Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

La corrupció, en temps real

Si Twitter és l'últim gran 'boom' a Internet és, entre altres coses, perquè els grans cercadors no poden competir amb la xarxa social en un aspecte cada vegada més fonamental per als usuaris: la informació en temps real.

En els últims mesos s'han produït diversos exemples que donen una idea de la rellevància que està adquirint per als internautes l'obtenció de resultats immediats sobre esdeveniments que estan succeint en temps real. Les protestes a l'Iran després de les eleccions del passat mes de juny i els disturbis a Hondures després de la tornada de Zelaya són dos exemples clars: en ambdós casos, fins i tot els professionals de la comunicació utilitzaven Twitter per saber què estava passant.

El passat dimarts 27, sobre les 11 del matí començaven a aparèixer a Twitter informacions sobre registres en tres ajuntaments catalans: Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. No era als diaris o a la televisió on podíem obtenir aquestes notícies, sinó que eren Twitter o les xarxes socials les úniques eines que ens permetien estar al corrent del que succeïa.

Al principi, al saber-se la detenció de l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Bartomeu Muñoz, i el seu regidor d'urbanisme, Manuel Dobarco, ambdós del PSC, Twitter es va omplir de soroll (que no continguts o informacions), de membres del principal partit de l'oposició criticant i dient corruptes a tots els socialistes, amb el silenci d'aquests a la xarxa. Uns minuts més tard, en saber-se que entre els detinguts hi havia membres de CiU, com l'ex-conseller d'Economia Macià Alavedra i l'ex-secretari general de Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta, estrets col·laboradors de Jordi Pujol en els governs de CiU, els comentaris van anar canviant cap a més un: "tots són iguals" o "a qualsevol cistella hi ha ous podrits".

Aquesta no és una crítica a alguns twittaires de CiU, que va actuar més o menys com van actuar alguns twittaires del PSC la setmana anterior. Aquesta és una humil crítica a tots per no aportar res, a fer sang de qualsevol cosa, i a, en realitat, generar només soroll i cap comunicació per a la resta de gent que sí li agradaria interactuar, escoltar idees de millora o escoltar "això no pot repetir-se" i saber què està passant. Se'm pot dir que és fàcil no seguir a algú si no t'agrada, cert, però el curiós és que sí m'agraden el 99% de missatges que escriuen, tant aquests twittaires d'ambdós partits (i de tots els altres) com els propis Twitters oficials dels partits polítics. Per a mi actuar així és portar a la xarxa la política de propaganda i l'estúpida política del "I tu més... " i és el que em molesta i el que crec que no s'ha de veure si de veritat volem que la xarxa sigui un espai d'entesa i de diàleg.

A partir de les primeres informacions, es van saber més notícies i més opinions de polítics, simpatitzants i membres dels partits a través del diàleg i la lectura a la xarxa que a través d'uns partits que continuaven muts (encara que les seves seus estiguessin envoltades de premsa). No va ser fins i tot al cap d'unes hores que el PSC va penjar una nota a la seva web, i una mica més tard, també CiU va donar una roda de premsa.

En resum, si una crítica és divertida, satírica, fins i tot amb mala llet... ho veig perfecte (jo mateix vaig escriure aquesta ximpleria), però si és senzillament odi, demagògia o propaganda, que és la que ja podem escoltar en determinats programes de televisió i radio o en comentaris de diaris online, preferiria tenir-lo lluny del meu abast.
És això la política traslladada a Internet? Doncs segurament sí, però continuo pensant que no és la política que m'agrada. Com tampoc no considero política el que uns quants corruptes d'aquest país fan, però el que hauria de ser una alegria (la justícia els ha agafat) es converteix, com és també lògic, en "tots són iguals" o "només volen robar".

