Des de l'1 de juliol, Suècia ha pres les regnes de Unió Europea, una presidència plena d'incerteses que pensa fer de la crisi financera i del canvi climàtic les seves prioritats. El seu major repte a escala internacional: aconseguir un acord global de retall d'emissions de CO2 que rellevi al protocol de Kioto i l'acceleració de l'ingrés d'Islàndia a l'UE, a part sens dubte de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa si, finalment, és aprovat en el referèndum que ha de celebrar Irlanda.

Suècia va prometre fa uns dies que la pàgina web de la seva presidència de l'UE seria la millor de totes les que s'han realitzat fins ara, i potser ho sigui, ja que a més de les notícies actualitzades de l'UE, també es pot veure l'agenda de reunions, acreditacions de mitjans, vídeos explicatius, i el més nou: un Twitter de la presidència sueca, denominat "Live from the Presidency".

El Twitter es pot visualitzar en la home de la web, i està format pels Twitters de Roberta Alenius, Gunnar Caperius, Kristina Lindahl, Mia Widell, Marten Wierup i l'oficial de noticies de la presidència.

Lo dolent és que no usen Twitter per conversar amb les persones interessades, sinó per difondre els seus missatges, i la prova és que els 6 Twittaires gairebé no segueixen ningú. No estan interessats en escoltar el que la gent ha de dir, i menys d'interactuar-hi.

Això ja de per si és greu, però el pitjor, tal com indiquen a Cinco Días, és que a més és potser un ferm candidat a convertir-se en el Twitter més avorrit del planeta.

Els seus missatges són monòtons, i es limiten a anunciar reunions i finals de reunions.
"La primera reunió ha anat bé", anunciava un dels missatges d'ahir. I els 140 caràcters de rigor es completaven que "la cosa més excitant que ha ocorregut ha estat que s'ha afegit el dèficit excessiu de Letònia a l'agenda de l'Ecofin".


Estocolm presidirà diversos centenars de reunions durant els pròxims sis mesos. I la majoria seran tan excitants com la d'ahir.

A Suècia hi ha 75.000 usuaris actius de Twitter, potser podrien haver triat a algun d'ells perquè els representés, i no a pobres empleats del departament de comunicació de la presidència sueca que no saben el que és Twitter. Potser també es podia intentar donar valor a aquestes reunions, i no merament anunciar quan comencen i acaben, potser explicar què són, per a què serveixen, qui assisteix, què es parla... mil coses que no fan, i que aconsegueixen que el seu missatge sigui soporífer, a part d'unilateral. Només ells emeten missatges, sense escoltar ni respondre a ningú.