En la societat actual, informatitzada i totalment depenent de google, la presència dels polítics a la xarxa és òbvia amb només escriure el seu nom en el cercador. Si el polític no fa cap esforç a crear el seu propi espai en Internet, aquesta és la imatge que es tindrà d'ell o ella: el que google posa en les seves primers deu resultats (el 90% de cerques no passen de la primera pàgina de resultats).

Que els polítics utilitzin altres maneres de donar-se a conèixer i d'interactuar amb els seus votants és una manera d'afirmar la seva pròpia identitat digital, i d'aconseguir que aquesta identitat digital sigui la seva "marca" a la xarxa.

Si en el món "presencial", la identitat és una suma de detalls, de converses, de factors històrics... que ens diferencien dels altres, a Internet la identitat és exactament el mateix: un conjunt de dades, frases, opinions, idees, fotografies, vídeos... que estan a la xarxa.

Com indica excel·lentment Julen Iturbe: "El gran problema del digital és que deixa petjada. Però no es tracta només de les petjades que tu deixes, sinó de les petjades que els altres deixen de tu. Això sí que és delicat: aquí radica el moll de l'assumpte. Si Google, com gran germà omnipresent del segle XXI, ens ha abocat a una transparència salvatge, llavors altra vegada, de nou, es tracta de prendre les regnes del que Internet diu de tu. L'escena segueix sent la mateixa: vull saber qui ets i busco en la caixa tonta de Google. El que em retorna ets tu, cada vegada més. [...] Tu decideixes si et deixes fer o si generes el teu discurs. Cada vegada tens més vies: el teu blog, el teu microblog, la teva presència en xarxes socials, les teves fotos. Sigui el que sigui, sigues conscient del que fas. Exerceix la teva responsabilitat i no oblidis que si no gestiones la teva identitat, te la gestionen".

És generant la pròpia identitat com els polítics podran controlar el que es diu d'ells, senzillament perquè no seran opinions sobre el que es creu que pensen, sinó que seran les seves pròpies opinions expressades en el seu blog, facebook, twitter, etc...
I un polític amb la seva pròpia identitat digital és un polític més proper, no solament perquè es pot saber de primera mà el que opina o fa, sinó perquè aquestes eines virtuals permeten la interactivitat directa amb ell o ella, i que el seu missatge arribi a molta més gent. És una manera fàcil de generar conversa i comunicació, i la comunicació genera confiança.

Podeu trobar teories interessants sobre la identitat política digital al blog d'aquest seminari.