Al blog de Julio Retamal publiquen una interessant estratègia empresarial per a tenir èxit en la web 2.0, a través de les paraules de l'expert Torsten Schwarz, de Marketing Börse. Segons aquest expert, l'èxit es basa a seguir set passos bàsics, que creo que també es podrien complir respecte als partits polítics i els candidats.

1. Monitorització de blogs. Encara que l'empresa no vulgui parlar a la web 2.0, altres persones estaran parlant sobre ella. Per això és interessant buscar de tant en tant el nom de l'empresa a Technorati para saber què estan dient. La recerca es pot automatitzar com a feed RSS, que enviarà al correu electrònic una alerta cada vegada que s'esmenti a l'empresa en la xarxa. Així s'aconsegueix un valuós feedback.

2. Feeds RSS. Permeten centralitzar en una mateixa aplicació (un agregador de feeds) totes les novetats i informacions d'interès sorgides en la xarxa. Es reben en una mateixa finestra totes les novetats que continguin les paraules clau consignades pel receptor.

3. Social Bookmarks. Cal donar als lectors la possibilitat de marcar els continguts que els interessin en pàgines de favorits col·lectius, les conegudes com social bookmarking. D'aquesta manera es dóna un servei a l'usuari, s'aconsegueixen nous visitants i es millora el posicionament web.

4. Wikipèdia. Una empresa no ha d'estar absent de la major enciclopèdia online. I si ja ho està, pot controlar l'article i conèixer les idees generalitzades sobre l'empresa. Amb aquesta estratègia s'aconsegueixen nous visitants i es millora la posició en cercadors.

5. YouTube, Flickr i altres… Els usuaris passen molt temps en portals de vídeo i fotografia i moltes vegades una empresa pot trobar material relacionat amb ella. A més, pot pensar a pujar els seus propis materials, el que facilita als usuaris la recerca d'informació sobre l'empresa.

6. Weblogs. Una empresa ha de pensar en un blog quan compleix una d'aquestes condicions: té empleats [o candidats o polítics que tenen coses que dir] als quals dóna gust escoltar i que tenen suficient temps i ganes per a dedicar-se al blog amb regularitat i de forma personal; o l'empresa manté un estil comunicatiu relaxat i informal, tant en l'esfera interna com externa, llavors el blog és una eina adequada per a aquest tipus de cultura d'empresa.

7. Comunitat i comentaris. La web social suposa que tot el món pot expressar la seva opinió sobre un producte i aquesta informació té la potència d'arribar a tot el món. Per a poder participar en aquest diàleg, l'empresa ha de canviar de mentalitat i familiaritzar-se amb el programari necessari. L'entrada més tímida al diàleg és en forma de fòrums tancats, als quals es pot entrar sota registre i estan sota control de l'administrador/empresa. Pot ser un primer pas abans de llençar-se a la piscina de la conversa. [En un blog o fòrum, el partit o el polític han de respondre aquests missatges i interactuar amb la gent que comenta, només així el blog compleix la seva funció principal, no ha de ser tan sols un aparador del que diu el polític, ja que tard o d'hora, sense conversa, és com veure la web del partit].