El passat 23 i 24 d'octubre vaig assistir a Madrid a les cinquenes jornades Net.es.. Des de llavors que tinc pendent parlar d'alguna de les ponències a les quals vaig assistir. La xerrada de Javier Bustamante (Professor de Filosofia moral de la Universitat Complutense de Madrid) va ser realment interessant i passo a resumir-la aquí, afegint algunes idees que em van venir al cap.

Javier Bustamante va parlar en la seva ponència de la importància de les tecnologies com factor social, ja que poden ser un mitjà per a resoldre assumptes de vida pública i que poden tenir incidència en aquesta societat. Un bon exemple que ens va posar de la relació entre la tecnologia i la societat són els ponts elevats que es van construir amb una nova forma d'enginyeria a Nova York en els anys vint (en un parc de Long Island): Robert Moses, l'enginyer, només va fer ponts de 2,80 metres d'altura. Per sota d'ells podien passar cotxes, però no autobusos (que mesuraven 3 metres). Això feia, per si mateix, que molta gent pobra no pogués arribar al parc, ja que estava lluny del centre.
Aquest és un exemple de que no només cal innovar, sinó que cal veure quines repercussions tindran aquestes noves tecnologies en la societat. Tal com deia Bustamante: "Les tecnologies són formes d'ordenar el món. Les innovacions són com les lleis: una vegada promulgades, perduren".

Altres exemples més recents d'usos de les tecnologies que ja estan en la societat podrien ser el paper de la societat civil en la societat-xarxa, amb exemples d'apropiacions de la tecnologia per part de la gent (per exemple els mòbils entre el 11 i 14 de març de 2004, o flashmobs (multituts que queden en un lloc per a realitzar una acció)).

No obstant això, pel que es refereix a l'ús de la xarxa en la política, la influència d'Internet no ha estat tan important, excepte en alguns casos concrets, com per exemple la campanya de Barack Obama, o google bombing polític (bloquejant servidors, per exemple). És la participació política horitzontal el que les noves tecnologies (Internet) permeten.

Si des dels partits polítics no s'utilitzen aquestes tecnologies és que estan quedant al marge de la societat que ja les està utilitzant horitzontal i constantment. Aquesta societat, aquesta ciutadania digital, existeix i cada vegada és més nombrosa. I des de les institucions, així com des dels partits polítics, han d'aprofitar-se d'aquest esperit de cooperació i d'interacció que aquesta societat preconitza per a millorar, per a aconseguir noves tecnologies útils per a tots, per a aconseguir multiplicar la creativitat. Tal com deia George Bernard Shaw: "Si tu tens una poma i jo tinc una poma i les intercanviem, llavors ambdós encara tindrem una poma. Però si tu tens una idea i jo tinc una idea i les intercanviem, llavors ambdós tindrem dues idees".

Per a Bustamante, una societat cooperativa és una societat on tots tindrem a guanyar. Si fins a ara en economia ens basem en la llei de l'oferta i la demanda. A producte més escàs, producte més car. En l'actualitat es dóna la llei de Metcalfe: "Tot el que no es comparteix, es perd", frase molt aplicable a programari, però també a moltíssimes altres tecnologies.
Un exemple és el correu electrònic. No serveix absolutament per res tenir-ne si la resta de gent no en té. No et serveix un fax si ningú en té.
L'exemple més gran d'aquesta teoria cooperativa és Linux. Estem entrant en un món amb una ètica on la cooperació és bàsica.

Per a aconseguir-lo, cal crear inclusió digital, eliminant la bretxa digital. Avui dia, tenir coneixement és més important que tenir béns. També fa falta desenvolupar la creativitat. No podem crear una tecnologia molt sofisticada per a gent que no la necessita. Exemples són els mini-ordinadors barats, xarxes sense infraestructura (xarxes wifi), programari lliure, etc...

La tecnologia ha de ser dissenyada per a permetre'ns viure en la societat actual, en el món. La tecnologies han de ser usades per tots, independentment dels seus problemes d'accessibilitat o el seu nivell econòmic. I que les tecnologies siguin construïdes així és un dret actual, la quarta generació de drets humans.

A poc a poc, ens acostem a aquesta quarta generació de Drets humans. Una primera generació és la llibertat de moviment, d'expressió. La segona accentua la necessitat que l'estat garanteixi certs drets (educació, el treball, la salut, la protecció social). La tercera generació protegeix els drets de minories (dones, immigrants...). La quarta generació de drets humans és la que vol dotar dels drets d'informació a tota la població.