Les xarxes socials són més presents que mai en la nostra vida diària. Les podem utilitzar molt o poc, però les solem utilitzar. A més, i el que és més interessant, cada vegada solen estar més integrades, i podem veure a Facebook el que posem a Twitter, o en el blog el que posem a Facebook, etc... Aquesta frase (estat) ho llegeixen els teus coneguts i els teus amics (encara que siguin més falsos que un amic a Facebook - Aguirregabiria dixit-), que al connectarse veuen el que estàs pensant, dient o enllaçant.
És un sol "estat" (el que escrivim) el que se sol mostrar a la xarxa, i és per això que aquest "estat" és més visible i important que mai abans.
La importància d'aquest estat a les xarxes socials ho han vist dos partits polítics en aquestes eleccions europees, Convergència i Unió (CiU) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que de diferent manera han volgut aprofitar aquests estats dels seus militants i simpatitzants per fer campanya a les xarxes socials mitjançant aquests lemes de campanya que podem posar en els nostres estats, que són llegits per tots els nostres contactes.
Tanmateix, la primera vegada que es va utilitzar aquesta estratègia en eleccions a Espanya va ser a la campanya de Patxi López a Euskadi: "Avui divendres [27 de febrer] a les 13:01 i a les 20:01 canvia el teu estatus en facebook i en tuenti i llança un missatge a Twitter en el que posi: Diumenge pot ser un dels dies més important de la nostra vida. El canvi a Euskadi és possible, sol depèn de tu. No ho oblidis, vota".
El 22 de maig, CiU va llançar la seva estratègia a Facebook, amb la creació d'una aplicació que permitia cedir l'estat de Facebook al partit per fer campanya a favor de Ramon Tremosa. Cada dia de campanya es publica un mateix missatge a cada un dels perfils que s'han instal·lat l'aplicació (Obama també va crear una aplicació semblant amb bastant èxit). És el partit el que tria l'eslògan i són els simpatitzants que s'han descarregat l'aplicació els que el difonen als seus amics i coneguts a través de Facebook i els llocs on es veu aquest estat.
Com veieu, ambdues estratègies persegueixen el mateix (difondre el missatge) però ho fan de manera diferent. Top-down, en el cas de CiU (el partit tria la frase i aquesta es mostra en els estats dels seus simpatitzants) i Bottom-up (els simpatitzants creen eslògans i aquests es mostraran (aquesta setmana almenys) al web i al perfil del PSC a Facebook.
I crec que ambdues són vàlides per fer campanya.
A la xarxa no només hi ha persones actives políticament, sinó que hi pot haver moltes persones que no volen participar massa ni ser massa actives, malgrat tenir clar el seu vot. En aquest sentit, l'opció top-down de CiU és correcta, generant participants "passius" en les xarxes socials, però participants en qualsevol cas. A més, que tots diguin el mateix pot generar molta visibilitat a la xarxa. Tot i així, crec que des de CiU es perd una mica d'espontaneïtat, d'escoltar les idees dels seus simpatitzants i d'aconseguir que aquests se sentin més partícips del que fan, ja que ni tan sols no poden elegir quines frases diran en els seus estats de Facebook.
Per a aquelles persones actives políticament, l'opció del PSC és perfecta, poden generar els seus propis continguts i donar-los a conèixer als seus coneguts i al seu partit, que pot aprofitar aquests eslògans i aquesta visibilitat. Tanmateix, caldrà veure quin ús es fa finalment d'aquests continguts aconseguits pel PSC i els seus simpatitzants, i també quina participació (de simpatitzants actius) s'aconsegueix. Els simpatitzants actius són complicats d'aconseguir, pel que no canviaran el seu estat tots els simpatitzants que són, sinó només els que són actius, per la qual cosa no tindrà tanta visibilitat (en teoria).
Per què no s'utilitzen ambdues estratègies? La meva idea la intentaré explicar el proper 13 de juny en la 3ª Jornada RedNet, que organitza el PSC i on agraeixo que m'hagin convidat.
PD: No he participat en cap de les dues opcions, pel qual si he dit quelcom incorrecte, rectifiqueu-me! ;)
