He llegit un article interessant (i potser preocupant) a The News Tribune (vía e-politics).
En ell es relata la curiosa manera de personalitzar els anuncis (banners) que té Barack Obama repartits per diferents diaris i webs.

Si alguna vegada has visitat la pàgina web de Obama (i per tant és que t'interessa potencialment el candidat), es mostraran un d'aquests dos anuncis: “Help Elect Barack Obama President of the United States” o “Visit the Barack Obama Website”. Si en canvi mai has visitat la seva pàgina web es mostrarà algun altre anunci que no té a veure amb el candidat.
Com saben quines persones han visitat la web? mitjançant una cookie. No importa que no donessis el teu nom o la teva adreça d'e-mail, ells et troben mentre navegues per la xarxa.

Però això no és l'únic mètode, també poden col·locar aquests missatges si veuen que ets propens a votar-los. Com? a través de l'ús del "Behavioral targeting" o "sentiment detection".
Tant Google com Yahoo ho utilitzen ja a l'hora de mostrar anuncis, personalitzant-los al gust de la persona, mitjançant el control de les pàgines per les que navega. Per exemple, si entres en webs crítiques sobre la guerra de L'Iraq, s'entendrà que pots rebre missatges d'Obama, si entres en webs sobre el preu del petroli o de la crisi econòmica, segurament podràs rebre anuncis de McCain.
La cosa no arriba només aquí, sinó que a més aquests anuncis estaran personalitzats amb un missatge del candidat parlant d'aquest tema en concret (per exemple McCain sobre la seva política econòmica amb la benzina).

Es comencen a aixecar crítiques sobre la privadesa per l'ús d'aquestes tècniques durant aquesta campanya presidencial. No sé fins a quin punt és generalitzat o legal (almenys a Estats Units ho sembla, aquí no sé si ho seria), ni tampoc si és realment possible utilitzar aquestes tècniques i que funcioni (qui domina d'això és Jose Frechín).

És aquest el futur que li espera al màrqueting polític? A tot el màrqueting en general? És ètic? Serà així el Gran germà? (el d'Orwell, no el de Mercedes Milà)
Tinc més dubtes que certeses, la veritat.

[Imatge de nolifebeforecoffee]