Avui he assistit a la 17ª sessió web del departament de justícia de la Generalitat de Catalunya "Treballar en xarxa a l'Administració. Per on començar?", a càrrec de Genís Roca.
Genís ha preparat una sessió diferent, basant-se totalment en les idees i opinions dels assistents i en la conversa que a través de Twitter, Facebook i diferents blocs s'ha dut a a terme el darrer mes a la xarxa, a més, durant tot l'acte s'ha pogut seguir i respondre qüestions a través del Twitter de la jornada.

S'ha parlat de cinc elements a tenir en compte a l'hora de discutir la presència d'una administració pública a la xarxa. Passo a explicar el que m'ha semblat més interessant de totes les idees i discussions exposades.

1. Entorn
La societat no demana l'ús de la web 2.0, sinó que demana eficàcia i eficiència en l'administració. Aquesta pot ser una de les raons per a que des de dins de l'administració no es posin les piles a l'hora de pensar en noves eines de difusió i de comunicació basades en aquestes eines. Sobre aquesta frase, alguna puntualització. Pot ser que la societat en general no vegi necessari l'ús d'aquestes eines, però com bé ha dit en Josep Maria Serrinachs o la Marta Continente, la societat tampoc no veia necessari el CD, ni els mòbils, ni els post-its, ni moltes de les coses que ara ens semblen indispensables. La Marta Continente explicava l'exemple de la web "e-Catalunya". Quan es va fer, al 2000, al seu departament pensaven: "però això ho mirarà algú?".

Sí que es comença a veure una necessitat a la societat per a trobar eines per a parlar directament amb les institucions, comunicar-se ràpida i àgilment. Les administracions han de recollir aquesta demanda.

Un altre problema important pot ser que des de l'administració intenten molt sovint crear plataformes per a comunicar-se, i fer que la gent hi vagi per a poder parlar enlloc d'acostar-se allà on la gent ja hi és (Facebook, Twitter...). Es busca la conversa on no hi ha, a més d'implicar-se en espais ja existents.

2. Intorn (paraula inventada -encertadament- pel Genís, que implica la vida diària a l'Adm.)
L'ús d'eines 2.0 no és una prioritat per a l'administració, que té en ment altres coses més importants per a la seva agenda. A més, i com indicava Conxa Rodà, aquestes eines no deixen de significar un risc per a la persona que ho duu a terme.

Una altra "excusa" pot ser la llei 11/2007, que obliga a l'administració a tenir tots els seus serveis digitalitzats per a l'any 2010. La necessitat d'aconseguir-ho merma el temps i les activitats de les administracions a la xarxa. Com deia en un Twit Marta Estella, l'e-administració ofega l'administració oberta?

Un altre possible problema es que la xarxa funciona per meritocràcia, seguint un criteri d'autoritat diferent al que existeix a les organitzacions. És meritocràcia vs. jerarquia. I a vegades això pot posicionar a algú per sobre del seu cap, el que no sempre pot ser ben rebut.

La participació ciutadana que permeten aquestes eines també poden fer por a les administracions: por de no poder respondre o por de que tingui un impacte negatiu electoralment

3. Projectes
Cal tenir clar abans de començar, quines unitats estan preparades o quines unitats poden estendre la taca d'oli a la resta d'administració. Per al Genís, no ho ha de començar un departament per separat, a vegades sense permís ni coneixement dels seus caps. Cal una jerarquia, amb un lideratge clar per part dels caps, encara que el projecte el dugui una persona que sàpiga del que es tracta. Sense aquest lideratge, el projecte pot acabar o no funcionar mai.

És complicat també vendre aquesta nova manera de comunicar-se, especialment perquè és complicat poder mesurar l'èxit amb mètriques.

4. Lideratges
En aquest sentit, en Genís parla de l'escletxa digital, que ja no és tant amb l'accés o no accés a Internet, sinó en l'escletxa que existeix en els directius, que tot i utilitzar Internet no saben com utilitzar (bé) la xarxa i les possibilitats que permet. A aquests caps, cal "evangelitzar-los", i per a fer-ho no se'ls ha d'animar a participar, sinó que se'ls ha de convèncer explicant-los com poden aprofitar aquestes eines. La participació ja vindrà. Cal donar exemple d'èxit, de la mateixa administració o d'administracions semblants.

5. Legalitat
Un problema important és que si es creen continguts a la xarxa (Facebook, Twitter...) no es sap encara qui té els drets sobre aquests continguts. Hi ha por a que el que surti de l'administració pugui ésser mal utilitzat, o que les dades personals que s'hi allotgen estiguin a una empresa, normalment estrangera.

Fotografia de Trina Milán

Més informació:
- Trina Milan
- Miquel Duran