El 10 de setembre
de 2001, la valoració positiva de la presidència de George Bush era del 51% de
la població. L'endemà van tenir lloc els atacs a les torres bessones. El 15 de
setembre, la valoració positiva de Bush era del 86%. Havia pujat uns increïbles
35 punts. El 22 de setembre, després del llançament de la “guerra contra el
terror”, va arribar al 90% de valoració positiva, el rècord en la
història política nord-americana.
La raó és el conegut com a “Rally round the flag effect”. Aquest terme politològic, enunciat el 1970 per John Mueller, suggereix que en situacions de crisis, especialment en conflictes internacionals o quan existeix un enemic a qui “culpar”, el poble tanca files entorn del seu líder i s'uneix per tirar endavant, tots a una.
Per entendre millor aquest efecte, especialment en George W. Bush, recomano llegir l'interessantíssim article “Anatomy of a Rally Effect: George W. Bush and the War on Terrorism” a la revista Political Science&Politics. Però no és l'únic cas. Luis Arroyo parlava d'aquest efecte en Jimmy Carter durant el rescat dels ostatges a Iran (va passar del 32% al 58% d'aprovació). També va succeir amb la crisi dels míssils de Cuba el 1962, quan Kennedy va passar d'un 61% d'aprovació al 73%. Al setembre de 2012, Xina va fer una crida nacionalista a la població per defensar les illes Sendaku, la qual cosa va fer millorar molt l'aprovació del seu govern. Un enemic exterior o una gran acció patriòtica ajuda a focalitzar els suports al govern.
Però analitzant-ho, observo que el Rally round the flag effect també podria ser extensible després de la mort d'un president. Després de la mort de Franklin Roosevelt, el seu vicepresident, Harry Truman, que va ascendir al poder, partia ja amb una aprovació del 87%, el rècord absolut del seu mandat. Anys després, en el següent cas, en morir John F. Kennedy, el seu vicepresident Lyndon B. Johnson partia amb una aprovació del 79% (també el rècord del seu mandat).
A la mort d'un líder, el període de duel abasta setmanes, i és el seu
successor, sempre que l’hagi triat el president mort, qui aconsegueix no només
igualar l'aprovació que tingués l'anterior mandatari, sinó superar-la amb
escreix. La de Roosevelt era del 70% a la seva mort -87% per Truman a
l'endemà-, i la de Kennedy del 58% -79% de Johnson l'endemà-.
Va passar també amb la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, a la mort del seu marit, l'expresident Néstor Kirchner, passant d'un 35% de valoració positiva a un 56%.
Ahir va morir el president veneçolà, Hugo Chávez, que gaudia d'un 70,3% d'aprovació. Assumeix la presidència Nicolás Maduro, que en 30 dies ha de convocar noves eleccions. Maduro era el segon del líder absent, l’escollit, i a partir d'ara, el centre d'atenció de l'efecte “Rally round the flaf effect”. Ja en el seu discurs d'ahir, en anunciar la mort de Chávez, ja parlava d'això i buscava –conscient o inconscientment- aquest efecte: “En aquest dolor immens d'aquesta tragèdia històrica que avui toca a la nostra Pàtria, nosaltres cridem a tots els compatriotes, homes i dones de totes les edats […] Molt coratge, molta força, molta enteresa; hem de créixer per sobre d'aquest dolor i d'aquestes dificultats; hem d'unir-nos més que mai, la major disciplina, la major col·laboració, la major germanor; anem a créixer”.
Si no hi ha moltes novetats, Maduro guanyarà sense problemes les eleccions, per ser qui és, però sobretot, perquè és l’escollit del líder que acaba de morir. Ha mort un President, però ha nascut un mite. La gent, per un temps, seguirà votant al mite, i al que representa.
Va passar també amb la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, a la mort del seu marit, l'expresident Néstor Kirchner, passant d'un 35% de valoració positiva a un 56%.
Ahir va morir el president veneçolà, Hugo Chávez, que gaudia d'un 70,3% d'aprovació. Assumeix la presidència Nicolás Maduro, que en 30 dies ha de convocar noves eleccions. Maduro era el segon del líder absent, l’escollit, i a partir d'ara, el centre d'atenció de l'efecte “Rally round the flaf effect”. Ja en el seu discurs d'ahir, en anunciar la mort de Chávez, ja parlava d'això i buscava –conscient o inconscientment- aquest efecte: “En aquest dolor immens d'aquesta tragèdia històrica que avui toca a la nostra Pàtria, nosaltres cridem a tots els compatriotes, homes i dones de totes les edats […] Molt coratge, molta força, molta enteresa; hem de créixer per sobre d'aquest dolor i d'aquestes dificultats; hem d'unir-nos més que mai, la major disciplina, la major col·laboració, la major germanor; anem a créixer”.
Si no hi ha moltes novetats, Maduro guanyarà sense problemes les eleccions, per ser qui és, però sobretot, perquè és l’escollit del líder que acaba de morir. Ha mort un President, però ha nascut un mite. La gent, per un temps, seguirà votant al mite, i al que representa.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
