Iran té una població de 70 milions de persones, i d'elles el 60% té menys de 25 anys.
Al país, la ràdio i la televisió pertanyen a l'Estat, és per això que la xarxa s'està rebel·lant com l'única eina per a comunicar-se i per a fer política contra el poder establert, i és just per aquesta raó que el govern iranià intenta que aquests continguts en la xarxa no puguin ser vistos.

Iran (juntament amb l'Aràbia Saudita i la Xina) està al capdavant de la repressió a Internet, segons la consideració que fa l'informe de Reporters sense fronteres on es recorda que "segons el conseller del fiscal general de Teheran, les autoritats van bloquejar en 2008 cinc milions de llocs web". Per a assegurar-se aquesta censura, des de 2006 la velocitat de connexió està limitada a 128 kbits/s, el que limita el visionat de vídeos (tot i que Youtube es censura regularment, com el New York Times o la Wikipedia) i la càrrega de pàgines web.

A la xarxa, s'estima que hi ha uns 20 milions d'internautes, que escriuen 700.000 blogs. Els blogs escrits per la diàspora iraniana al món encara són més nombrosos, i evidentment, amb un sentit més polític i crític amb el govern religiós. Una gran anàlisi sobre la blogosfera iraniana que recomano es va realitzar a l'abril de 2008 pel Berkman Center for Internet and Society de la Universitat de Harvard (que resumeixen a Netpolitique), on es delimiten quatre grans grups de bloggers:

1. Laics-reformadors. Molts d'ells a l'estranger, per raons òbvies, i molts altres (la majoria) que escriuen sota pseudònim. Són crítics amb el govern i en alguns casos, perseguits i buscats per "Activitats o propaganda contra la seguretat de l'Estat"
2. Conservadors-religiosos. A favor del govern i de la revolució islàmica
3. Poesia persa. Tradicional i molt seguida en el país
4. Altres temes

En aquest context, el passat 22 de maig es van triar els tres candidats que es presenten contra Mahmud Ahmadineyad a president del país en les eleccions del pròxim 12 de juny, tots escollits amb el vistiplau dels clergues del Consell dels Guardians de la Revolució, que van descartar a altres 471 candidats.
Tots ells s'han llançat a la web per a fer campanya, intentant esgarrapar vots de les persones crítiques i descontentes amb el règim, i ho fan allí on es troben aquestes veus crítiques: a la xarxa, sigui en blogs o especialment en xarxes socials com Facebook.
La política a Iran (o la qual va en contra del règim) es desenvolupa a la xarxa i a través de SMS (el 47% de la població té telèfon mòbil), i és la població jove (que van néixer després de la revolució de 1979) la que la porta a terme.

Veurem el que succeïx, però m'agradaria deixar una reflexió de Netolution: "L'introduction du télégraphe en Iran dans les premières années du vingtième siècle a contribué au déclenchement de la première révolution contre le régime despotique de la dynastie Kadjar, celle du téléphone et des cassettes dans les années soixante-dix a aidé l' ayatollah Khomeini a lancer se révolution contre le Shah, aujourd'hui le réseau Internet et la télévision par satellite son arrivés en Iran offrant de nouveaux appétits à la troisième génération d'iranien".


Fotografía superior extreta de Gran Angular (vía un twit de Carlos).