Avui he assistit al V Congrés d'Internet, Dret i Polítiques celebrat a la UOC. En tres posts intentaré resumir l'interessant panell 5, referit a les xarxes socials i la política.

Marta Cantijoch, professora assistent de la UAB i membre del grup de recerca Polnet ha estat la primera ponent. Per ella, Internet fa augmentar certa participació. En l'actualitat hi ha diferents nivells de participació, però la ciutadania pot ser molt activa en uns temes i poc activa en altres.

Una de les distincions que es poden fer per entendre-ho és dividir la participació política entre participació convencional (representativa) i participació no convencional (extra-representativa). En el primer element trobaríem votar, fer-se membre d'un partit, col·laborar en una campanya... Aquestes accions es desenvolupen en el marc formal de les institucions. És a dir, s'accepta el marc institucional.
Pel contrari, la participació extra-representativa la trobem en altres maneres de participació política, com pot ser fer boicot a productes, manifestacions... Són els propis ciutadans, i no les institucions o els partits, qui decideixen el tempo i el format de la participació. Aquí no se segueix la participació típica del marc institucional.

Les tendències a les darreres dècades és un decreixement clar de la part convencional. Hi ha una desafecció política, una disminució de la militància als partits... En canvi, cada cop s'incrementen més les accions participatives no convencionals i tenen més freqüència. La ciutadania ha canviat la seva actitud i cada cop valora menys a les institucions i als seus representants polítics.

Per a Cantijoch hi ha tres tipus de ciutadans en l'actualitat:

1. Ciutadans desafectats. Insatisfets i desmotivats deixen de participar. No s'impliquen políticament (tot i que ho haguèssin fet en el passat)
2. Ciutadans crítics. Estan insatisfets amb els polítics però segueixen estant interessats en participar en política, tot i que cerquen activitats extra-representatives.
3. Ciutadans institucionals. Se senten satisfets i participatius amb l'status quo actual

La xarxa té un paper en aquesta tipologia de ciutadans, especialment en el grup dels ciutadans crítics. Internet ha potenciat un canvi, quantitatiu (dóna molta més informació, més pluralitat de les fonts, els mitjans tradicionals trien l'agenda setting (els temes dels que es parla) i ara ja no ho poden fer tant fàcilment...) i canvis qualitatius (augment dels contactes, horitzontalitat vs. up-down tradicional, pressió sobre els temes que interessen, visibilitat de noves visions crítiques, diversitat d'opinions no sol·licitades explícitament (per exemple els estats dels teus coneguts de Facebook o Twitter...). Ja no hi ha una jerarquia per a parlar d'un tema. Cadascú decideix de quin tema vol parlar, independentment de si té més o menys visibilitat.

Les principals conseqüències és un empoderament del ciutadà (ho utilitzin o no), un canvi d'actitud vers la manera de fer política i també un major impacte de la xarxa, no només en els ciutadans crítics sinó també ens els ciutadans intitucionals, que també utilitzen la xarxa.

I malgrat que sembla un missatge negatiu per a la política en el futur, tal com deia la ponent, s'ha de mirar en el sentit contrari. L'ús de les xarxes per a fer política pot ser una bona manera de re-connectar amb els polítics.