Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

Quan una imatge parla

Via l'excel·lent blog de Ricardo Ruiz de Querol, llegeixo que La Vanguardia publicava en la seva edició de dilluns una entrevista amb el President de la Generalitat, que en l'edició impresa s'acompanyava de la fotografia que aquí reprodueixo, peu inclòs.

En la foto es reflecteix el despatx del President de la Generalitat, i mostra molt treball, activitat i sobretot molt d'ordre, però (sempre que aquesta fotografia reflecteixi la realitat del dia a dia en el seu treball) hi ha quelcom obvi que Ruiz de Querol destaca en relació a l'ús de les TIC:
  • La quantitat de papers i carpetes sobre la taula, i darrere d'ella.
  • La ubicació del teclat i la pantalla de l'ordinador, a una distància que suggeriria que no s'utilitza amb massa freqüència.
  • El fet que l'artefacte electrònic més a l'abast del President no és el ratolí de l'ordinador, sinó alguna cosa que més aviat sembla el comandament a distància d'un televisor.

La meva opinió és que la foto és un fidel reflex del dia a dia del President, d'una generació de polítics que no s'ha adaptat als nous temps i que no sap o usa poc la xarxa per a facilitar la seva vida. Aquesta no és una crítica a Montilla (encara que és aquesta fotografia la que m'ha fet pensar en el tema d'aquest post), sinó a tota aquesta generació de polítics als quals sembla que els faci por relacionar-se amb la gent i que es reclouen en el seu món de coneguts i només parlen amb els ciutadans en festes populars (normalment amb gent que ja els vota) o durant les eleccions.

Per descomptat que no és obligatori saber utilitzar un ordinador per a ser President de la Generalitat ja que tindrà molts ajudants que ho sàpiguen fer, i per descomptat que no és obligatori tenir un blog o un vídeoblog o alguna eina per a interactuar amb els ciutadans, ni compte a Facebook, ni tan sols enviar correus electrònics (cosa que segur sap fer), però potser comenci a ser necessari que els polítics i els partits s'obrin a les noves tecnologies, que s'atreveixin a parlar directament amb els ciutadans, a discutir i a interactuar. Amb aquesta senzilla fórmula es pot donar a conèixer el seu missatge i difondre'l exponencialment, però el més important, també poden aprendre del que li explica la gent del carrer.

Crec que Montilla (i moltíssims polítics més) sap usar un ordinador, ho té en el seu despatx o sigui que alguna cosa farà amb ell, però crec que es podria millorar moltíssim l'ús del seu PC.

Un cas més sagnant és el de John McCain, que va assegurar abans-d'ahir en el New York Times que ara "està aprenent a usar l'ordinador i a enviar correus electrònics". Dir això no tindria problema, certament, sinó fora perquè estem al 2008 i junt amb Obama és un dels impulsors de la campanya política virtual als Estats Units. Què poden pensar ara tots aquells que li donen suport a través de la xarxa, que reben (o ja no) e-mails del candidat? doncs que tot és campanya, que no hi ha cap canvi esperable i que totes les noves generacions poc o gens tenen a veure amb el candidat republicà i la seva manera d'entendre la tecnologia.

 

4 Comments:

  1. GLbonafont said...
    Mentre llegia el post m'estava imaginant la cara del president tot just després de fer la foto. Me l'imaginava fent un tímid somriure de satisfacció pensant "He quedat molt bé: La taula plena de documents em mostrarà com una persona treballadora, l'ordre impecable dels papers em mostrarà com una persona metòdica i disciplinada, la pulcritud de la taula em mostrarà com una persona atenta i responsable, la foto de les filles com un home familiar, el comandament a distància com una persona que està al dia i més humana...”. Nogensmenys, la sensació que causa, com molt bé dius, no va gens encaminada a tot això perquè l'únic que es veu és un polític desfassat en noves tecnologies i Internet. Felicitats Xavier, aquí l’has clavat!
    e-Xaps said...
    @Guillem,

    Exactament el mateix he pensat jo. La foto és fantàstica perquè demostra just el que dius, i estaria molt bé si fos l'any 2003, però potser ara això està desfassat.

    Gràcies i salut!!
    Manel des de l'exili said...
    Una crítica al que tu dius sense defensar al Montilla i als altres polítics que no saben fer servir les noves tecnologies. Jo crec que un president de govern, com també els consellers no cal que siguin un experts en l'us de les TIC, cal que siguin experts en la matèria en que és dediquen. És més, si un polític amb un alt càrrec renumerat té temps per escriure molts blocs o twitters, és que no té feina. La dedicació al govern de Catalunya requereix tanta dedicació que no és pot perdre ni un segon en escriure en blocs, o en twitters, com tampoc en llibrers o articles periòdics als diaris.
    Peró encara hi ha una cosa pitjor, és que el que tu, jo o altres companys escrivim en el bloc i encara més en un twitter no té gaire rellevància, no per al seu contingut, sinó per la rellevància de l'autor. En canvi un director general de la Generalitat, un conseller i encara més el seu President, tot el que digui serà llegit amb lupa i carn de polèmica per a l'oposició. Per això la majoria dels blocs dels polítics amb càrrecs son només mers plataformes carismes (veieu el darrer article d'en Joan Arnera) de propaganda. En aquests cas, prefereixo que estalvien diners, i temps, el seu i el nostre.


    Salut i independència
    Manel
    e-Xaps said...
    @Manel,

    Gràcies per la crítica. Et dono la raó en quasi tot: un polític principalment (i pel bé del país i de tots) ha de fer bé la seva feina. Això per descomptat.

    Però crec que encara que no tingui blog o twitter o plurk o... sí que la xarxa ofereix moltíssimes eines per a que es facin gestos d'obertura, per a que la gent pugui opinar directament amb el polític. Això no vol dir que aquest polític es passi el dia xatejant o fent twitters, però sí indica una aproximació al ciutadà. És això el que vull criticar, que hi ha les eines però no s'utilitzen ni mínimament en gran part dels nostres polítics.

    És obvi que la feina és la feina, però de veritat tant costa tenir un web on la gent pugui dir coses, on deixar opinions, pensaments o projectes? A altres països (per ex. al passat govern italià) hi ha aquest mínim espai mitjançant internet, i amb molt d'èxit, que apropa el polític a la ciutadania.
    Crec que no costaria massa intentar oferir alguna d'aquestes eines.

    Respecte a que no és el mateix una frase teva o meva que una d'un polític destacat, completament d'acord, però no tenir ni una sola frase, encara que molt pensada, d'aquell polític, excepte el que veiem a la TV, ho trobo una mica tonto, al 2008.

    Gràcies de nou i salut!!

    PD: Et vaig veure al congrés de CDC i et volia saludar, però em vaig liar a xerrar i després ja no et vaig veure. Aviam un altre dia.

Post a Comment




RSS Blogger