Al 1977, uns mesos després de ser escollit, Adolfo Suárez va viatjar a Paris en el que seria el primer viatge a l’estranger d’un president triat en democràcia en més de 40 anys. Calia normalitzar relacions i apropar-se a Europa i per això es va escollir França, com a símbol d’integració democràtica. Va ser la primera i darrera vegada que es triava a aquest país per ser la primera destinació que visita un president espanyol.

Aquest divendres, 25 de novembre, se celebraran al Marroc les eleccions parlamentàries, després d'un referèndum constitucional l'1 de juliol d'aquest any que va donar lloc a una reforma de la Constitució. Aquestes eleccions van ser programades per a setembre de 2012, però per les protestes al món àrab i de les reformes previstes, se celebra finalment amb onze mesos d'anticipació.

Divendres veurem una lluita sense precedents entre els partits polítics les prerrogatives dels quals es van ampliar lleugerament a causa de la reforma constitucional. Els partits polítics en la millor posició per arribar al govern, amb els resultats al voltant del 10% (com en 2007) i molt poca diferència, serien: Rassemblement National des Indépendants (RNI), Partit de l’Istiqlal, Parti authenticité et modernité i Parti de la justice et du développement. No obstant això, les protestes àrabs (el 20 de febrer al Marroc) i el context del país poden fer que sorgeixi algun altre partit que aconsegueixi la majoria de vots.

No hi ha res especialment innovador en la campanya del Marroc pel que es refereix a noves campanyes i a comunicació política, però m'ha agradat analitzar-ho i conèixer com ho estan fent. Hi ha coses interessants.

El Rassemblement National des Indépendants (RNI) –liberal de centre-, fundat en 1978 i que va aconseguir 39 escons en les eleccions de 2007, disposa d'una Web moderna (no deixeu de veure-la), millor que moltíssims partits occidentals. Té canal a Twitter, Facebook o Youtube, i un disseny cuidat. Entre les seves accions m'ha resultat curiós el gran ús de vídeos i la seva gran infraestructura per realitzar trucades telefòniques, no només a través de voluntaris i militants, sinó que també són els propis candidats els qui participen. La proximitat, a través de la Xarxa però també offline (amb trucades o autobusos que recorren el país) sembla ser la seva major fortalesa en aquesta campanya.
A la web disposen també d'una iniciativa interessant, “Posez-nous vos questions”: hi ha un formulari amb el qual enviar-los preguntes, que ells responen cada setmana en vídeo.

El Partit de l’Istiqlal (PI – partit de la independència) –de centre-dreta i nacionalista-, creat el 1943, té una Web molt antiquada, molt textual (i només en àrab) i cap presència a les xarxes socials. No obstant això, en clicar en la seva televisió (Mizane.tv) tot canvia a millor de manera sorprenent. En aquesta web, molt visual i basada totalment en vídeos, podem trobar la història del partit, el seu programa electoral, les accions de les seves joventuts, el que han fet aquests últims quatre anys, etc… tot en vídeos, penjats a Youtube i a Dailymotion, i difosos a Twitter i Facebook. Sembla com si la seva campanya depengués absolutament del vídeo per a la seva difusió, quelcom que mai hi havia vist fins ara. La web està també preparada per veure's a través dels telèfons mòbils, que és com estan difonent la seva campanya i que explica el perquè de l'ús constant de vídeos.

El Parti authenticité et modernité (PAM) –conservador i de suport al rei-, creat en 2008 i fundat per Fouad Ali L'Himma , exministre d'interior i amic íntim del rei, no usa xarxes socials i la seva Web és senzilla, però podem trobar el seu programa i els seus noticies i esdeveniments, encara que és més textual que gràfica. Disposa d'una pàgina on els simpatitzants poden deixar missatges de suport i d'un fòrum on discutir i proposar temes de debat.

El Parti de la justice et du développement (PJD) –conservador i islamista-, amb 46 diputats el 2007, disposa d'una Web especialment densa i amb bàners/gifs animats, però amb molta informació (gairebé tot en àrab). Predomina el vídeo en la seva campanya, així com la presència a Youtube (238 vídeos penjats), Twitter, Flickr i Facebook. També és el primer partit en el qual veig que es fa una crida directa als marroquins que viuen fora de les seves fronteres.

Les campanyes es modernitzen, també al Marroc, i els partits utilitzen les eines que millor els van, especialment el vídeo, on amb una població de 33 milions de persones, hi ha 33,8 milions de mòbils, amb una penetració del 104%, mentre que Internet només té una penetració del 34% a les llars. Es tracta, ara i sempre, de fer arribar el missatge a la ciutadania, de la millor forma possible.