Com comentava en l'anterior post, aquest cap de setmana ha tingut lloc el XV Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

En el congrés, el primer 2.0 d'un partit català, estaven convidats bloggers del partit però també de qualsevol altra opció política, el que és d'agrair i és un grandíssim exemple no només de generositat i valentia sinó de visió política, ja que si 75 bloggers convidats ja van a donar difusió i visibilitat al que s'ha viscut en el congrés, també ho faran els que no són del partit. Els lectors d'aquests blogs (principalment d'altres tendències polítiques) també podran llegir el que es va dir i va fer, extenent encara més l'experiència del congrés.

En el meu cas tan sols vaig poder assistir-hi divendres, ja que vaig haver d'anar a un casament (i van dos en dos dissabtes) la resta de cap de setmana (per sort no va ser el meu). Vaig observar l'organització (excel·lent) i vaig poder escoltar la taula rodona sobre política 2.0, que contava amb gent tan destacada com Saül Gordillo, Carme-Laura Gil, Marc Vidal o Carles Puigdemont. De la taula rodona, apunto algunes frases que em van cridar l'atenció:

- Hi ha molt sectarisme en els blogs dels polítics. Només hi ha enllaços a blogs dels militants del seu mateix partit (S. Gordillo)
- Els blogs comencen a ser una font d'informació per als periodistes (S. Gordillo)
- Els blogs poden desterrar l'elitisme i el tancament de la política (S. Gordillo)
- Hi ha nous lideratges que es desenvolupen per Internet (S. Gordillo)
- Catalunya és una font de ciberactivisme i els blocs són el pal de paller de la política 2.0. A la xarxa, Catalunya és sobirana, té independència. És la Catalunya 2.0 (S. Gordillo)
- El blog és profundament individualista (C-L. Gil)
- De blocs polítics n'hi ha de tres classes: de propaganda política, d'informació política i d'opinió política (C-L. Gil)
- Els blogs són una petita part de les xarxes socials (M. Vidal)
- El web 2.0 connecta la política amb la iniciativa individual (M. Vidal)
- Estem acostumats a la democràcia participativa, però anem cap a la democràcia deliberativa (M. Vidal)
- S'està produint una revolució social, passem de societat civil a comunitats digitals, de la militància passiva a la ciberacció (M. Vidal)
- Els polítics que no escolten són polítics del passat (M. Vidal)
- Hi ha prosumidors polítics. Es passa de ser votant a ser prosumidor: que produeix i consumeix política (M. Vidal)
- Alguns blocaires tenen capacitat viral d'opinió. Cal tenir-los en compte (M. Vidal)
- L'ús de les TIC en política no ha causat tants canvis com en altres àmbits, com pot ser l'oci (C. Puigdemont)
- El ciutadà 2.0 està permanentment informat, extrema el seu sentit crític, i fa que la política sigui un plebiscit permanent (C. Puigdemont)

També deixo la presentació de Marc Vidal, molt interessant, per cert:

El més destacat d'aquest congrés pel que fa a l'ús de la xarxa és que per primera vegada s'ha pogut seguir tot el congrés a través d'Internet, sigui mitjançant el vídeo en directe a mogulus o mitjançant els blogs de tots els blocaires acreditats, a més d'un seguiment intensiu mitjançant twitter. Alguns dels twittaires que ho van seguir a l'instant (i gràcies a alguns dels quals vaig poder seguir el congrés) són: Rubèn Novoa (blog), Marc Pallarès (blog), Roc Fernàndez (blog), Carles Puigdemont (blog), Saül Gordillo (blog), Marta Puigventura (blog), Cristòfol Josep Bordas (blog), Carles Banús (blog), Dessmond (blog), Albert Batalla (blog), Roger Pons (blog), Miquel Quintana (blog), Carles Oriach (blog), Joan Gavaldà (blog) o Toni Ibañez (blog).

Em falta que Rubèn confirmi al seu blog si s'ha aprovat l'esmena 451 (la de la figura del ciberactivista). Si s'ha fet, ho comentaré, i si no s'ha fet, ho comentaré encara més àmpliament, ja que deixarà la política 2.0 de CDC en només bones intencions. Per un twit de Rubèn, crec que s'ha aprovat, el que convertiria a CDC en el primer partit amb una agrupació digital de cibermilitants.

Resumint, un plaer poder-hi assistir, encara que només hi anés divendres, pel que agraeixo a CDC la seva invitació. I felicitacions especialment per a Roc, per l'excel·lent organització de l'espai 2.0 i per la idea d'obrir el partit a altres tendències polítiques, tot un exemple per a futurs congressos de partits polítics i tal vegada una mostra de la nova política que ha de dur a un canvi en les organitzacions partidàries.