En els últims anys, la utilització d'un telèfon mòbil és una cosa normal i quotidià en la nostra societat. Fins i tot hi ha ja més telèfons mòbils que fixos, i fins i tot més que ordinadors. En política aquest ús també s'ha aprofitat.

Si el 2004, després dels atemptats del 11-M a Madrid ens vam adonar per primera vegada que la comunicació horitzontal entre la ciutadania, a través de sms, podia funcionar per a canviar coses i per a aglutinar a gent, amb el pas dels anys aquest ús no s'ha fet tan sols per part de la població sinó per part dels partits polítics, convocant i informant als seus militants i afiliats de les últimes novetats, convocatòries i actes. Sobretot en període electoral, l'ús de sms per part dels diferents partits arriba a ser fins i tot quelcom semblant al spam, amb dos o tres missatges diaris.

Si el 2004 i 2005 era Estats Units (i els seus actors polítics) qui miraven a Europa respecte a l'ús polític dels mòbils, ja que a USA el preu de cada sms era molt superior al d'aquí, en els últims anys hem vist com l'ús polític dels mòbils s'ha estès entre els partits i candidats nord-americans, sobretot durant el passat any i mig.

A més, el mòbil ha deixat de ser només una eina d'enviament i difusió de missatges curts de text, sinó que amb l'entrada de l'Internet mòbil, s'ha obert un nou món de possibilitats, al poder enllaçar les activitats virtuals (correus electrònics, xarxes socials, fotografies, vídeos) amb l'enviament de sms. El nostre mòbil actual (alguns més que uns altres) poden ser una espècie de petita oficina virtual per a cada persona, i poden fer que des de qualsevol lloc, a qualsevol hora, i tan sols amb mirar la pantalla del teu telèfon mòbil, qualsevol pugui rebre un missatge polític i també poder realitzar-lo.

Amb l'entrada de mòbils d'última generació, com l'I-Phone o el Storm, les possibilitats s'estan fent infinites, i encara que encara incipients, ja es veuen alguns projectes d'ús polític de mòbils, com per exemple l'ús que li va donar Obama a l'I-Phone en la passada campanya.

L'estratègia de campanya d'Obama va ser perfecta i es va basar en tres passos:

1. Va anunciar que donaria el nom del seu vicepresident a través de mòbil, amb el que va aconseguir 2,9 milions de números de telèfons mòbils, gràcies al qual la seva campanya va aconseguir la major base de dades de mòbils interessats per la política mai reunida, tal com va indicar Juan Varela.
Una vegada anunciat el vicepresident Biden...

2. Va aprofitar aquests números de mòbils, potencials votants seus, per a enviar-los sms amb informació sobre notícies i actes, sovint d'àmbit local.

3. Un tercer pas va ser crear una eina pròpia per a la campanya, un "Obama Phone", on a més de trucar pots saber si els teus contactes ja saben a qui votar, rebre totes les notícies de la campanya, comparar les teves trucades per a convèncer a votants amb els usuaris més reclutadors de la xarxa social del candidat demòcrata i localitzar reunions, esdeveniments i actes electorals allà on estiguis. Com diu Varela: "La ciberpolítica al complet en la xarxa social del teu mòbil. L'aplicació és gratuïta i es pot descarregar des de iTunes i és compatible amb iPhone i iPod Touch".