Thomas (Tommy) Douglas (1904-1986) va ser un prominent polític socialdemòcrata canadenc, líder de la Federació Cooperativa de la Commonwealth de Saskatchewan (CCF) a partir de 1942 i el setè primer ministre de Saskatchewan des de 1944 a 1961. Va conduir el primer govern socialista d'Amèrica del Nord i va introduir el sistema de salut públic universal a Canadà. Quan el CCF (Federació Cooperativa de la Commonwealth) es va unir amb el Congrés del Treball Canadenc per formar l'actual New Democratic Party, va ser triat com el seu primer líder federal i va servir en aquest lloc entre 1961 i 1971. El 2004, va ser votat “el canadenc més gran” de tots els temps en un concurs televisat a nivell nacional.

Era un grandíssim orador, i és molt recordat per això. Especialment ho va demostrar amb el discurs titulat “Mouseland”, que he vist en el bloc Aquí no dimite ni Dios, i que recomano. Dels millors que he vist: relat, metàfores, entreteniment, frase final…
Podeu trobar més detalls a la Wikipedia.

L'altre dia vaig llegir-me el nou llibre (i segon) de Pau Canaleta, titulat "Explica't amb una història. Onze claus per construir un relat guanyador", publicat per l'Editorial UOC.

El llibre és una introducció al món de l’storytelling a través d’una història personal, narrada, com no, en forma de relat, que explica les vicisituts i la cerca d'un relat personal del Manel Cortada, un candidat a alcalde, que acaba d'aterrar a la política com a candidat, i que vol preparar-se per a explicar la seva història de la millor manera possible. Una història que expliqui qui és, què pensa i quin projecte polític té per a la seva ciutat.

És per això que realitza una sèrie d'entrevistes a diferents persones de diferents àmbits (un director de cinema, un actor, un escriptor, un sacerdot, un guionista...), però totes elles amb alguna cosa en comú: expliquen històries, i expliquen al protagonista 11 idees per a explicar el seu relat correctament.

El llibre narra en un format entretingut i entenedor les claus que ha de tenir qualsevol relat que vulgui comunicar amb eficàcia. Són onze consells que serveixen al protagonista del llibre i que de ben segur, serviran a tothom que vulgui començar l’apassionant aventura d’escriure la seva pròpia història.

Són 11 idees que resumeixen l'art d'explicar històries, el que no pot faltar i el que és imprescindible: estructura, ritme, sentit, arc de la transformació, seqüència i causalitat, tres relats en un, emoció, equilibri, personatge, conflicte i coherència. Només cito les 11 idees, que estan ben explicades en el llibre.

Una excel·lent narració de la construcció d'un relat polític, la del Manel Cortada, però també la de qualsevol altre candidat.

Un cop presentat a Figueres, es pot saber més sobre el llibre a les properes presentacions:
El proper dimarts 18 de gener del 2011 a Madrid -Centre Cultural Blanquerna (Alcalá 44) a les 19:30, a càrrec de l'Albert Medran.
I el dijous 20 de gener a Barcelona. La presentació serà a la Llibreria Proa Espais (Roselló 212) a les 19h, a càrrec de David Madí. Allà estaré.

"La meva dona, Wendy, va ser assassinada l'11 de setembre de 2001 per terroristes... ". Així comença el vídeo "Ashley's Story". L'home que es dirigeix a la càmera està dempeus i sobreimpressionat apareix el seu nom: Lynn Faulkner, Mason, Ohio. La càmera fa un zoom sobre una foto de la seva esposa envoltada de les seves dues filles quan tenien 10 anys. El narrador, veu en off, prossegueix: "Des de la mort de la seva mare, Ashley, la filla dels Faulkner, s'ha tancat en si mateixa". A la pantalla es mostra a Ashley, asseguda en una hamaca llegint un llibre. La veu en off prossegueix: "Però quan George W. Bush va anar a Lebanon (Ohio), Ashley va anar a veure'l, com havia fet quatre anys abans amb la seva mare".

La música s'accelera, mentre es mostren imatges de Bush saludant. Linda Prince, que compañaba a Ashley, explica en el vídeo el que va succeir: "El president s'apropava a mi. I li vaig dir: senyor president, aquesta jove va perdre la seva mare en el World Trade Center". Es va donar la volta -prossegueix Ashley, filmada unes setmanes després al seu jardí- i em va dir "sé que és dur. estàs bé?".

Linda Prince: "El nostre president va envoltar llavors Ashley amb els seus braços i la va estrènyer contra el seu cor". La càmera mostra la foto de l'abraçada. "I en aquell moment vam veure com els ulls d'Ashley s'omplien de llàgrimes".
Ashley Faulkner: "És l'home més poderós del món i vol assegurar-se que estic bé".

Després Lynn Faulkner, el pare d'Ashley, conclou: "El que vaig veure aquell dia -apareix una imatge d'un diari local amb la imatge- és el que vull veure al cor -foto de Bush amb un bomber l'11 S- i en l'ànima d'un home que ocupa les funcions més altes al nostre país".

Aquest és el vídeo principal de la campanya presidencial de George Bush per a les eleccions de 2004. La seva difusió a la televisió durant les tres últimes setmanes de campanya va estar acompanyada d'una operació de comunicació que incloïa 2,3 milions de fulletons, una pàgina web, i una campanya de trucades automàtiques. En total, "Ashley's Story" va costar 6,5 milions de dòlars.

El vídeo va tenir un èxit increible i va fer decantar molts vots a favor de Bush, perquè apel·lava als sentiments, explicava una història personal, parlava d'un tema important i el situava en un context que la gent podia comprendre. Era un gran relat, que mostrava a Bush com un ésser gairebé diví, però que ajudava les persones, i mostrava que l'11 S també havia arribat a l'Amèrica profunda.

Ashley Faulkner va ser convidada a la investidura, després de la victòria electoral de George W. Bush.



Llegit a “Storytelling“, de Christian Salmon.

Per què unes idees de negoci sonen a ruïna i a altres a diners en metàl·lic? Per què hi ha persones que convencen més ràpidament que d'altres? Com aconsegueixen seduir-nos els discursos polítics? Per què hi ha campanyes publicitàries que recordem de memòria i d'altres les oblidem en l'acte? Com aconsegueixen fer-nos vibrar algunes presentacions? La resposta està en la forma en la qual el missatge està explicat. Els relats aconsegueixen que transformem simples dades en emocions i sensacions genuïnament personals. Mitjançant la narració, i no l'argumentació, aconseguirem seduir la nostra audiència i fer que inverteixi el seu temps en nosaltres. Això és el Storytelling.

Ahir va tenir lloc en el blog de MAS Consulting un xat en viu sobre Storytelling i comunicació política amb Antonio Núñez, l'autor del llibre "Será mejor que lo cuentes".
Estem preparats a Espanya per al Storytelling? Obama, la "niña" de Rajoy i el retorn d'Aznar, i fins i tot Risto Mejide, han estat presents en aquesta entrevista.

Vaig estar seguint el xat i va ser molt interessant (a més me l'han enviat), així que ho publico aquí. Espero que us agradi.