Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

El 1861, a l'accedir a la presidència d'Estats Units, Abraham Lincoln, va inaugurar el que ell anomenava "A public opinion bath" (un bany d'opinió pública). Així, obria les portes de la casa blanca a qualsevol ciutadà que volgués parlar amb ell. Era una comunicació directa, sense intermediaris, en el quel el president escoltava al ciutadà, i aquest escoltava de Lincoln, de la seva pròpia veu, les seves solucions i idees per al país. Això generava confiança i proximitat del polític amb el seu poble.

Per descomptat, això no pot fer-se en l'actualitat per raons òbvies d'agenda, de seguretat i perquè hauria cues kilomètriques a Washington DC! Però són les noves tecnologies les que poden ajudar a aconseguir-ho, o almenys a aproximar-se en alguna cosa al que eren les "public opinion baths". En la seva campanya, Obama ho ha intentat, generant comunitat i mitjans perquè els ciutadans tinguessin informació de primera mà del que feia i pensava el candidat, a través de correus electrònics, sms, xarxes socials, twitter... ha intentat (i assolit) un sentiment de proximitat entre ell i els seus votants.
Una vegada assolit guanyar les eleccions va crear change.gov, on els ciutadans poden escriure què necessiten, què pensen, què proposen... el dia que sigui nomenat president, Obama rebrà un llibre amb tots aquests missatges recollits en la seva web.

No és l'únic paral·lelisme que s'ha vist entre Lincoln i Obama, sobretot en els darrers dies. El passat 17 de gener, Obama va fer el mateix recorregut que fes Lincoln el 1861, amb els 220 kilòmetres de tren des de Philadelphia fins a Washington (Obama va parar a Wilmington (Delaware) per a recollir a Joe Biden i esposa, i a Baltimore per a donar un míting). A més, ahir a l'arribar a Washington, Obama va fer un gran discurs en el Lincoln Memorial, als peus de l'estàtua del que va ser el seu predecessor 147 anys abans.

Hi ha diferents símbols que s'entremesclen i que expliquen la naturalesa d'aquests paral·lelismes entre ambdós personatges (paral·lelismes que malgrat que puguin existir o no, des de l'equip de campanya de Obama intenten donar a conèixer).
Per a començar, Obama voldria que se'l vegi com un president pròxim, que busca la unitat i la reconciliació (com Lincoln va intentar fer en el seu discurs de Gettisburg), un heroi americà (en la guerra de secessió i per les seves decisions a la casa blanca), un patriota, un símbol de la llibertat (abolició de l'esclavitud de Lincoln vs. candidat negre), una icona americana, símbol de valors del país, figura històrica que remet als orígens d'Estats Units com potència, que genera sentiments, un president estimat per tots els colors i races.
Tot això és el que Obama vol dir al seguir els passos de Lincoln des de Philadelphia a Washington (a més, Philadelphia és el bressol de la declaració d'independència el 1776, un altre símbol).

En el seu discurs d'ahir a Washington, Obama parla sota l'estàtua d'Abraham Lincoln, que ens serveix de referent visual al que diu. Parla també des del mateix lloc que el 1963 Martin Luther King va fer el seu famós discurs "I have a dream", en el qual va recordar també que cent anys abans, el 1863, s'havia abolit l'esclavitud per Lincoln en aquest mateix lloc.
Via El Mundo llegeixo que "en el discurs d'Obama també va parlar Martin Luther King III, que va rendir tribut a la figura del seu pare, el líder dels drets civils assassinat fa 40 anys. A ell es van unir actors com Tom Hanks, que va recordar les paraules de Lincoln, qui va governar enmig d'una guerra civil que va dessagnar a EEUU".

L'equip de campanya ens duu de referència històrica en referència històrica, ens remet al passat, ens remet a paral·lelismes amb grans personatges de la memòria comuna nord-americana, ens comunica com es veuen i com volen ser vistos.
O això, o sóc paranoic! ;)

 

1 Comment:

  1. Oriol Güell said...
    No és paranoia i no crec tampoc que es tracti només d’haver escollit una opció, entre un ventall, de com es veuen o volen ser vistos. Obama pretén lligar el seu mandat amb la més genuïna tradició dels Estats Units, vincular-lo al nucli d’aquesta tradició.

    Si hi volem veure més enllà de la imatge de superpotència que coneixem, la història de la República nord-americana és el relat d’una experiència –entesa com a experiment– de llibertat, fràgil i sotmesa als embats d’ambicions i interessos de tota mena.

    Des dels inicis, des de l’època dels Pares Fundadors, aquest experiment ha estat amenaçat. Potser en cap altre moment amb tanta intensitat com durant la Guerra de Secessió. Llavors, en començar el seu viatge inaugural, Lincoln es va acomiadar dels seus conciutadans a Springfield dient-los que marxava “amb una càrrega sobre les espatlles més gran que no la que havia suportat Washington” i va arribar a la capital en la darrera etapa d’incògnit per por de ser assassinat.

    Potser aquest és el missatge que Obama vol fer arribar als seus compatriotes: són temps de crisi i d’inquietud, temps incerts que demanen recuperar els valors fundacionals –i mantenir-los amb fermesa– perquè aquests són “la darrera i millor esperança” per a superar els reptes del moment.

Post a Comment




RSS Blogger