Avui m'han publicat un article al Singular Digital que em va encarregar la UOC. Parlo sobre les noves generacions de joves i com Internet forma part de les seves vides i de la seva manera de comunicar-se, i de com els partits polítics s'han d'adaptar a aquesta nova societat. Espero us agradi:



Un nou món per a una nova política

En la societat actual, l’ús d’ordinadors, aparells electrònics i sobretot la vida al voltant d’Internet és quelcom habitual en els adolescents i no tan adolescents. Aquests joves dominen perfectament les noves tecnologies i interactuen amb els seus amics i amigues a través de la xarxa. És la generació Nintendo o dels “nadius digitals”.

Així, Internet ha produït un canvi en la manera de relacionar-se i d’entendre el món en les noves generacions. Tal com indica Zygmund Bauman, en l’actualitat els nens entren en un món dràsticament diferent del món en què els seus pares es van formar i que van aprendre a entendre com a estàndard de la “normalitat”; i mai no podran visitar aquell altre món de la joventut dels seus pares, ara desaparegut. El que per a algunes generacions pot semblar “natural”, que “així és com són les coses”, “com es fan les coses normalment” o “com s’haurien de fer”, pot ser vist sovint per aquesta altra generació com una aberració, com un allunyament de la norma, com una cosa estranya. Avui dia, “les diferències de percepció han esdevingut tan multidimensionals que, a diferència dels temps premoderns, les generacions més grans ja no s’esperen que els joves vagin “pel camí de convertir-se en adults com nosaltres”, sinó que es consideren més aviat com un tipus diferent de gent, que inevitablement romandran diferents “de nosaltres” tota la seva vida”.

La capacitat interactiva d’Internet està feta a mida d’aquesta nova necessitat de les noves generacions. La quantitat de connexions, i no la seva qualitat, és el que marca la diferència. Ajuda a estar al corrent d’allò que més es comenta a la ciutat, de les cançons més escoltades, dels darrers dissenys de samarretes, de les festes, festivals i esdeveniments més recents. I alhora, permet actualitzar els continguts i redistribuir els aspectes importants de la pròpia descripció d’un mateix. Internet forma part (i ajuda a crear) la pròpia identitat.

En la política actual, en canvi, no s’ha dut a terme aquesta evolució en la manera de donar a conèixer els continguts i en la manera en que es comuniquen les idees i les propostes, i s’actua encara molt sovint com s’ha actuat en política durant els darrers cent anys, amb un partit fortament estructurat i amb una executiva que dona a conèixer des del seu centre intern, i de dalt a baix, les seves idees, però sense deixar participar a ningú en l’elaboració i difusió d’aquestes propostes.

Seguiu llegint l'article a "El Singular Digital".