Ahir vaig assistir, a la seu d'UGT Catalunya, a la conferència "La comunicació, factor estratègic de l'acció sindical", d'Antoni Gutiérrez-Rubí.
Es tractava d'una jornada precongressual prèvia al congrès d'UGT Catalunya que tindrà lloc del 21 al 24 d'abril. Tal com va indicar Frederic Monell ens trobem en una època de canvis en la comunicació i en la manera de produir. UGT fa temps que ja ha iniciat l'aventura que representa aprofitar-se de les noves tecnologies, el 2.0 i les xarxes socials. Per a fer-ho bé necessiten aprendre i compartir, arriscar-se. Que el sindicat s'aprofiti i tothom es senti protagonista. S'obre tot un món de noves possibilitats pels sindicats.
Monell va començar presentant Gutiérrez-Rubí com un expert, i agafant aquest terme va començar la xerrada de l'Antoni: "Les tecnologies permeten crear experts. La xarxa permet trobar talent allà on pensem que no hi és. El valor de l'ordinador no serà l'ordinador, sinó les idees, i aquestes idees no estan sent utilitzades sovint per les organitzacions, no ocupen un lloc a la organització. Cal deixar de pensar en el sentit de jerarquies dins de les organitzacions, sinó en autoritat. En el món actual l'autoritat té a veure amb la fortalesa dels arguments i de les idees. La xarxa posa tot això en evidència".
Un vell lema dels sindicats diu "Agrupémonos todos en la lucha final". Ara s'hauria de canviar per "Agrupémonos todos en la red". Els canvis que hem viscut els darrers anys tenen un nivell exponencial, mai vistos en l'evolució i adopcióició d'una nova tecnologia per part de l'home.
Utilitzant la metàfora dels núvols de vapor al s.XIX i XX i de núvols d'informació al segle actual veiem com la informació, les idees, les trobem ja i trobarem encara més en el futur a la xarxa, al ciberespai. Parlarem d'accés i de dispositius, molts mòbils, ja no caldrà ser propietaris i tenir al nostre costat tot el que posseïm, sinó que podrem tenir coses i idees als núvols de la xarxa, compartint-les. Viurem sense sotware ni hardware, només preocupats pel wifi i per poder connectar-nos.
La societat industrial està caracteritzada per elements simbòlics: per exemple el maó, el totxo per a fer construccions. Però fer coses té un límit. En canvi, amb unitats 01010101 es poden fer moltes més coses de les que podem fer físicament. Les idees permeten construir móns diferents. La capacitat de construcció de lo digital és molt superior a qualsevol altre sistema. Hi ha canvis socials, culturals, econòmics, relacionals i geopolítics. Modifica qualsevol contexte anterior, no hi ha fronteres.
Apareixen a més nous actors: ciutadanía conectada, amb influència, activistes... no són afiliats i dirigents, ni líders i seguidors. La nova ciutadania no entendrà de lògiques organitzatives. El món és una xarxa i ens hem d'organitzar així. Som xarxa i pensem en xarxa. Però les organitzacions i la manera de crear continguts ha de ser així i no ho és encara.
Els sindicats van ser les primeres xarxes, però no en xarxa amb uns nodes més grans que altres, sinó com una xarxa en malla, tots amb la mateixa importància. En la realitat, i és el que passa a Internet, hi ha punts que tenen més connexions que altres, persones més referènciades i amb més autoritat i lideratge. Al sindicat, el model de delegació té els dies contats, ja que no va en la direcció en la que va la societat, on per a representar t'has de sentir identificat per la gent. No per a cedir la sobirania, sinó per la identificació i la confiança. Això serà el lideratge.
Hi ha molts exemples de sindicalisme a la xarxa (veieu el ppt o aquest article). Moltes coses i molt bones, moltes de les quals fetes des d'UGT Catalunya (el que fa Jose Rodríguez n'és un bon exemple), però que segueixen estant a la periferia de l'organització. No deixen de ser el "detallet tecnològic de l'organització". I s'ha de convertir en una dinàmica de funcionament.
Les condicions de treball, de sou... dels treballadors són cada cop més individualitzats. I els sindicats no tenen la confiança social i així és impossible tenir valoració pública. S'ha d'estar a la societat i organitzar-se com ella. La xarxa pot assajar noves formes descentralitzades, més enllà de l'afiliació, col·laboracions obertes i puntuals. Com als partits polítics, és millor que algú participi puntualment perque vol que no estar dins l'organització però no anar mai enlloc.
En resum, la societat actual i la de futur té tres claus principals:
- Una nova cultura de comunicació
- Un nou model d'organització
- Talent creatiu, aflorar talent. Hi ha més talent fora que a dins de l'organització, en la creació de contingut
La xarxa no és tenir blog, twitter, facebook, sinó una nova cultura de comunicació. El sindicat, per naturalesa, té els valors 2.0: compartir, acció, xarxa, participació... cal aprofitar-los, anar cap a ells.
