Brian Paddick, candidat a alcalde de Londres pel partit liberal-demòcrata, és un gran usuari de Twitter, on publica i anuncia totes les seves accions, idees i on també interactua amb les persones que el segueixen també a Twitter. A més, també segueix a aquestes persones, amb el que la comunicació és recíproca: no solament hi ha 215 persones que poden saber el que ell diu, sinó que ell també sap al seu torn el que diuen en els seus twitters aquests 215 ciutadans, podent crear així "converses".
Ja hi ha molts polítics que "twittegen" en el món, però tal com diuen a TechPresident, la novetat està en que el candidat Paddick ha anunciat a la seva web que farà la primera entrevista del món a través d'aquest mitjà, és a dir, no haurà intermediaris, tot el món podrà preguntar-li coses en directe i el candidat respondrà: “My Twitter interview will let people put questions directly to em about any topic related to the election”.
En el Regne Unit no és l'únic polític destacat a usar aquesta eina, ja que com indica Richard Sambrook, fins i tot el govern la utilitza per a informar a la ciutadania mitjançant Twitter. Així, Downing street té el seu propi Twitter (995 followers, 922 followings) on explica les activitats i notícies del govern, i on interactua al seu torn amb les persones subscrites al seu Twitter responent a les preguntes de la gent. També usa Twitter David Cameron, el candidat conservador.
A Espanya no es fan aquestes coses de moment (ni de lluny), però en la recent campanya electoral ja hi ha hagut uns quants candidats que usaven Twitter: Jordi Sevilla, Jordi Xuclà, Carme Chacón o Dolors Nadal. Avui tots abandonats (excepte potser el de Xuclà, que gairebé no posteja).
Però si que hi ha grans polítics "twitteros" que no segueixen modes ni campanyes electorals, com per exemple Carles Puigdemont (Twitter i blog), Jose Antonio Donaire (Twitter i blog) o Albert Batalla (Twitter i blog) en el Parlament de Catalunya, que ens expliquen via Twitter les sessions del Parlament en directe, o Fátima Ramírez (twitter i blog) en el Parlament andalús.
Per desgràcia queda molt per a semblar-nos al Regne Unit en ús de noves tecnologies, almenos pel que es refereix a Twitter.