Avui he assistit a l'excel·lent conferència de Rahaf Harfoush al BDigital Global Congress de Barcelona. Harfoush és codirectora de la plataforma en línia del Forum de Davos i va ser estratega de la campanya de comunicació de noves tecnologies amb Barack Obama.

La ponent ens ha explicat com va veure ella la campanya d'Obama i com les noves tecnologies van tenir impacte en la gent, tant en els treballadors i voluntaris d'Obama com en els simpatitzants i votants, com van crear relacions i converses.
Tota la campanya per si mateix va ser una innovació constant, basant-se en tres lliçons bàsiques: presentar-se a tots els Estats (desafiar tots els oponents on sigui possible); buscar el públic indecís i descontent; i enfocar les donacions a baixes quantitats, però de molta gent (va aconseguir 750 milions de dòlars -McCain 360 milions-, i el 67% van ser online).

Temes clau i d'èxit a la campanya:

1. Campanya totalment integrada, amb les TIC com a concepte organitzatiu
2. Les accions online es traslladaven offline, al veïnat, buscant contactes personals, comoditat, confiança en els teus veïns, familiars i amics.
3. Una marca i un disseny consistent i coherent. Sempre s'usaven els mateixos colors i marques, presencialment, però també online, vigilant molt el que es mostrava en xarxes socials, webs, twitter... fins i tot en els mítings: qui no portava els colors adequats, no sortia a la televisió ni a les fotografies
4. Repeticions del missatge. Avançar a poc a poc, tema a tema

Cada simpatitzant tenia una eina de potencial ciberactivisme: MyBarackObama.com, amb dos milions de perfils creats i 35.000 grups de voluntaris creats. Entre tots, es van crear 200.000 esdeveniments i 400.000 posts sobre Obama.

En resum, Rahaf Hafoush ens indica que ha pogut extreure set lliçons de la campanya d'Obama:

1. Redefinir el compromís de la ciutadania. Cal crear oportunitats de fer alguna cosa, d'actuar, de participar en la campanya, i això es va aconseguir a través sobretot de xarxes socials, amb multitud de persones apuntades a aquestes xarxes: Facebook -3.279.102 amics, Myspace 1.043.850 amics, YouTube -1.824 videos pujats (i 20.000.000 de visualitzacions), Twitter -137.206 followers... Les xarxes socials creen aquestes noves formes de comunicació, especialment mitjançant la interconnexió de xarxes. Les noticies arribaven abans per aquí (i de manera personalitzada) que a través de la premsa tradicional.
També es va participar en xarxes minoritàries, molt segmentades, i no només en les grans. Per a Harfoush, té molt mèrit no només centrar-se en quanta gent et segueix, sinó centrar-se en el valor que es genera, les comunicacions que es realitzen, com s'implica la gent, les activitats generades. No tot el món participa, però sí que hi ha uns prescriptors. Ells són l'objectiu, ja que són els qui atrauran més gent.

2. Convertir públics que no votaven. Es va fer a través d'e-mail, i en total es van enviar mil milions de correus electrònics, hiper-segmentats per codi postal i per trets personals, història de donacions (respectar la contribució)...
Es van aconseguir 13 milions d'adreces de correu electrònic. No només es demanava el vot o participar en alguna activitat, sinó que en el cas dels indecisos les peticions no eren directes, eren mes suaus: truca a un amic, dóna 5 dòlars, mira un vídeo... D'aquests missatges, es van enviar 5 milions als més dubitatius.

3. Facilitar comportaments preexistents. No es pot canviar la manera de ser de la gent i tornar extrovertit qui no ho és. La ciutadania està acostumada a parlar amb els seus amics i coneguts, i és per això que es van crear aplicacions que poguessin fer-ho, i de passada agilitzar la manera de saber a qui s'havia trucat i a qui no, i qui anava a votar Obama. Un bon exemple és l'aplicació per a iPhone, mitjançant la qual el propi telèfon es convertia en una oficina pro-campanya.

4. Accions correctes en l'activity index de MyBO. Maneres per recolzar la campanya: es donaven punts per escriure un post, penjar un vídeo, fer una trucada... I a partir d'allà es creava un rànquing. L'algoritme mirava quina data feies alguna cosa i si no eres actiu cada setmana baixaves en el rànquing. Es van crear competicions entre els voluntaris per aconseguir el premi: assistir a una conferència d'Obama i conèixer-lo.

5. Personalització de la missió. Calia aconseguir que la gent se sentís partícip, socis d'Obama i de la campanya. Per a això també es van crear widgets de donacions personals (que es denominava "personal fundraising pages") per posar en blogs, xarxes socials o en el propi perfil personal de MyBO.com.
Així no només es recolzava a Obama (econòmicament) sinó també al veí o amic que t'ho demanava, i que pujava en el rànquing. Era tot a través de relacions personals de cada un. En total, 75 mil persones van aconseguir 300 milions de dòlars, a més d'enfortir vincles entre els usuaris.

6. Més poder a la co-innovació. Es creaven contínuament esdeveniments, que tots podien veure a través de google maps, per exemple, on es publicitaven. Qualsevol podia realitzar la seva festa o la seva reunió, a qualsevol barri dels Estats Units.

7. Abraçar l'inesperat. En Internet, sovint hi ha una falta de control, i això genera por en moltes empreses. En canvi, Obama estava encantat i en cap cas no s'oposava que qualsevol creés alguna cosa amb la seva imatge, amb el seu logo o amb les seves imatges o texts. Obama i la seva campanya volien participar en la conversa. Un bon exemple és el "Yes we carve", o grafittis, el vídeo de Will.i.am (que van veure 27 milions de persones) .... que es van crear des de fora de la campanya.