Potser un canvi sigui necessari, com indica Ricard Espelt al seu blog, "s'acaba un cicle de fer política i de gestionar l'administració pública. Nous models més participatius es reclamen en tots costats, molt més enllà de les xarxes socials que ofereix Internet. Una política del diàleg i amb una reforma estructural profunda", o potser es tapi i en uns mesos torni a ocórrer de nou.
Sigui com sigui, l'ocorregut abans d'ahir a Santa Coloma és tan sols una osca més en les raons que molts ciutadans adduiran per no anar a votar en les pròximes eleccions, i és la principal raó per la qual la resta de polítics no corruptes d'aquest país (la grandíssima majoria, no ho oblidem), han de fer alguna cosa més que acusar-se uns a d'altres i explicar-se qui té més militants i càrrecs a presó. Només potser així no es tornaria a repetir.

[Mode utòpic off]

 

5 Comments:

  1. Vicent Martínez said...
    el post que jo hagués escrit, Xavi. Però clar, probablement no tan bé...
    Rafael del Barco Carreras said...
    MACIÁ ALAVEDRA, LUIS PRENAFETA, FÉLIX MILLET... Y NARCÍS SERRA,

    VERSUS LA CAIXA Y CAIXA DE CATALUÑA.



    Rafael del Barco Carreras



    Como en tiempos de Franco, para entender algún escándalo, o cualquier noticia, tipo MATESA (el primero publicado y formando escuela) se ha de leer entre líneas esperando que los grandes grupos político-financieros en su lucha por zafarse culpando al sumsumcorda suelten la suya. Aquí en Cataluña la corriente sanguínea social, o sea, el dinero, pasa por casi un solo corazón, ¿o tan solo UNO?, y por lo tanto el DICTADOR (oscura mesa de tres o cuatro personajes) dicta o inspira lo publicable. De no obedecer, lo sabe cualquier MEDIO, la publicidad, los créditos y las subvenciones desaparecen. Pero ahora los lectores tenemos la suerte añadida de que escaseen las fuentes de financiación y los MEDIOS de cualquier grupo se cabrean y sueltan alguna verdad más de lo acostumbrado. Y además existe INTERNET.

    No he podido evitar la varias veces repetida parrafada anterior porque de entrada la detención de ese par de rasputines, supuestos aprovechados y mangantes, muestra, como no podría ser menos, por un lado la intervención de la CAIXA DE CATALUÑA, y por otra la posición de LA CAIXA en la terrible situación financiera que arrastramos. PARO Y QUIEBRAS.

    Si leyendo entre líneas las declaraciones del Director General Adjunto de LA CAIXA, Juan Antonio Alcaraz (que debería multiplicar por 10 las 112.000 viviendas vacías recién construidas), confirmamos el alcance de LA GRAN BURBUJA, o sea, a quien se deben esas hipotecas concedidas tras las RECALIFICACIONES FRAUDULENTAS, y por tanto donde se halla el vértice de TODA CORRUPCIÓN (si no hay dinero no se materializa), por otra, en cuanto a CAIXA DE CATALUÑA (la de NARCÍS SERRA) descubrimos conexiones menos teóricas, reales. ESPAIS, INMOBILIARIA ASOCIADA, con presidente Luis Casamitjana detenido, y director general, Rafael González Tormo, antiguo gerente de la sociedad municipal 22@Barcelona, y a través de INVERCARTERA, sociedad de CAIXA DE CATALUÑA, en WEBLINE INVEST, que preside MACIÁ ALAVEDRA, y con otro miembro célebre (los hay más) en el Consejo, FÉLIX MILLET.

    Leer detenidamente (entre líneas), porque el culebrón solo ha hecho que empezar, los tres artículos de EL CONFIDENCIAL que repito por su importancia EN CATALUÑA en www.lagrancorrupcion.blogspot.com. Y si cuando se iniciara el CASO MARBELLA escribí que eso era un juego de niños... ahora aseguro que lo de GURTEL y hasta la lucha a por la CAJA DE MADRID... lo es de bachilleres... comparado a BARCELONA, la ciudad con más abogados por metro cuadrado y habitante, puede que del Mundo.
    e-Xaps said...
    Gràcies, Vicent!!
    Natalia said...
    Felicitats, Xavier! Has anat a tocar el centre de la diana!! :-)
    e-Xaps said...
    Gràcies! Això intentava, amb major o menor fortuna ;)

Post a Comment




RSS Blogger