La Índia ha celebrat durant 28 dies les eleccions legislatives més complexes del món, amb 714 milions de persones, el 83% d'elles hindús, dividits en 4.600 castes diferents, que elegeixen els 543 diputats de l'Assemblea (Lok Sabha) que representaran els 35 Estats territorials indis. Les eleccions s'han desenvolupat en cinc fases, amb 830.000 col·legis electorals i 1.100.000 ordinadors per recollir el vot electrònic. El resultat, finalment, es coneixerà avui, i les enquestes vaticinen un parlament atomitzat, on els grans partits hauran de pactar.

Els dos partits més importants són el Partit del Congrés, que ha controlat el poder durant gairebé tota la història d'Índia, la formació de la qual encapçala la coalició governant Aliança Progressista Unida (UPA) i que aspira a la reelecció de l'actual primer ministre, Manmohan Singh; i l'oposició, amb l'hinduista Bharatiya Janata Party (Partit del Poble Indi, BJP) i el seu candidat Lal Krishna Advani. Ambdós candidats sumen 159 anys.

La campanya s'ha lluitat (per part d'ambdós candidats en persona, els seus partidaris i líders) en el terreny, en els mitjans convencionals i per primera vegada online, utilitzant eines 2.0 per difondre els missatges d'ambdues formacions.

En el partit del Congrés, el més impactant és la compra dels drets de la cançó "Jai Jo" de la pel·lícula Slumdog Millionaire, que ha usat en els seus vídeos electorals, penjats al seu canal de YouTube. També van fer un bloc (que no ha funcionat).

El BJP, per la seva part, i tal com indiquen a GlobalVoices, va ser ràpid a prendre represàlies amb una paròdia 'extraoficial' "Bhay Ho" (Que hi hagi por) atacant l''actitud celebratoria' del Congrés en època d'atacs terroristes, inflació, recessió, pèrdua d'ocupacions, etc.

I en aquestes eleccions ha estat aquest partit, el Bharatiya Janata Party (Partit del Poble Indi, BJP) i el seu candidat Lal Krishna Advani, els que més han utilitzat la xarxa, de dues maneres:

1. Creant eines 2.0 i llançant una forta campanya de màrqueting en línia, a través de blogs, el lloc web del candidat, microsite de simpatitzants, aplicacions de xarxes socials com Facebook, Orkut, YouTube o Twitter (a través de l'oficial @bjp, i d'altres com @missionbjp, @friendsofbjp o @4bjp).

2. Amb una inversió brutal i agressiva en AdSense de google, on des de fa dos mesos trobes anuncis d'Advani en la majoria de pàgines web índies, encara que com bé indiquen des del blog d'Augusto Erbin (la lectura del qual em va donar la idea d'investigar sobre aquestes eleccions), "en els banners no es transmeten missatges que promocionin les seves propostes, la qual cosa deixa veure una errada elemental de comunicació. [...] Un clar exemple que resulta important aparèixer en tots costats, però mentre es tingui alguna cosa important a dir".