Sí, sé que és molt millor llegir el llibre, però de vegades un gran resum pot aconseguir que et facis una bona idea d'aquest llibre, o que t'agradi tant que vulguis comprar-te'l.
En els últims mesos he vist interessants ressenyes i volia compartir-les.

Storytelling. La màquina de fabricar històries y formatejar les ments de Christian Salmon. La millor ressenya l'he trobat a Digitalismo.com, on, entre molts bons posts, solen referenciar llibres que a ells (i per sort a mi també) els semblen interessants. En aquest cas, no només ressenyen el llibre (en 3 posts) sinó que ho comenten, fent especialment interessant la seva lectura: "Segons Salmon a partir de la dècada del 1990 les formes tradicionals de construcció de marca van entrar en crisi: els consumidors van deixar de donar importància als logotips i altres signes d'identitat corporativa. Per a superar aquesta crisi -que Salmon situa en el famós cas de 1996 dels nens pakistanesos cosint pilotes per a Nike- els estrategues van recórrer a la narrativa: les empreses van començar a explicar històries (storytelling), tant als seus clients com per al front intern". Podeu llegir la ressenya en el seu bloc: primera part, segunda, i tercera.

L'alquimia de les multituts (Francis Pisani i Dominique Piotet). Vicente Luís Mora fa una excel·lent ressenya en el seu bloc. Per a ell, el llibre és un exhaustiu treball que recull els canvis importants que, des de la Xarxa, comencen a afectar la realitat no virtual. El títol del llibre fa referència a l'evolució que han sofert els antics destinataris de la tecnologia WWW, ara convertits en rectors de la seva destinació. Per a Pisani i Piotet, els antics internautes han esdevingut webactors. Des de 2004, la web ha donat lloc a l'emergència d'una nova ‘dinàmica relacional’. Aquesta va adquirir visibilitat gràcies a l'èxit d'empreses com Google, YouTube, MySpace o Facebook, i la manté gràcies a la participació de milions d'individus i de petits grups molt informals. La tecnologia estava aquí. I els webactors van començar a usar-la de forma massiva”. Els autors oposen amb agudesa aquesta dinàmica (moviment no lineal, ràpid i incontrolat) a l'anterior mecànica (moviment lineal, lent i controlat) que regia la web fa només sis anys.



"Tribes: We need you to lead", de Seth Godin. Ana Polo ens resumeix molt bé el llibre: "Seth Godin, un dels gurús del màrqueting més influents de l'actualitat, ens desvetlla els veritables secrets del lideratge". Segons Godin, un líder no es defineix pel seu carisma, sinó per la seva capacitat “de dir-los als altres què han de fer i ajudar-los que ho facin”. En el seu últim llibre, Tribes: We need you to lead us, Godin exposa que “la majoria de les persones només estan centrades a aconseguir els seus propis interessos, però tot el món vol pertànyer a un grup determinat, vol que aquest grup el reconegui com important, vol fer coses en aquest grup i vol que el trobin a faltar si no està en el grup”. Dita d'una altra manera: la gent està farta de fer el que els altres li diuen que facin, de conformar-se, d'estar instal·lats en rutines (de “fer sheepwalking”, com ho anomena Godin). La gent vol participar en alguna cosa que els doni sentit i on es puguin sentir importants. L'autor ens dóna diversos consells per a assolir-lo.

Free. The future of a radical price, de Chris Anderson. Digitalistas.com continuen amb extenses i bones ressenyes, en aquest cas de l'autor del llibre The Long Tail, l'anterior treball del director de Wired Magazine, i també ressenyat per digitalismo. Segons Anderson, el model Free no és nou, però està canviant radicalment en el segle XXI. L'economia de la reputació, la confiança i l'intercanvi gratuït té més història que cap altra lògica econòmica en la història, sent encara anterior als mercats, sobretot en les petites comunitats, on l'escala no era un problema. Però en el segle XX la ràdio i la televisió van crear un ecosistema de masses basat en la gratuïtat dels seus continguts, a canvi del consum de publicitat. I la indústria audiovisual va accentuar el creixement de les marques, la publicitat i els mercats nacionals. Però el que vivim en l'actualitat és molt diferent a les promocions del segle XX.



I malgrat no ser un llibre, sinó una presentació en el congrés PDF de fa un parell de setmanes, us recomano llegir el resum que fa Dolors Reig de The Machine is (Changing) Us: La cultura YouTube i la política de l'autenticitat, una interessant presentació de Michael Wesch en el Personal Democracy Forum 2009.
Per a l'autor, "el mitjà (la participació a blocs, youtube, etc…) modela el missatge, modela la conversa, les possibilitats per a la construcció de la comunitat, l'autoconsciència, la construcció de la pròpia identitat. Ens coneixem a nosaltres mateixos a partir de la relació amb uns altres. Si els nous mitjans possibiliten noves formes de relació amb uns altres, faciliten per tant noves formes de conèixer-nos o construir-nos".