Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

Al blog Digitalismo llegeixo un interessant post resum de la O'Reilly Web 2.0 Expo, un esdeveniment que acaba de realitzar-se en San Francisco (22-25 d'abril) dedicat al món de la web colaborativa.

D'entre el més destacat, una intervenció en la Web 2.0 Expo de Clay Shirky, un professor de la New York University que acaba de publicar "Here Comes Everybody: The Power of Organizing Without Organizations".
En la seva ponència Shirky va parlar del concepte d'excedent cognitiu (cognitive surplus). Segons aquest periodista i investigador el benestar que es va viure durant la postguerra als Estats Units va generar molt temps lliure que es va omplir amb comèdies televisives en prime-time. D'aquesta manera els ciutadans nord-americans van omplir els seus moments d'oci -que no eren pocs- amb hores i hores de teleseries tipus I Love Lucy o Bill Cosby. O sigui, l'excedent cognitiu es va gastar en el consum individual d'aquestes comèdies que poc aportaven a la construcció social.

Amb l'arribada de les tecnologies participatives aquest excedent es bolca en la producció colaborativa i la construcció d'entorns socials on es comparteix informació. Segons Shirky darrere de la Wikipedia hi ha 100 milions d'hores de treball cognitiu, mentre que només als Estats Units es miren més de 200.000 milions d'hores anuals de televisió cada any. S'imaginen quantes Wikipedia es podrien fer amb tantes hores?.

El concepte d'excedent cognitiu és realment interessant, i seguint aquesta teoria de Shirky, observem com les implicacions per a la política es podrien estar ja produint.
La gent ja no tan sols consumeix, sinó que comparteix i produeïx, i tot gràcies a que hi ha eines que permeten aquesta producció i aquests mitjans per a compartir. Aquestes eines les tenim actualment en la xarxa, sobretot augmentades exponencialment a través d'eines de web 2.0 i que canalitzant-les a través del crowdsourcing poden ser (i ja són sovint) utilitzades pels partits polítics i pels diferents candidats per a obtenir voluntaris i per a estendre les campanyes polítiques.

Aquest és el potencial canvi que pot variar la manera de fer i de participar en política.

Recomano veure el vídeo amb la presentació de Sharky, m'ha semblat molt interessant:



Altres bons resums els podeu trobar en la pròpia web del congrés Web 2.0 Expo (amb tots els vídeos) o en espanyol a TryMarketing. Un molt bon article és també l'escrit per Chris Bowers a OpenLeft.

 

3 Comments:

  1. Cento said...
    molt interessant aquesta teoria, sí senyor.

    Enhorabona pel bloc!
    Rodrigo said...
    Xavier, felicitacions per la relació de conceptes, has desvetllat una aplicació molt interessant.
    e-Xaps said...
    Moltes gràcies!!

    Salut.

Post a Comment




RSS Blogger