Això no ha estat molt del grat de la resta de diputats, especialment dels més vells, en un parlament que ja va prohibir el 1995 l'ús dels mòbils i que ni tan sols permet a la cambra l'ús de portàtils. La pregunta d'aquests diputats sobre si se li havia de permetre o no va escalar d'instància en instància, fins que, disposada a reparar el buit legal, la comissió d'Ordre i Funcionament, a la qual pertanyen 13 diputats, ha anunciat que estudiarà quins mitjans digitals poden o no usar-se a la sala de plens, incloses les tribunes de premsa i de visitants.
El diputat del iPad, Schulz, ha dit que acatarà la decisió de la comissió, però ha recordat que "aquí treballem amb informes i expedients eterns, fem referència detallada a documents de centenars de pàgines i, tot això, amb el iPad, seria molt més fàcil. A més, ja és hora que acabem de fotocopiar amb això muntanyes i muntanyes de paper".
Es tractava, per cert, d'un ple dedicat a la protecció de dades a internet, en el qual el ministre de l'Interior, Thomas de Maiziere, va demanar una "goma d'esborrar digital per a cada usuari", que permeti eliminar dades i que, en paraules del ministre, "ensenyi a Internet a oblidar".
Però per ocurrents que fossin les expressions del ministre, la imatge que ha quedat en els mitjans de comunicació, i possiblement en el subconscient de la política alemanya, és la imatge de Schulz llegint el seu discurs en un iPad que manejava amb els rovells dels dits amb increïble rapidesa, tenint en compte que els diputats alemanys disposen d'ell des de fa només un parell de setmanes.
Via El Mundo. Més informació a Spiegel o Libero-news.
El proper 27 de setembre són les eleccions alemanyes. La canciller Angela Merkel (CDU) aspira a reeditar el seu triomf de les passades eleccions i a mantenir-se en el poder, encara que desplaçant del mateix als seus actuals socis socialdemòcrates (SPD) amb els quals governa en coalició. Merkel anava a "escombrar", segons totes les enquestes, en les eleccions legislatives de 2005, però va guanyar per la mínima i es va veure obligada a formar un govern de coalició amb el partit Socialdemòcrata alemany. Les enquestes també auguren aquests dies a Merkel una gran victòria el proper 27 de setembre i, aquesta vegada, atribueïxen un avanç considerable al partit Demòcrata Liberal (FDL), el que permetria formar un govern de coalició de centre dreta substituint al partit Socialdemòcrata. Però les enquestes sempre solen fallar a Alemanya, i més en el context actual de crisi.
Merkel no està aquests dies en la cimera del G20 precisament per la campanya electoral i per a assegurar-se la victòria, especialment després d'haver perdut moltíssim poder en les eleccions regionals del passat 30 d'agost. A part de mítings, entrevistes a la premsa (incloent un debat a televisió), Merkel ha utilitzat en aquestes eleccions el simbolisme i la proximitat amb els seus ciutadans. En els mítings, els seus partidaris (els que surten darrere d'ella en les fotos), lluïxen cartrons amb el nom de "Angie", tal com indica Antoni Gutiérrez-Rubí.
Respecte al simbolisme, Merkel va utilitzar com a transport el mític tren “Rheingold” (Or del Rhin), per diverses ciutats d'Alemanya. El tren, que va iniciar els seus serveis en 1928 quan aquest llegendari ferrocarril baixava al llarg del riu Rhin fins a Suïssa, va ser usat pel primer canceller federal alemany, Konrad Adenauer, el 1953 per a portar a terme els seus viatges de campanya electoral. Merkel va escollir el 15 de setembre per al seu viatge en el Rheingold perquè es tracta de la mateixa data fa 60 anys, quan Adenauer va resultar electe en els primers comicis democràtics després de la Segona Guerra mundial. Com primer acte del seu viatge en el Rheingold, la canceller federal va dur una ofrena floral a la tomba d'Adenauer als voltants de Bonn. Membres de la família Adenauer van acompanyar durant tot el vitge a la canceller.
He volgut visitar la web electoral del CDU per a veure què estaven fent en aquestes eleccions. Tant la seva web com la del partit socialdemòcrata estan molt treballades, encara que per desgràcia en alemany només sé dir "Ich spreche kein Deutsch" (no parlo alemany), pel que no he pogut entendre'l tot. Tanmateix, intento analitzar la web del probable partit guanyador.
Disposa d'un gran banner destacat, que va canviant informant de les principals novetats de la campanya. A més, disposa de tres banners laterals amb accés a la web personal d'Angela Merkel (que no és tan completa), a materials de campanya i a un mapa amb tots els candidats del partit (més les seves fotos i l'enllaç a les seves respectives webs).
A sota destacat hi ha quatre banners més amb accés a "L'equip Alemanya" (un equip de cibermilitants amb blog, descàrrega de banners, jocs, accions a través de la xarxa...), a la televisió del partit, a una zona d'argumentari per temàtica i a un espai de fundraising.
A la part dreta hi ha un menu vertical de "Action Center", com el qual va utilitzar Barack Obama, la majoria de candidats nord-americans i que usa actualment el partit laborista britànic. L'Action Center inclou: cercador, donacions econòmiques (fins fa poc es podien enviar SMS de suport donant així 5 euros, però ho han tret), botiga, sala de premsa, serveis (RSS, imatges, vídeos, identitat corporativa del partit), fes-te militant, accés a la intranet, newsletter, agenda d'actes, portal per a mòbils (pots donar el teu número perquè t'enviïn SMS) i un àrea de temàtiques diverses (medi ambient, educació...) amb el programa del CDU i amb un enllaç a un microsite específic per a cada àrea.
A més, disposa de Twitter i de Flickr, encara que no massa visible.
És interessant llegir altres anàlisis de la campanya electoral, com els de Comunicación electoral i els vídeos de los spots dels candidats o el mapa dels partits que es presenten, Ramón Cotarelo, o el corresponsal del País a Berlín, Lluís Bassets.
A les 14.10 hores del passat dissabte 23 de maig, com diu la tradició, el president del Parlament alemany (Bundestag) anunciava la reelecció, després d'una votació secreta, de Horst Köhler com a president del país.
Però tal com indiquen a "El Mundo", quinze minuts abans de revelar oficialment el nom del guanyador, 1.500 membres germànics de la xarxa social a Internet Twitter eren els primers ciutadans en saber-ho a causa de filtracions internes. Van ser tres parlamentaris, amb set segons de diferència, els autors de la notícia que va recollir immediatament la cadena pública de TV ARD: Julia Klöchner, del mateix partit que el president Köhler, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), i Garrelt Duin i Ulrich Kelber, ambdós del Partit Socialdemòcrata (SPD).
El 'Twittergate', com ja ho defineixen humorísticament alguns mitjans alemanys, arrencava amb el missatge de Klöchner: "Nois, podeu veure el partit de futbol en pau. La votació ha estat un èxit". Als pocs segons va ser enviat el de Kelber, més complet i concís: "El recompte està confirmat: 613 vots. Köhler ha estat reelegit". L'escàndol ha estat majúscul a Alemanya, ja que per primera vegada no es va anunciar primer el president als diputats, sinó que va ser la televisió (recollint els tweets) la que ho va fer.
