílies per matrimoni respectiu entre els seus membres que amb l'ascendència d'un avantpassat comú), els processos mentals del coneixement humà (no existeix una diferència significativa entre el pensament primitiu i el civilitzat, amb el que verifica l'existència d'un mínim denominador comú en el gènere humà, això és, l'existència d'arrels comunes de l'espècie a través de la diversitat d'expressions, i per tant un important al·legat contra el racisme) i l'estructura dels mites (la ment humana organitza el coneixement en parelles binàries i oposades que s'organitzen d'acord amb la lògica, i tant el mite com la ciència estan estructurats per parells d'oposats relacionats lògicament).

Però a mi m'agrada especialment la seva aproximació a l'estudi dels individus, estudiant-los no com persones individuals sinó com unitats dins d'un entorn social. Per a Levi-Strauss les relacionis familiars, els mites, els costums, les aliances, la comunicació, etcètera, descriuen una realitat estructural. L'home està lligat a dos grans categories: naturals o biològiques i els culturals. La línia de demarcació entre cultura i naturalesa no és la fabricació d'eines (el homo faber), sinó la parla (el homo loquens), la llengua natural (un sistema de signes convertibles en altre sistema de signes per mitjà d'un procés de transformació).

El llenguatge és el fenomen cultural per excel·lència. En primer lloc, perquè és part de la cultura: una de les habilitats o hàbits que adquirim de la tradició externa; en segon lloc, perquè és el mitjà especial per mitjà del qual vam assimilar la cultura de grup,... el nen adquireix la seva cultura perquè la gent li parla, i el més important de tot, perquè el llenguatge constitueïx un sistema; i si volem entendre l'art, la religió i la llei i tots els nostres comportaments, hem d'imaginar-los com codis formats per signes articulats segons l'ordre de la comunicació lingüística.

Així, per a l'autor, la cultura humana és la suma total de costums, creences i institucions (art, llei, religió, tècniques per a actuar sobre el món real): els hàbits i habilitats apreses per l'home en quant a membre d'una comunitat.

En aquests temps, més que mai, veiem nous desenvolupaments de comunitats, a través del llenguatge, però també d'altres formes de contacte a través d'aquest mateix llenguatge però no presencialment, sinó online. Estic segur que a Levi-Strauss li hagués agradat analitzar-lo.

Des d'aquest blog, aquest petit homenatge en forma de post.