L'oratòria cada vegada queda més relegada, amagada en desenes d'assessors, escriptors de discursos, teleprompters, preparació a consciència de cada escenari... i això no és dolent per donar a conèixer el missatge d'un polític, al contrari, és només que es dilueix aquesta personalització del missatge i la manera natural i personal de parlar, i fins i tot es pot arribar a dubtar de si el candidat està d'acord del tot.
En un context de desafecció i de crisi en la política es troben a faltar discursos de valors, de pensaments personals, que fan reflexionar i que demostren que la política és quelcom més que un espectacle o una lluita pel poder, que no s'ha d'oblidar l'afany de servei a la societat.
Un bon exemple d'això és un vídeo que circula per Youtube d'una sessió en el parlament brasiler. Tal com descobreixo a mints words, el discurs de la diputada Cidinha Campos, pronunciat el 24 de març de 2010, és interessant tant per la forma (un to sincer i emocionat) com pel fons (simple, planer, directe). La diputada critica la corrupció estesa al país i a la pròpia cambra de diputats, donant noms i cognoms. Com ella diu, "la corrupció d'aquest país no és aquí o en la Justícia o en el Ministeri Públic. És en l'ADN del país. És en l'ADN de les persones i escolto rialles darrere de meu. Com més lladre, més estimat, més simpàtic".
El vídeo d'aquest discurs circula per la xarxa i ja és conegut amb el títol "Os que maman". La diputada ha aconseguit molta visibilitat i acceptació al Brasil, i el vídeo, penjat pel seu equip, té constants referències al Twitter de la diputada i al seu correu electrònic.
Podeu llegir el discurs sencer, en portuguès, en aquest document que han penjat a mints words.
I sí, l'oratòria, l'ús d'un llenguatge que qualsevol pugui entendre, i els valors ètics i polítics encara es troben, tot i que en aquests temps, sovint a Youtube.
He llegit a The Communications Lab que el president brasiler, Lula dóna Silva, va llançar el passat 31 d'agost (blogday) el seu propi blog. El "Blog do Planalto" duu el nom del palau presidencial perquè no només informarà sobre les activitats del president, sinó també sobre les de la resta de la seva administració. No obstant això, Lula és l'estrella del flamant blog i com a tal és l'encarregat de donar la benvinguda als nous usuaris a través d'un vídeo.
En el seu missatge, el mandatari diu que el creixent accés dels brasilers a internet no només permet que aquests estiguin més informats, sinó que també ajuda a les autoritats a estar més connectats a la ciutadania. Segons el propi lloc, el "Blog de Planalto", en creative commons, -que tindrà textos, fotos, àudios i video i serà actualitzat per la Secretaria de Comunicació- serà "un observador de la Presidència des d'un angle diferenciat". En el ''Blog do Planalto'' el president Lula parlarà sobre l'agenda presidencial, així com totes les accions que porta a terme la presidència brasilera.
El blog de Lula Silva s'uneix a una estratègia de comunicació que inclou programes radiofònics i columnes de periòdics, i que a més s'inicia amb un video de benvinguda per als internautes que visiten el portal. A més, he llegit que el blog té una àmplia recopilació dels Twitters de diversos senadors cariocas, per a què el públic pugui tenir de primera mà la informació que està vinculada a les seves diferents xarxes socials i microblogs, encara que jo no ho he trobat.
L'èxit ha estat tal que durant els seus primers dies va tenir tantes visites que van fer que el blog es bloquegés (estan preparats per a 6.000 visites alhora i tenien 10.000).
No obstant això, i a diferència dels blogs tradicionals, no permetrà comentaris dels visitants (encara que si que té enllaços a blogs que parlen d'algun post) ni serà actualitzat personalment per Lula, sinó per un equip de la Secretaria de Comunicació de Presidència.
No és l'única eina del govern brasiler per a comunicar-se amb la seva població, ja que a principis de juny va llançar la columna 'El presidente responde', que és una iniciativa molt interessant també. Abans ja disposava de la iniciativa "Café con el presidente", una entrevista setmanal en ràdio de 6 minuts, que va començar al novembre de 2003.
