Ahir vaig assistir al V Congrés d'Internet, Dret i Polítiques celebrat a la UOC. En tres posts intentaré resumir l'interessant panell 5, referit a les xarxes socials i la política.

Per a José Antonio Donaire ens trobem en un moment de canvi de paradigma, que s'ha produït gràcies a que hi ha un canvi tecnològic.

Tot això ha generat crisis:
1. Crisi d'autoritat. Una autoritat és qui diu que s'ha de fer, i en aquests moments són els partits polítics qui fan d'autoritat. Això genera insatisfacció. Les seves decisions no estan pactades amb la societat, generant decisions poc populars. Hi ha una dicotomia clara entre els partits i la ciutadania. Per a Donaire, el canvi de paradigma es la democràcia deliberativa. Assumir d'una vegada que molts saben mes q uns pocs. La suma d'opinions d'experts pot millorar una decisió o un projecte. El procés de deliberació ha de ser l'objectiu d'una organització. I parla d'efecte deliberatiu perque no valora la democracia participativa. Que tothom decideixi pot suposar que guanyi "Chikilicuatre". Deliberar ho ha de poder fer tothom, però són els representants els que han de decidir.
2. Aparició del concepte de polítiques en lloc de política. Les micropolítiques no tenen desafecció
3. Aparició d'identitats múltiples. Opinions diferents simultànies. Puc opinar coses que podrien ser contraries a idees del govern o el partit. És la complexitat dels discursos individuals.

Però com utilitzar políticament aquest nou paradigma? Hi ha quatre models, ordenats de menor a major influència en el futur:

- Politics 2.0. Aporten transparència, interacció, 1a persona, proximitat
- Medis politics 2.0. Institucions o partits que adopten aquests mecanismes de xarxa. Generen participació, talent col·lectiu, complexitat, meritocràcia.
- Medis polititzats. Al marge dels polítics. Són ciutadans crítics. A la xarxa s'intercanvien idees, es creen comunitats, hi ha ciberactivisme. És una reacció contra la partitocràcia.
- Espais politics 2.0. Són espais de trobada, diàleg i intercanvi. es desenvolupen les identitats complexes. Cal tornar a crear espais utòpics de connexió i intercanvi d'idees, fugir de la dependència que tenim en aquests temps de la partitocràcia.

Per veure el resum de la primera ponència, podeu accedir aquí.