Per començar correctament diré que el títol del post és fals, ja que no puc resumir en un post o dos tot el que he pogut aprendre parlant directament amb els protagonistes de la campanya i amb altres bloggers. Tot i així, intentaré resumir-lo en dos posts, a veure si sóc capaç.

Aquests últims tres dies he pogut assistir en directe (amb els 16 de Washington) al desenllaç de la campanya electoral basca. Han estat dies de reunions i agendes atapeïdes (gràcies Idoia!), on ens hem reunit amb moltes forces polítiques (PNB, PSE, PP, EA, EB) i hem analitzat amb ells la seva estratègia de campanya, com han volgut perfilar els seus respectius candidats, com veien els aleshores futurs resultats i pactes i finalment la seva estratègia a Internet (d'aquells que tenien alguna i que l'han volgut comentar). Per desgràcia no són totes les forces polítiques, però són les que ens ha donat temps.

Respecte a la xarxa, l'intercanvi de fotos i cartells de Spock (els membres del PNB vestits de Spock al carnaval) i els porcs voladors (avatars a twitter i Facebook) van animar la campanya, avorrida en general, que d'altra banda va tenir tan sols dos grans dominadors a la xarxa (dic dos per buscar-li contrincant a Patxi López i els seus col·laboradors).


Al PSE, Patxi López amb el seu blog i el seu ús de xarxes socials (a destacar el seu últim cop d'efecte en campanya) va ser el candidat dominant en Internet, generant idees divertides i innovadores amb molta repercussió en mitjans (encara que no tanta en participació presencial).

Pel que fa a la continuïtat de Patxi López a la xarxa, des del PSE ens la van assegurar tant en xarxes socials com en el seu blog (no serà així en el cas d'Unai Ziarreta (EA), per exemple). Patxi porta any i mig i sembla ser que li agrada. Si arriba a Lehendakari també anuncien canvis en la manera de comunicar-se amb la ciutadania, sens dubte aprofitant les noves tecnologies.
Una cosa que pot tenir a veure amb que es senti bé a la xarxa és que no es tracta d'una persona que només té un vessant polític, sinó que té molts gustos i aficions (la música i seu macro-col·lecció de discs sobretot) que fan que tingui moltes coses de què parlar (o això ens van assegurar César Calderón, Idoia Mendía i Txema Oleaga).
A més, tots els mítings eren projectats en streaming directe per la web del partit, amb la qual cosa qualsevol podia accedir al míting sense haver de ser allà.

Un altre projecte a destacar va ser el d'Alorza, creant una web participativa (Las 1001 ideas) per donar idees i millorar la sanitat a Euskadi, que Patxi López es va comprometre a seguir.

També va tenir alguna crítica, com respondre a preguntes en twitter per mitjà d'un vídeo, en comptes d'aprofitar aquest mateix mitjà, tal com va indicar Luís Alfonso Gámez.

Una altra de les raons de l'èxit a la campanya que van esgrimir els membres del PSE amb els que vam parlar és la triangulació (encara que ells no van anomenar el terme de Dick Morris). És a dir, apropiar-se dels temes del PNB i donar-li una orientació pròpia. Així, van crear tres presentacions per difondre el seu missatge directament a públic "potencial" del Partit nacionalista basc a tres sectors clau per al PNB: empreses, euskera i cultura, on van aconseguir un gran èxit de públic, i portar el PSE i les seves idees a aquests sectors.

La campanya socialista va buscar generar una dicotomia Patxi vs. Ibarretxe, intentant obviar els altres candidats, com és lògic si es vol aconseguir incloure el màxim espai electoral possible i ser vist com un candidat "real" a lehendakari al qual els altres no votants del PSE podrien votar per fer fora Ibarretxe.
Es va intentar generar un desig de canvi, que tal com ens va dir Carlos Gorostiza, es veu clarament amb els dos lemes de campanya: "Tot sona a canvi a Euskadi" (en precampanya) i "Fes que succeeixi" (en campanya). En el primer cas amb una foto provocadora (el candidat tirat cap a davant) i en el segon amb una altra de més estàndard.

També va tenir una mica d'incidència la campanya de “política-pop” de Basagoiti, per original i pels seus constants intents (alguna vegada encertats) de generar viralidad, com per exemple en la seva versió del vídeo d'El Bicho, que el va fer guanyar el premi de Galapolítica (i va ser l'únic partit que va anar a rebre'l).
A la campanya es volia donar a conèixer un candidat ja conegut a Bilbao i una mica a Biscaia, però molt desconegut a la resta d'Euskadi. A més, es volien desmarcar del discurs constant i monòton anti-ETA de les anteriors eleccions. També hi havia una mica de por a la campanya que la sortida del partit de María San Gil i tota la crisi posterior pogués donar una clatellada electoral al Partit Popular basc.

