"La otra noche le erré a un botón del control remoto y la tele se quedo muda mientras pasaban uno tras otros los avisos de la campaña. Fue como descubrir un mundo nuevo. Allí estábamos todos los de siempre pero sin palabras, ni música, ni locutores, como si nos hubieran puesto en una caja de vidrio y los espectadores pudieran mirarnos despojados de los ruidos que operan como nuestras armaduras y corazas. Me gustó. Pude mirar a Lacalle y sentir que estaba frente a un viejo guerrero regresado del destierro. Me pareció que se le veían las cicatrices y el cansancio, pero que no había perdido el señorío ni el coraje. Y Bordaberry, retozando en su jardín de infantes colorados, tratando y logrando poner vida en un partido que tenía aire de cementerio. ¡Y yo! !Quien te ha visto y quien te ve, Pepe! Muy trajeado, caminando junto a Danilo, como si fuéramos Obama y Putin discutiendo como salvar al mundo. ¡Cuanto más humanos parecemos todos cuando nos sacan el audio! Y en una de esos volvemos a serlo cuando el ruido se termine". Així és com parla en el seu bloc José "Pepe" Mújica, amb gairebé tota seguretat proper president de l'Uruguai.

El Frente Amplio, el partit que totes les enquestes donen per guanyador en les eleccions d'avui a l'Uruguai, representa molt bé el canvi que ha donat una part important de l'esquerra a Amèrica Llatina, contraposat al que signifiquen Hugo Chávez a Veneçuela i Evo Morales a Bolívia. El Frente, que aglutina tot l'espectre d'esquerra i centre-esquerra, ha optat per una línia socialdemòcrata, de continuïtat i negociació, similar a la de Lula da Silva al Brasil o Bachelet a Xile. El seu candidat presidencial, José, Pepe, Mujica, un antic dirigent guerriller, de discurs una mica populista però molt proper al poble, és el màxim favorit a president, el vicepresident del qual seria Danilo Astori, ministre d'Economia amb l'actual president Tabaré Vázquez, que acaba la seva legislatura amb un inèdit 60% d'aprovació popular i que ha estat elogiat fins i tot per la mateixa oposició.

Els sondeigs li adjudiquen a Mujica entre un 44,7 i un 49% dels vots, contra un pronòstic d'entre 28,7% a 32% d'intenció de vot per al màxim opositor, Lacalle. També competeixen, encara que sense expectatives reals, Pedro Bordaberry, del Partit Vermell (entre 13 i 15,6%) i Pablo Mieres, del Partit Independent (2,5 a 3%). Els vaticinis suggereixen que cap candidat no arribaria a sumar la meitat més un dels vots, pel que hi hauria una segona volta entre Mujica i Lacalle per al 29 de novembre.

No ha estat una campanya massa desenvolupada a la xarxa, però sí que he vist alguna cosa curiosa que volia fer ressaltar.
Mujica disposa de blog propi, que actualitza una vegada per setmana, titulat "Pepe tal cual es" (pepemujica.com està ocupat i en venda i, per cert, molt ben posicionat a google), i que funciona com a pàgina del candidat (es poden veure vídeos i fotografies, penjar comentaris, veure la seva agenda o escoltar audios). La pàgina oficial de la candidatura és en la web del partit, Frente Amplio, i podem accedir a documents de campanya i a tots els continguts creats, inclòs un canal de Youtube.



L'agenda dels candidats també es mostra, fins i tot la del dia d'avui, amb l'hora i el lloc (via google maps) on tant Mujica com Danilo aniran a votar.

Per la seva part, Luís Alberto Lacalle ha centrat la seva campanya online en comunitats de simpatitzants, creant una xarxa social pròpia però en la qual es pot entrar tan sols tenint perfil a Facebook (on la candidatura té 21.000 admiradors), el que agilitza i facilita que qualsevol pugui apuntar-se ràpidament i crear la seva pròpia pàgina de suport. A aquesta se li poden sumar amics.
Lacalle també disposa de bloc, encara que en aquest cas no escrit per ell, sinó pels seus simpatitzants, a l'estil colaborativo. Tanmateix, no he vist enlloc com es trien aquests bloggers.


Post dedicat al Bar-Restaurant Cambalache, de Gràcia. Gràcies per les pistes!!