Avui es compleixen 40 anys d'un fet històric gairebé sense parangó en la història de la humanitat. Avui fa 40 anys que Neil Amstrong va trepitjar la Lluna i va convertir en realitat, durantes les dues hores i mitja del seu passeig el que havia estat només un somni durant milers d'anys.

A tot el món se celebra l'efemèride, especialment als Estats Units. Se'n parla a webs, blogs, ... Durant aquests dies, la xarxa s'ha omplert de material fascinant per explorar. Com indiquen a Teclado móvil, la NASA ha preparat un complet material multimèdia per unir-se a la celebració des de qualsevol lloc del món. Inclou un vídeo d'introducció al camí que va portar cap al 'petit pas per a l'home" i el vídeo del llançament del 16 de juliol i un nou comic animat de la NASA. I aquí, l'allunatge. La Lluna vista pels astronautes es retrata en aquesta galería de 29 fotografies.

També està disponible el cèlebre discurs del president Kennedy "Nosaltres escollim la Lluna", dit un 12 de setembre de 1962, 7 anys abans del dia que avui festegem i que recomano veure (Albert Medrán parla d'aquest discurs en un post). Seguint amb Kennedy, el museu i biblioteca JFK ha elaborat amb AOL una web espectacular per celebrar l'esdeveniment. A 'We choose the moon' es poden reviure les onze etapes de la missió de l'Apolo XI en fals temps real amb retransmissions en viu on fins i tot se'n pot gaudir en widgets per a diverses xarxes socials (via MetaMedio).

En un altre apartat de la web de la NASA es troba la 'Caixa d'Eines' commemorativa de l'Apolo 11: 'First Footprints' (Primeres empremtes). Conté fotografies, vídeos, multimèdia, documents i recursos de tecnologia disponibles per descarregar gratuïtament. L'Agència també està formant un àlbum de postals de record amb testimonis d'aquell 20 de juliol de 1969.

Crec que aquest àlbum d'imatges, creat per qualsevol que fos present a la NASA, però també a les seves cases, amb els seus familiars, o veient-lo des de qualsevol lloc del món, és una de les millors iniciatives. Sovint, els grans esdeveniments, mundials però també locals, queden en el record de la gent. Jo recordo (molt petit) on era quan Samaranch va dir "à la ville de Barcelona" anunciant la celebració de les olimpíades a la meva ciutat (tot i que jo no sabia gairebé què eren). Són idees col·lectives, tots ho recordem i tots recordem on érem.

Les institucions públiques han d'aprofitar aquests records col·lectius per fer participar a la gent, que expliquin els seus records, que els comparteixin. Seguint amb l'exemple de la NASA i aquest 40 aniversari, que millor que veure en una imatge (i que t'expliquin) com van viure els teus avis o els teus pares aquell dia.

Sovint les institucions creuen que són elles les que han de recordar i fer recordar, però no és només així. Si volem celebrar realment alguna cosa, ho hem de fer tots, i en aquests temps, la xarxa pot ser un gran aliat i un gran agregador de la memòria col·lectiva de tots nosaltres.