Thomas (Tommy) Douglas (1904-1986) va ser un prominent polític socialdemòcrata canadenc, líder de la Federació Cooperativa de la Commonwealth de Saskatchewan (CCF) a partir de 1942 i el setè primer ministre de Saskatchewan des de 1944 a 1961. Va conduir el primer govern socialista d'Amèrica del Nord i va introduir el sistema de salut públic universal a Canadà. Quan el CCF (Federació Cooperativa de la Commonwealth) es va unir amb el Congrés del Treball Canadenc per formar l'actual New Democratic Party, va ser triat com el seu primer líder federal i va servir en aquest lloc entre 1961 i 1971. El 2004, va ser votat “el canadenc més gran” de tots els temps en un concurs televisat a nivell nacional.

Era un grandíssim orador, i és molt recordat per això. Especialment ho va demostrar amb el discurs titulat “Mouseland”, que he vist en el bloc Aquí no dimite ni Dios, i que recomano. Dels millors que he vist: relat, metàfores, entreteniment, frase final…
Podeu trobar més detalls a la Wikipedia.

Al febrer, el Bloc Québécois, partit nacionalista del Quebec (Canadà), va iniciar unes “quedades” amb els seus simpatitzants que m'han semblat interessants. Es tracta de les “assemblees de cuina” (assamblées de cuisine). Es van recrear, doncs les famoses (a Canadà) assemblees de cuina, unes reunions informals que ajuden als polítics a prendre el pols de la gent a través d'intercanvis directes i espontanis amb molt poc públic. Era quelcom directe i personal. La diferència amb les velles assemblees és que es va afegir en aquest cas un component web i la transmissió online en viu, al costat de la possibilitat de comentaris a través d'un xat i de Twitter, amb l'hashtag #directBQ. Tal com indica Félix Grenier, “hem ampliat la cuina, per la qual cosa van ser més de 100 persones alhora les que es van reunir entre offline i online per parlar de política amb quatre representants del partit“. Les respostes les donaven quatre diputats del Bloc: Christiane Gagnon, Michel Guimond, Pascal-Pierre Paillé i el propi Félix Grenier.

Aquestes reunions informals són per a què els polítics entenguin les necessitats i els dubtes de la ciutadania, però també per a què aquesta ciutadania se senti escoltada (i resposta) pels seus representants, i per comprendre millor les opinions dels polítics electes i candidats amb els quals tenen l'oportunitat de discutir.

Es tracta de reunions entre ciutadans i polítics, al voltant d'una taula:
- Es reuneixen al voltant d'una taula uns pocs candidats i els votants que volen compartir taula amb ells (massa pocs al meu entendre)
- Els participants són tots de la mateixa regió i es parla de tres o quatre temes de conversa
- Tot es veu en directe via web
- Els usuaris poden unir-se a la conversa a través d'un xat i d'un hashtag de Twitter.

No obstant això, no és la primera vegada que una “assemblea de cuina” canadenca es trasllada a la web. Al gener d'aquest mateix any, el líder del Partit Liberal de Canadà, Michael Ignatieff va realitzar a la seva pàgina de Facebook la seva primera reunió pública virtual, un “townhall”, on rebia preguntes i les responia durant un espai de temps, de totes les persones que es connectaven a través de Facebook.

Una bona manera d'expandir la connectivitat d'un partit polític és creant una xarxa social pròpia. Tenim infinitat d'exemples, com MyBarackObama, la xarxa d'activistas para las elecciones europeas del PSOE, la xarxa de Silvio Berlusconi, "Rebuild the party" del partit republicà d'Estats Units, o les xarxes de partits argentins, com a Nuevo Radicalismo, Peronosfera o Radicalosfera, etc...
La creació de xarxes socials pròpies és una excel·lent eina i de fàcil ús per a crear comunitat i vincles entre els simpatitzants i per a segmentar, i són molt més personalitzades que veure les possibles activitats a fer a través d'altres xarxes més generalistes com Facebook.

Tanmateix, hi ha un problema bàsic en aquestes xarxes pròpies, i és que el més usual és que les seves activitats siguin privades. Només es poden veure si ets dins de la xarxa. Per a aquelles persones interessades en el partit polític, les activitats, campanyes que es planegen i materials que es creen romanen amagats.

El New Democratic Party (NDP), tercera força política del Canadà, és un dels partits fora dels Estats Units que més innova respecte a l'ús d'Internet per a la seva relació amb militants, simpatitzants i potencials votants. Visitant la seva pàgina web he vist que aquest problema d'accés a tot el que realitza la xarxa del partit l'han solucionat creant una xarxa social pública, on qualsevol pot col·laborar pujant material i veure el que s'ha realitzat per part dels membres de la comunitat.

The Orange Room, com es denomina aquesta pàgina, és una xarxa de simpatitzants del NDP, on compartir, trobar i crear qualsevol material que ajudi a la campanya del partit. Es poden compartir vídeos, fotos, notícies, posts de blogs que es considerin interessants, crear aplicacions per a Facebook, i qualsevol cosa que un simpatitzant creï per si mateix.
El seu objectiu bàsic és que la gent se senti partícip de la campanya, però alhora, que qualsevol que vulgui fer campanya pel seu compte pugui trobar aquí qualsevol material o informació que li sigui útil (inclòs el partit, que pot usar el que els seus simpatitzants realitzen).

Aquesta forma de crowdsourcing és bàsica per aprofitar el que els teus simpatitzants fan pel partit, per escoltar el que proposen i per estar en contacte uns amb els altres, creant comunitat.
Es pot accedir a imatges, vídeos, el més popular, eines per a campanyes en blogs (twitter del candidat, banners, logo de l'agregador de blogs, flickr del partit...). També hi ha un rànquing de persones que més col·laboren per a la comunitat.

Una altra cosa que m'ha cridat molt l'atenció és que des de The Orange Room pots apuntar-te a un grup de "Rapid Responders", on rebràs alertes de llocs web o blogs on es parla de la campanya. T'envien on és i si ets un dels rapid responders, pots anar allà i opinar sobre el tema (parlant bé del NDP, sens dubte).

Us recomano que visiteu la web.