Si un blog és una manera personal de comunicar-se amb la gent que ens envolta, és a dir, una conversa entre el blocaire i els lectors; un troll és una persona que intenta que aquesta conversa no pugui ser possible. Com indicaven a Interpolítica, "darrera de l'anonimat s'amaguen personatges per als quals escriure comentaris grollers en xats, fòrums i blogs és la seva experiència 2.0 més especial i personal. El troll pretén generar discussions pujades de to. Aquest és el seu objectiu. I quan ho assoleixen, s'apunten el seu èxit personal. La seva major victòria? Aconseguir que tanquin un fòrum. Més d'un ho aconsegueix. L'adopció de personalitats fictícies és part del seu joc. Insulten, introdueïxen missatges aliens a la discussió inicial, i pregunten coses sense sentit".

Per sort (i que duri), mai he tingut trolls en aquest blog, però si els hi ha hagut, hi ha i haurà en molts blogs de polítics, sobretot en període d'eleccions. Són personatges que apareixen per a insultar, difamar i cabrejar al polític (o a qui sigui que li escrigui el blog). Aquests textos dels trolls pot ser que al polític no li importin en absolut, que els ignori o que no li faci ni cas, però el blocaire també és responsable que la conversa que ha obert a l'escriure un post no es vegi amenaçada per una escalada d'insults, de coses que no tenen a veure amb el missatge o de respostes al troll per part d'altres comentaristes i fins i tot d'altres trolls que veuen que poden parlar sense problema i veure publicat el seu missatge.

Per això és obligació del blocaire estar al tant del que es diu en el seu blog, no censurant, però si potser habilitant la moderació de comentaris durant un temps si els trolls s'enceben amb el seu blog. Això ens duu a altra cosa, un polític amb blog ha de tenir un blog actualitzat, és a dir, si t'escriuen un comentari "normal", no s'ha de trigar massa en publicar-lo.

Actualment en molts blogs polítics veiem comentaris de trolls, que són resposts per altres comentaristes, fent impossible la comunicació i interactivitat entre el polític i la ciutadania. Aquest és el principal objectiu dels trolls: anar generant, a poc a poc, un deteriorament del blog com a eina de comunicació.

Em recorda molt (en sentit metafòric) a la vella teoria de les finestres trencades, que explica perfectament Fernando Blat en el seu blog (vía Síndrome de Ottinger):

"A principios de la década de 1980, el politólogo James Q. Wilson se juntó un buen día, puede que incluso soleado, con el criminólogo George Kelling para formular una interesante teoría que justificaría la mismísima guerra preventiva: broken window theory. El principio es muy sencillo, se parte de un edificio en un lugar concreto que se encuentra vacío o sin mantenimiento. En un momento determinado, una ventana aparece rota. Si esta ventana no es reparada o sustituida por otra nueva, pronto aparecerá una segunda ventana rota. Algunas más en poco tiempo. Tras esto, la basura empezará a amontonarse en las puertas de la entrada y en otros lugares del exterior. Una sensación de inseguridad y de abandono que irá en aumento hasta que hacen acto de presencia los primeros merodeadores y vagamundos, incluso algún que otro delincuente de poca monta. Una degradación que terminará atrayendo un foco de delincuencia alrededor del lugar en el que se encuentra el edificio.

Todo se degrada por una ventana rota. Es decir, si se permite una mínima infracción, todo puede terminar degenerándose. Una premisa sencilla y directa que el célebre ex Alcalde de Nueva York puso en práctica. Giulani incluyó esta teoría en su programa electoral y la puso en práctica persiguiendo las transgresiones menores como los grafitos, pequeños hurtos, viajar sin pagar el billete, detener a la gente que se colaba en le metro… Especial relevancia tuvo el último caso. El Alcalde encargó a su jefe de policía, un tal Howard Safir, que detuviese a todas aquellas personas que se colasen en el metro, sobre todo aquellas que lo hicieran de una manera brusca (es decir, corriendo y saltando la valla). Los índices de delincuencia bajaron casi un 40%, dándose la circunstancia de que muchas de estas personas que se colaban en el metro habían cometido un delito antes".

L'edifici seria el blog, les finestres les converses.
Polítics, cuideu les vostres finestres!