Últimament he vist un anunci de CocaCola que m'ha cridat l'atenció. A l'anunci, estrenat durant la passada Superworld de gener d'aquest any, es parla de les relacions virtuals, dels avatars com a expressió de la nostra identitat a la xarxa, i de com aquestes relacions s'interpreten. Però al final de l'anunci s'intenta demostrar que són les relacions personals, cara a cara, en la presencialitat quan millor s'interactua.

A Internet ens comportem d'una manera que molta gent, especialment en alguns partits polítics, no s'entén. És un canvi de comportament i de comunicació. Citant un post de Francisco Javier Jiménez que en moltes parts comparteixo, el nou públic, la nova ciutadania es comporta amb certs trets comuns:

• Creen i dominen nous llenguatges: Utilitzen emoticones, retallen paraules, utilitzen "nicks" i abreviatures... Es tracta d'un nou llenguatge que s'aprèn amb el simple tracte amb altres persones via Internet. Per exemple, què pot ser un RT? Es tracta d'una abreviatura que s'utilitza a Twitter i que significa "retweet": una repetició d'un "tweet" o canvi d'estat d'un altre usuari que t'ha pogut arribar a semblar interessant com per compartir-lo amb els teus contactes.
• Estan hiperconnectats: Disposen d'una connexió a Internet a tota hora, ja sigui al propi ordinador, com en el mòbil, videoconsola, televisió...
• Estan despreocupats per la seva intimitat: Viuen a les xarxes socials, comenten com se senten i què opinen, comparteixen continguts creats per ells mateixos o de d'altres. La intimitat no els sol importar, encara que hi pot haver excepcions.
• Són multitasking: Mentre naveguen per Internet poden estar menjant, veient la televisió, realitzant tasques domèstiques
• Consumeixen els continguts quan volen: Això és molt important. No depenen del mitjà tradicional per accedir als continguts. Els consumeixen en el moment que els ve bé. De fet, hi ha moltes sèries de televisió que tenen més èxit en Internet que a la televisió (Muchachada Nui, per exemple).
• Comunicació bidireccional: La comunicació entre mitjà i consumidor és d'anada i tornada. Aquests últims comparteixen experiències i valoren productes, notícies, vídeos... A Internet és on veritablement el consumidor té sempre la raó. Les pitjors crisis de reputació corporativa online s'han produït per una falta de comunicació entre el consumidor i l'empresa de productes o serveis.
• Busquen un contingut rellevant: El consumidor 2.0 està sempre a la cerca i captura de continguts interessants per gaudir-ne i després compartir-los amb els seus contactes. A això s'anomena "viralitat" i és veritablement complicat aconseguir-la si no comptes amb una campanya creativa i atractiva.
  

Però a part d'aquesta comunicació i d'aquesta manera de connectar-nos, especialment en campanyes polítiques és el boca-orella el que continua funcionant. En aquest sentit, les relacions virtuals que tenim amb els diferents partits i candidats, les relacions que fem amb altres activistes o persones que pensen com nosaltres, són molt importants, però no específicament per convèncer ningú, sinó per rebre informació, idees, campanyes, activitats... que serveixen a aquests activistes per a, una vegada desconnectats, fer campanya a favor d'aquest polític o partit al carrer, al seu barri, amb la seva família i amics. Ningú (en principi) no es fia més del que llegeix a Facebook que del que li explica el seu pare, mare o amics.

La generació d'activitats a la xarxa està molt bé, però és quan aquestes activitats traspassen l'ordinador quan són més visibles i quan arriben a més públic. En aquest sentit, la prova de que una acció (política o no) té èxit és quan ja no sols la veiem a la pantalla d'un ordinador, sinó que apareix en els mitjans de comunicació tradicionals, quan la gent en parla al carrer, al metro, als bars... Aquesta és la viralidad.

En resum, em quedo amb una frase de Miguel del Fresno:: "No recomanem marques (o polítics) als nostres amics perquè ens agradin les marques, sinó perquè apreciem els nostres amics" i amb la frase final de l'anunci de CocaCola: "The most meaningful peer-to-peer connections happen face to face".

A l'hora de fer campanya un no s'ha d'oblidar d'enfortir aquestes mateixes relacions virtuals creant relacions presencials. És llavors quan es genera fins i tot més confiança, més interactivitat i més relacions, i per tant, més idees i projectes per a la campanya i per al bé del partit o del candidat.