El passat mes d'abril vaig llegir un interessant article d'Andreas Jungherr titulat "The DigiActive Guide to Twitter for Activism" (PDF), en el que l'autor ens parla d'una nova manera de ciberactivisme social a través d'una eina sorgida entre 2007 i 2008, Twitter. Per a Jungherr hi ha cinc maneres d'usar-lo per al ciberactivisme polític, i les enumera, amb exemples del seu ús i del seu impacte en la realitat.

1. Difondre el missatge. Un dels desafiaments més grans per als activistes polítics és difondre notícies sobre els esdeveniments que són rellevants per a la seva causa, però que no arriben al radar dels mitjans de comunicació tradicionals. Mitjançant Twitter, els activistes tenen un nou canal per estendre les seves notícies al món sencer, fins i tot mentre els esdeveniments encara s'estan produint. Un bon exemple es va produir el desembre de 2007, amb l'assassinat de Benazir Bhutto, llavors el líder del partit d'oposició pakistanesa. La notícia va arribar per primera vegada abans a la població a través de Twitter, i des d'allà es va començar a discutir sobre el seu impacte en el futur del Pakistan. El mateix va ocórrer en els atemptats de Mumbai (Índia) el novembre de 2008.
2. Campanyes en els social media. Twitter s'ha convertit en un instrument valuós en la interacció de plataformes de diferents mitjans de comunicació socials. El seu verdader poder rau en la combinació d'aquest servei amb canals de mitjans de comunicació socials més establerts com YouTube, Facebook o blogs. Un bon exemple ho trobem en el "Twitter Vote Report", on diversos voluntaris independents van usar Twitter per supervisar el procés de votació durant les eleccions presidencials nord-americanes de 2008, reaccionant a un post al blog de Nancy Scola i Allison Fine sobre la possibilitat d'usar Twets i hashtags per relatar possibles irregularitats locals en el procés de votació. Gràcies a Twitter i a com es va difondre en altres mitjans socials, el projecte va tenir èxit i fins i tot arribà als mitjans tradicionals.
3. Coordinació de campanyes col·lectives. Qualsevol campanya és molt difícil d'organitzar i de coordinar, però hi ha algun exemple interessant d'això a Twitter, per exemple durant els incendis que van devastar San Diego l'octubre de 2007, quan els habitants d'aquestes zones necessitaven informació fefaent sobre el que ocorria, el que podien fer i sobretot, on era el foc. Els mitjans de comunicació tradicionals no podien fer-ho, així que molts habitants es van organitzar a través de Twitter, començant a fixar actualitzacions en temps real amb la informació dels focs i el que succeïa al carrer.
4. Crowdsourcing. El crowdsourcing espera trobar solucions als problemes existents buscant voluntaris interessats que ofereixen la seva mestria i les seves opinions. Per a això Twitter ha resultat ser un instrument útil. Un bon exemple el tenim en el post que Loïc Le Meur va fer en el seu blog el 27 de desembre de 2008 demanant ajuda per fer un cercador a Twitter. El seu missatge es va difondre a través d'aquest mitjà, buscant voluntaris. Dotze hores després, ja s'havia realitzat un prototip.
5. Seguretat personal. És un desafiament constant per als activistes romandre informat sobre l'estat de la seva comunitat. Els activistes polítics en règims repressius afronten el perill constant. Per tant per a un grup local d'activistes és vital ser capaç de comunicar el seu estat als seus col·legues amb regularitat, i Twitter s'ha demostrat un poderós instrument per a això. Trobem exemples en les protestes anti-governamentals a Egipte d'abril de 2008. La policia egípcia va detenir l'estudiant de periodisme americà James Karl Buck. Encara de camí a la comissaria, va aconseguir usar el seu telèfon mòbil i enviar un SMS. Amb aquest SMS va posar al dia el seu estatus a Twitter amb sol una paraula "Arrested". Els col·legues de Buck van estendre el seu missatge a Twitter, que va arribar al govern americà i egipci i en sol unes hores van aconseguir la seva llibertat, fins i tot estant a milers de quilòmetres de distància.
   

Dues d'aquestes formes d'activisme (difusió del missatge i seguretat personal) les hem vist els últims dies amb ladetenció per incitar al pànic financer del guatemalenc Jean Anleu Fernández per escriure en el seu Twitter: "Primera acción real sacar el pisto de Banrural quebrar al banco de los corruptos". Fernández protestava amb aquestes 14 paraules per l'assassinat de assassinat de Rosenberg, advocat que va denunciar a través d'un vídeo entre altres al president del Govern Álvaro Colom i a Banrural de ser darrere de la seva mort per conèixer una trama de blanqueig de diner procedent del narcotràfic.

El cas ha tingut una enorme difusió internacional, amb una onada de solidaritat a través de Twitter, xarxes socials i blogs, la qual cosa ha fet que salti als mitjans de comunicació offline de tot el món, i que s'hagi convertit en un verdader escàndol a Guatemala,.
Actualment ja està lliure, gràcies també a la solidaritat internacional que ha pagat la seva fiança.