Tal com ens va dir Alfonso Ibañez, assessor de Basagoiti, en els anteriors resultats de les autonòmiques (2005) pensaven que els abstencionistes eren del PP i per això els anteriors responsables de campanya van forçar la màquina creant crispació, generant por. Després del fracàs a les urnes, van veure que realment aquests abstencionistes de sempre eren del PNB. Per això han après la lliçó i el que volien era suavitzar el missatge i modernitzar-lo, apropant-lo a la societat actual, a la seva manera d'entendre les coses i de parlar al carrer. En aquest punt, la personalitat del candidat i la senzillesa amb què parla els ha ajudat en molts casos i ocasionat més d'un problema també (per exemple quan va anomenar a Patxi López "Txacolí amontillado").
Es busquen (o s'aconsegueixen sense voler a causa del que diu el candidat) missatges i eslogans curts, directes, de vegades fregant el que no és permissible, i amb això s'aconsegueix notorietat en els mitjans de comunicació.

Altres coses que m'han agradat de la e-campanya han estat algunes eines generadores de participació (per rebre idees i suggeriments per al programa de govern), especialment les del PNB, com per exemple les de "Participa” (reforçat durant la precampanya amb l'excel·lent plataforma Think Gaur, on s'aconseguien idees per millorar la gestió del govern).
També és una fantàstica aportació a la participació la web Kompondu (arregla-ho), que tal com ens va explicar Esther Mendialdúa (directora de protocol d'Ibarretxe), va fer que molta gent s'apropés al lehendakari a parlar de com aconseguir la pau i fer-li qualsevol pregunta. Esther ens va comentar alguns d'aquests encontres, en places de braus, amb Ibarretxe al mig rebent i responent preguntes en directe, sense preparar-les. La web, en forma de blog, també té un apartat de fòrums.

El tema gestió també és present a tota hora en l'estratègia del PNB, que han "amagat" una mica els temes sobiranistes per parlar de gestió, en aquest període de crisi econòmica, enfatitzant fins i tot més en la diferència de Patxi López (PSE-PSOE)=crisis a Espanya, amb el que fa i vol fer el PNB a Euskadi. Segons Izaskun Bilbao, la presidenta del Parlament, en aquesta campanya es dóna importància a temes sectorials i de gestió pel tema de la crisi econòmica, deixant una mica de costat aspectes més polítics. S'intenta donar el missatge de seguretat en la gestió d'Ibarretxe vs. descontrol en un possible govern socialista (reflectit en el govern espanyol).



Eusko Alkartasuna, que des de 1998 es presentava amb el partit nacionalista basc, intentava diferenciar-se del PNB i aconseguir vots de descontents (o cansats) d'Ibarretxe i d'idees més sobiranistes. Per això va sortir del govern tripartit el novembre passat, després de compartir Govern en els últims deu anys. El seu divorci obeeix a la fartanera que li ha merescut la política de "braços caiguts" del PNB en la defensa del dret a decidir i de polítiques d'autogovern. Aquestes són les crítiques principals d'EA cap al PNB: el seu abandonament de posicions sobiranistes. Amb la ruptura buscava recuperar aquest vot sobiranista i descontent amb la política que Ibarretxe ha portat aquests últims anys.
El candidat, Unai Ziarreta, és bastant jove i segons Rafa Larreina pot ser un referent en el futur de la política basca.

Ezker Batua tenia també una pàgina de participació "Programa abierto", amb idees per millorar el programa electoral que va tenir bastant èxit, com ens van dir Roberto Míguez i Javier Madrazo.

Finalment, en aquestes eleccions és important destacar, tal com ens va indicar Xavier Oleaga, que són les primeres eleccions des de 1977 amb partits il·legalitzats, per la qual cosa el resultat amb els 9 escons "nous" seria impredictible. Només una gran coalició abertzale (EA, Aralar, il·legalitzats) podia donar poder a la sobirania d'esquerres al país basc, i malgrat que es va intentar, l'ego intrapartidari i mirar per temes de política interna i de quotes de poder va fer que no es dugués a terme, malgrat que no és en absolut descartable en el futur.

En resum, hem après molt, i tot per les persones que amablement ens han rebut. Mil gràcies a tots i totes, i més en ple cap de setmana electoral.

A més, i com sempre, un plaure compartir espai, temps, converses, riures i txacolís amb Albert Medran, Ferran Fernandez, Laia Castro, Vicent Martínez, Barbara Alonso, Silvia Majó, Marta Alves, Guillem Lopez-Bonafort, Carlos Gomez, Laura Ballarín, Montse Prats i Pau Canaleta.

PD: Per veure les eines en Internet que han usat tots els partits, recomano llegir aquest post d'Oikoumene.